El lehendakari Iñigo Urkullu proposa celebrar, en el termini d'un any, una convenció constitucional que permeti "pactar una interpretació de la Constitució" sobre la qüestió territorial i "avançar en el caràcter plurinacional de l'Estat" i el desenvolupament de l'autogovern d'Euskadi així com "de la resta de comunitats històriques". Per a Urkullu, aquesta proposta -que en un acord preliminar a la convocatòria, inclouria també "la bilateralitat o la capacitat de decidir pactada"- podria constituir "una forma flexible i creativa de plantejar una sortida a l'actual cruïlla política" sense necessitat de modificació prèvia de la Constitució.

El plantejament arriba en ple debat sobre la investidura de Pedro Sánchez i el govern espanyol ja ha apuntat que veu la iniciativa "legítima" i "constructiva". Per part de la Generalitat, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que "respecta" la proposta del lehendakari, però que el Govern "no es mourà de l'autodeterminació i l'amnistia".

[noticiadiari]2/261984[/noticiadiari]
En un article a El País, el president del govern basc afirma que les eleccions del 23 de juliol "van ratificar la diversitat i pluralitat a l'Estat". Per això creu que, ara, a l'inici de la legislatura, "és oportú tornar a formular dues preguntes bàsiques que segueixen vigents". "Per què en un Estat només hi pot haver una nació? I per què l'estat espanyol no pot ser plurinacional, com ho va ser a la pràctica fins al segle XVIII?", es qüestiona al llarg de l'article.

Urkullu recorda que, durant aquests anys, ha compartit "reflexions" i "tractat d'oferir respostes constructives a aquestes preguntes". "He defensat el reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat, així com el model de bilateralitat efectiva amb garanties de compliment del que s'ha acordat. He realitzat propostes per oferir una llera de solució política a les voluntats socials majoritàries de la societat basca, incloent-hi iniciatives adreçades a les institucions europees", afegeix. El lehendakari admet que la Constitució del 1978 "va intentar obrir un camí", però recorda també "els intents d'involució que s'han produït des de llavors".

Així mateix, també esmenta "les clàusules horitzontals de la Constitució, per anar més enllà de la seva naturalesa, i encobrir una invasió de competències de les comunitats autònomes, fins i tot de les seves competències exclusives", amb l'"actitud comprensiva d'un Tribunal Constitucional el prestigi del qual ja no era el que va tenir en els primers temps". També assenyala això: "Es va donar carta de naturalesa a instruments com les lleis de bases i, més recentment, a les comissions sectorials o altres tipus de fòrums autonòmics, per adoptar decisions que afecten l'autogovern, en base a les majories polítiques a l'Estat".

"En definitiva, el canvi anunciat el 1978 es va quedar en una descentralització política i administrativa, però no va anar més enllà", diu. Per al president del govern basc, "ara s'obre una nova oportunitat i pot ser el moment de fer nous passos". En aquest sentit cita el plantejament dels qui, fa 90 anys, el 25 de juliol de 1933, van constituir Galeusca, una "institució de germanor entre gallecs, bascos i catalans" i que "va ser una proposta constructiva, amb una visió de futur per a un nou model dʻEstat territorial".