Un any després, les portes de la conselleria d'Economia, un dels escenaris de les primeres detencions pel referèndum de l'1-O, es tornen a omplir de gent. Aquesta vegada, però, sense Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart, ni els membres del Govern de Carles Puigdemont. Tots ells, estan o a presó preventiva o a l'exili per una causa judicial que els acusa de rebel·lió i sedició i que es va començar a bastir, precisament, a partir de la mobilització del 20-S. L'independentisme recorda aquest dijous el punt d'inflexió que va suposar aquesta data amb una manifestació de caràcter festiu convocada per l'ANC i Òmnium amb el lema: No ens aturarem.

Dels "carrers seran sempre nostres" a "llibertat presos polítics". Aquestes dues proclames, amb 365 dies pel mig de diferència, explica com ha canviat la situació política en tan sols un any. De l'auge de la mobilització activat per la repressió es va passar, poques setmanes després, a la commoció de la presó i l'exili.
 

"Llibertat, presos polítics", demanen els manifestants a la concentració de l'aniversari del 20-S https://t.co/5Zk8WlGbzo pic.twitter.com/iPgZYe4hJa

— NacióPolítica (@naciopolitica) September 20, 2018

L'operació policial que va activar l'1-O i la causa judicial

Fins a 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van aplegar el 20 de setembre del 2017 per protestar contra l'operació Anubis -el déu de la mort egipci-, una actuació de la Guàrdia Civil per frustrar els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre que va acabar amb una quinzena de detinguts, 20 investigats i fins a 41 escorcolls en diferents seus governamentals. Tot plegat, quan just un dia abans s'havien confiscat a Unipost més de 45.000 sobres amb notificacions de les meses de l'1-O i que dies enrere haguessin intervingut 10 milions de paperetes.

Per al govern de Mariano Rajoy, l'actuació policial del 20-S suposava, segons va dir, la "desactivació" del referèndum. Per contra, va ser a partir d'aquell dia quan l'executiu català va reafirmar la seva determinació en posar les urnes l'1-O.