
Hi ha alternatives econòmiques per sortir de la crisi sense fer polítiques d'austeritat i l'esquerra s'hi ha d'implicar per activar el canvi. Aquest ha estat el missatge llençat al CCCB en l'acte que ICV-EUiA davant de 200 persones ha organitzat amb Raul Romeva, Ernest Urtasun, Delfina Rossi i dos experts en la matèria com Stuart Holland, professor d'economia a la Universitat de Coimba i James Gallbraith, de la universitat de Texas.
Aquest transformació, batejada sota el concepte "modesta proposició", es basa en cinc punts: recuperar el control democràtic de l'economia, acabar amb l'austeritat per reactivar-la i crear ocupació, reestructurar, auditar i renegociar el deute públic, una unió fiscal que desenvolupi una hisenda europea comuna justa, solidària i ecològica i, finalment, un pla de rescat social.
Urtasun ha qualificat la creació de la zona euro com "un dels més grans fracassos en el projecte d'integració" i ha atribuït la culpa a la influència del liberalisme i a una certa innocència. "Hom creia que amb un Banc Central Europeu que controlés la inflació, la cosa ja funcionaria però la seva arquitectura no té sentit: no fa de garant de les emissions de deute públic i ha deixat que alguns Tresors de la zona euro s'estavellessin".
El candidat ecosocialista ha posat sobre la taula la necessitat de canviar el xip i que l'esquerra posi fil a l'agulla per tal d'aconseguir l'estabilització financera de la crisi. "És essencial extirpar el tumor del neoliberalisme de la zona euro i el paper de l'esquerra europea és introduir el realisme necessari i el sentit comú que no tenen els nostres governants".
D'altra banda, ha acusat la dreta espanyola i catalana de mentir sobre el fet que no hi hagi alterantives a l'austeritat. A més, ha recordat que no és un problema de manca de recursos. "Hi ha dos bilions d'euros de beneficis autrats perquè l'economia no funciona i si no hi ha despesa pública això no se soluciona". I ha fet un símil amb el crac de 1929. "Quan l'economia està paralitzada, cal activar la palanca fiscal de la despesa pública".
"La crisi no ha passat"
James Gallbraith ha criticat el fals discurs de la recuperació que estan exhibint la majoria de governants, sobretot en època electoral "en què es crea una narrativa d'èxit però han de reconèixer la veritat: la crisi no ha passat i la majoria de gent té els peus a terra i és realista". L'economista ha proposat diverses mesures: que els actius no estiguin en mans d'oligarques privats, un programa d'inversió per mobilitzar recursos i mitjans tècnics ja existents i ajuda directa als països més afectats per la crisi a través de programes d'alimentació o per a aturats.
Gallbraith ha advertit que existeix un lligam entre la inestabilitat política i la desigualtat i ha enumerat que les mesures han de consistir en "pensions decents, un sistema sanitari ben finançat, habitatge digne, sous mínims, un sistema d'impostos progressiu i un sistema educatiu eficaç".
Stuart Holland ha recordat que, si Juncker surt elegit, estaria disposat a asseure's a la taula i escoltar la proposta d'una cooperació reforçada. "Seria improbable que s'hi negués, cal demostrar a la gent que les portes no estan tancades i exigeixin una alternativa per poder canviar les coses".
Finalment, Raul Romeva ha refusat que la crisi sigui culpa "de l'excessiva despesa pública dels països del sud d'Europa" i ha avisat de continuar en una espiral "negativa en què l'obsessió per reduir el dèficit impedeix que hi hagi activitat econòmica productiva. La crisi té solució".