El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha afirmat que, després d'"eradicar la violència d'ETA", l'èxit d'un procés de pau ha de ser "victòria de tots", i les víctimes han d'"ocupar un lloc central". A més, ha revalidat el seu compromís amb "una estratègia de construcció progressiva de la nació basca" i ha demanat respecte a la "voluntat popular". En un acte polític celebrat a la Plaça Nova de Bilbao amb motiu de la celebració de l'Aberri Eguna sota el lema "Lehen, Orain eta beti, Aberri!" (Abans, ara i sempre, pàtria), Urkullu ha mostrat el seu compromís ètic del PNB sempre, però també davant de "la desraó d'ETA".

El lehendakari ha apuntat que, durant aquests anys, han treballat "amb honestedat i sinceritat per eradicar la violència d'ETA". "Ara hem d'aconseguir que l'èxit d'un procés de pau sigui una victòria de tots", ha asseverat.

Així mateix, ha destacat que "les víctimes del terrorisme i la violència ocupen un lloc central perquè, més enllà de la solidaritat personal, és imprescindible fer constar el reconeixement social del patiment injustament sofert". "Ara que el desarmament d'ETA és ja una realitat, podem seguir avançant en el nostre objectiu central, que és la trobada social, l'aspiració d'una convivència normalitzada, el compromís ètic que ha guiat sempre el nostre procedir, continua reforçat", ha indicat. Segons la seva opinió, "la convivència i la cohesió de la societat basca constitueixen un repte de la nostra acció política".

Construcció nacional i normalització política

També ha apostat per "la construcció progressiva d'una societat més justa i lliure des del govern del nostre poble, l'autogovern". "Ara, amb més convicció i seguretat, sobre una base més sòlida, tenim l'oportunitat de fer un pas endavant, d'avançar en la normalització política, de créixer com a país, d'avançar en una Europa més integrada, d'aconseguir el ple reconeixement i respecte al poble basc ", ha asseverat.

Segons la seva opinió, això s'ha de fer des de "procediments democràtics". "Advoquem per un acord que respecti el pluralisme, que respecti els diferents sentiments tractant d'integrar-los en un esquema de pacte i compromís", ha indicat.

Així, el lehendakari ha dit que "el reconeixement positiu dels drets col·lectius del Poble Basc ha d'anar acompanyada d'un compromís actiu per part de l'Estat en favor de la seva plurinacionalitat". "Advoquem pel respecte a la voluntat popular i el dret de la societat basca a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, i advoquem també per respectar el dret que ens assisteix als ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Autònoma Basca, Nafarroa i Iparralde a decidir lliurement les relacions que desitgem mantenir internament entre tots els territoris bascos ", ha afirmat.

En aquest sentit, ha dit que l'aspiració democràtica del PNB és "una articulació política entre els àmbits juridicopolítics d'Euskal Herria". "L'estratègia de la construcció progressiva de la nació basca s'ha demostrat eficaç. La causa del poble basc continua", ha explicat. Així, Urkullu ha defensat que el PNB va "en la direcció correcta" i algun dia arribarà "la meta". "Som una nació i seguirem avançant amb més democràcia i pluralitat darrere del nostre reconeixement i llibertat", ha subratllat.

Una relació de bilateralitat amb l'Estat

En aquest sentit, ha concretat més el projecte nacional del PNB el president del partit, Andoni Ortuzar, ha afirmat que "és possible" una relació bilateral entre Euskadi i l'estat espanyol, i ha preguntat per què no poden obtenir els bascos "la cosobirania, si Madrid l'ofereix ara a Gibraltar". Així, ha advocat per un major autogovern i ha expressat el seu desig d'"aconseguir una Euskadi lliure". "Tenim davant nostre una nova etapa per recórrer. El debat està residenciat al Parlament basc, volem aconseguir un acord el més ampli possible, major que el que es va aconseguir el 1979, entre nacionalistes i no nacionalistes", ha dit.

En tot cas, ha assegurat que el PNB defensarà "un nou estatus en el qual es reconegui que Euskadi és una nació", que és "un subjecte polític en peu d'igualtat i amb una relació de bilateralitat amb l'Estat". El líder nacionalista ha assegurat que això és el que volen i demanen, "una capacitat d'autogovern màxima perquè les coses d'aquí es decideixin aquí i perquè siguin les institucions basques les que governin als bascos, perquè siguin els bascos els qui decideixin el seu futur".

EH Bildu recorda els 80 anys del bombardeig de Gernika

Al seu torn, la portaveu parlamentària d'EH Bildu, Maddalen Iriarte, ha fet una crida als bascos a sumar forces per "aconseguir una Euskal Herria lliure entre tots", durant la seva participació en els actes de l'Aberri Eguna convocats per Independentistak i Gernika Batzordea a la localitat biscaïna de Gernika. Els organitzadors han destacat, a més, que la ciutadania basca ha de "volar" per arribar a "proclamar la primera República basca". Amb motiu del 80è aniversari del bombardeig de Gernika, Independentistak i Gernika Batzordea s'han organitzat en aquest municipi els actes commemoratius del Dia de la Pàtria Basca amb un lema a favor de "la llibertat i la pau" i pel "dret a decidir d'Euskal Herria ".

Al migdia s'ha celebrat una manifestació en què han participat milers de persones amb ikurriñes, banderes de Navarra i estelades catalanes. Entre els assistents es trobaven l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea; Maddalen Iriarte, per EH Bildu; Xabier Ugartemendi, de LAB; Iratxe López de Aberasturi, d'Udalbiltza, i una representació de l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya. Moments abans de la marxa, Iriarte ha fet unes declaracions en què ha demanat als assistents que "allarguin les seves mans, per agafar fortament i poder aconseguir una Euskal Herria lliure". "Ha estat la seva determinació la que, en aquest moment, ha portat Euskal Herria a un moment molt il·lusionant i, a més, no és la primera vegada. Han estat ells els que han portat aquest poble, una i altra vegada, al lloc al que li pertany", ha indicat.

A l'inici de la marxa s'ha escoltat una sirena, per recordar la que sonava quan bombardejaven Gernika. El portaveu d'Independentistak, Txutxi Ariznabarreta, ha destacat "la barbaritat dels bombarders, de les massacres que van succeir a Gernika, a Durango i a Otxandiano". "Però, alhora, pensem que aquest ocell del quadre de Gernika que pretén volar cap a la llibertat ens va portar a aquest camí cap a la llibertat també d'Euskal Herria. En aquest sentit, pensem que avui començarà el recorregut cap a la primera República Independent basca", ha asseverat.

Segons ha afegit, "és urgent i necessari activar i posar en marxa la majoria social independentista a Euskal Herria, amb la qual no hi haurà qui ens pari fins aconseguir aquest estat democràtic i social". "Quan un poble es posa en marxa, no hi ha qui ho pari", ha destacat.

Referències a Escòcia i Catalunya

Després de la manifestació, s'ha llegit un manifest en el qual els organitzadors de l'Aberri Eguna a Gernika han destacat que "és el moment de fer una reflexió profunda sobre el futur d'Euskal Herria i definir passos concrets". "L'Aberri Eguna d'aquest any se celebrarà al mig del procés de consultes populars que s'estan donant arreu d'Euskal Herria. Estem ficats de ple en la fase de la decisió i ha arribat l'hora de trencar amb les cadenes que ens lliguen a un passat de submissió i donar un salt al futur", ha indicat.

En aquesta línia, han recordat que "Catalunya i Escòcia estan donant passos molt sòlids en el camí cap a la independència", i els bascos no poden "deixar passar aquest tren". "Fem una crida a activar i organitzar poble a poble la majoria social independentista que haurà d'impulsar el procés sobiranista", ha afegit.

Podem reclama una noció de pàtria oberta

Així mateix, la secretària general de Podem Euskadi, Nagua Alba, ha defensat una "pàtria oberta" que "escrigui la seva història des d'un relat inclusiu, que no deixi ningú enrere", i ha apel·lat a construir un nou model de societat "on la ciutadania basca tingui l'última paraula". Alba ha fet aquestes manifestacions a Bilbao, moments abans de començar al col·loqui i taules rodones que la formació lila ha organitzat amb motiu de la celebració de l'Aberri Eguna sota el lema "Aberri Irekia / pàtria oberta".

La jornada ha inclòs un debat sobre el concepte de pàtria entre la pròpia dirigent de Podem Euskadi i l'escriptor Bernardo Atxaga, que ha assegurat que "els últims 30 anys" han demostrat que "el concepte de nació és novament excloent". La responsable de Podem Euskadi ha indicat que "tot basc té dret a sentir-se basc, com vulgui fer-ho, i a sentir-se còmode dins d'aquesta identitat". "Cal construir una pàtria oberta a la que tothom se senti convidat a ser part perquè, a més, és la ciutadania la que construeix la pàtria", ha manifestat.

Alba ha declarat que Podem Euskadi commemora l'Aberri Eguna des de la reflexió, "celebrant que la pàtria no és una idea o un sentiment unidimensional, sinó que és un concepte molt més ampli que ens inclou a totes". "Ho hem dit moltes vegades, la nostra pàtria és la gent", ha manifestat. La líder del partit lila ha afegit que "la pàtria és plural i diversa, no es limita a una identitat nacional, sinó que les inclou a totes ". En aquest sentit, ha manifestat que la pàtria "es defensa donant prioritat a les seves necessitats socials i lluitant pels seus drets".

"En aquest Aberri Eguna ens reunim per a la serenitat que dóna el creixent clima de pau i convivència a Euskadi, trobar-nos amb tots per parlar. Els nous temps requereixen visions més àmplies i, per això, convidem a la societat a definir junts un nou concepte de pàtria, sense essencialismes, i del qual formen part totes les persones encara que no ens identifiquem amb els mateixos símbols", ha afegit.

La última paraula, per als bascos

En relació al model que defensa Podem Euskadi, ha manifestat que la formació lila creu que Euskadi "és una nació" i que hi ha "un problema pel que fa a la qüestió territorial que cal
solucionar". "Proposem un model d'estat en el qual es pugui conviure, en què tothom se senti reconegut i còmode. Un cop haguem proposat aquest model, és la ciutadania basca qui té l'última paraula", ha apuntat.

D'altra banda, en relació a l'escenari posterior al desarmament d'ETA, ha assegurat que "el desarmament no és el final d'un procés, sinó que és un pas més". "Un procés que no va començar quan ETA va deixar la seva activitat armada, sinó que el va començar la societat basca molt abans", ha afegit. En aquest sentit, ha indicat que encara queden "passos a fer" perquè el procés no ha acabat "ara", sinó que "acabarà quan tothom entengui que la violència no és una eina útil per aconseguir cap objectiu". Finalment, creu que, si ETA vol ser "coherent amb el que la societat basca li ha exigit, s'ha de dissoldre".