Urtasun: «Hauríem de deixar de parlar dels problemes de Navarro»

El cap de llista d'ICV-EUiA reclama atenció en temes com la pobresa energètica, en què denuncia la "vergonyosa connivència" entre política i empresa privada

Publicat el 14 de maig de 2014 a les 09:15
El candidat ecosocialista, amb la seu d'Endesa a darrere Foto: C.B.

El serial de l'agressió a Pere Navarro encara cueja i també ha acabat apareixent a la campanya d'Ernest Urtasun. Aquest matí el candidat ecosocialista ha admès que ja està tip d'aquesta polèmica "que està durant massa. Hauríem de deixar de parlar del senyor Navarro i dels seus problemes i parlar dels problemes de la gent com l'atur o la pobresa".

En aquest sentit, davant la seu barcelonina d'Endesa el cap de llista d'ICV-EUiA ha posat sobre la taula algunes xifres per demostrar un problema "gravíssim"que segons ell és incompatible amb la democràcia: "les 2.200.000 persones que viuen al llindar de la pobresa a Catalunya, 300.000 de les quals són nens, hi ha 95.000 famílies amb 0 ingressos, 50.000 pateixen talls d'aigua i a Barcelona n'hi ha 30.000 que tenen problemes d'accés a l'aigua". I ha afegit que Espanya té la tercera factura elèctrica més alta de la UE i que l'augment "desmesurat" de les tarifes, fruit de la reforma energètica, contrasta radicalment amb "els grans beneficis de les companyies".

Per acabar-ho d'adobar, Urtasun ha qualificat de "cortina de fum" el decret de pobresa energètica" acordat per CiU i ERC i ha denunciat el fenòmen de les portes giratòries, "la connivència vergonyosa entre determinats polítics i empreses energètiques" en les quals acaben tenint càrrecs. Davant d'aquest panorama, el número 1 d'ICV-EUiA demanarà a la UE que blindi l'accés als serveis públics amb una directiva que obligui els governs a "garantir aquests drets universals". I durà a Brussel·les la reforma del sector elèctric del PP "firmada per CiU".

A més, reclama un enduriment de la legislació, per tal que el període entre el cessament de la funció política i l'exercici d'una activitat privada sigui més llarg i ha posat com a model de referència les ciutats de París i Berlín, on ha dit que alguns d'aquests serveis s'han remunicipalitzat i els respectius ajuntaments han assumit la competència.