Els cotxes de la Guàrdia Civil destrossats durant la manifestació del 20-S a la conselleria d'Economia han estat protagonistes de les darreres sessions del judici de l'1-O al Suprem. La Fiscalia ha intentat -sobretot en l'interrogatori de Jordi Sànchez- fabricar la rebel·lió i ha patinat. La poca fermesa dels interrogatoris de les acusacions ha estat l'element central de la segona entrega d'Amb toga: anàlisi penal, el consultori setmanal de NacióDigital.



Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la Universitat Oberta de Catalunya, considera que el ministeri fiscal i l'Advocacia de l'Estat han evidenciat "molta feblesa" en l'intent de demostrar elements violents en el 20-S que justifiquin la rebel·lió i la sedició. "Han intentat exposar violència, però saben que té molt poc recorregut", assenyala.

En resposta als lectors que han seguit la conversa a través de Facebook Live, Tamarit destaca que les acusacions posen sobre la taula la manifestació maratoniana a la Rambla de Catalunya perquè "és l'únic que poden posar", però que, ni tan sols així, són fets suficients per justificar delictes violents imputables.

Santi Vila, col·laboratiu

Santi Vila va negar aquest dijous que l'1-O fos una votació vinculant i l'ha va reduir a una "gran mobilització política". Allunyat de bona part dels acusats -amb alguns dels seus excompanys de Govern, com ara Jordi Turull i Josep Rull, hi té una relació gèlida-, l'exconseller d'Empresa va marcar, segons Tamarit, una "via totalment diferent".

En aquest sentit, apunta el catedràtic, Vila va optar per una estratègia "col·laborativa" arribant, fins i tot, a "desdir-se de la seva participació en el referèndum, malgrat ser un membre del Govern".

En la resta de conversa en streaming, que es pot recuperar sencera en el vídeo que encapçala aquesta notícia, el catedràtic valora les declaracions dels acusats durant la segona setmana de judici, analitza quines conseqüències jurídiques pot tenir presentar-se com a "pres polític" i, entre altres qüestions, reflexiona sobre el pes real que pot tenir en la sentència l'argument esgrimit per les defenses sobre la despenalització de la convocatòria de referèndums.