[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=EcAjZpFWeeI[/youtube]
Classe magistral de català al Suprem. I és que, durant un quart d’hora, la sala segona de l’alt tribunal ha quedat totalment en silenci escoltant l'atenta explicació de Gemma Rigau, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i reconeguda filòloga, que ha exposat les diferències entre el català i el castellà, en base a la frase citada en una entrevista per l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn: “El dia 1 d’octubre s’ha de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya”. 

En un informe policial, la traducció d’aquesta frase en castellà era: “El dia 1 de octubre se ha de celebrar el referèndum de autodeterminación de Cataluña”. Una traducció que, com àmpliament ha remarcat la filòloga, és incorrecta:  “La frase en castellà està ben formada, és correcta, possible i real, el que passa és que en aquest context i com a traducció de la frase catalana, no és adequada, ni des del punt de vista discursiu, ni en el context en què apareix". Això és així perquè la frase en castellà té “sentit obligatori” quan, en realitat, ha dit, “no és una ordre”. 

Segons la filòloga, la traducció ideal seria “El 1 de octubre del 2017 se celebrarà un referédum de autodeterminación de Cataluña”. I això és així, ha precisat, perquè en català l’haver de té més significats, que en llengua castellana amb el temps han desaparegut. Un fet que produeix el que es coneix com “un cas de fals amic”, és a dir, “una paraula que pot aparèixer en dues llengües, però que el seu significat no coincideix”. 

Per tant, ha conclòs, la traducció de la frase concreta ha de mantenir el valor “de futur” i no d’obligació, i tampoc s'encaixa una possible obligació en el context en què es diu.