L'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 deixava enrere, en principi, gairebé quaranta anys de dictadura franquista. Els nostàlgics de l'antic règim, però, es resistien des de l'ombra a acceptar el nou joc democràtic. Més tenint en compte el context d'aquell moment: el terrorisme d'ETA estava més actiu que mai, els partits d'esquerres van obtenir un bon resultat a les eleccions de 1979 i es començava a configurar l'estat de les autonomies.

Aquest nerviosisme va esclatar i es va acabar visualitzant el 23 de febrer de 1981, avui fa 39 anys, amb un cop d'estat militar que va tenir el seu punt àlgid i mediàtic amb l'assalt al Congrés de Diputats d'un escamot de la Guàrdia Civil liderat per Antonio Tejero mentre es duia a terme la segona votació per investir Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD) com a president del govern espanyol.

Al crit de “Todo el mundo al suelo” i disparant diversos trets al mig del Congrés, Tejero va reduir els diputats de l'hemicicle i va atemorir el conjunt de la població espanyola, que veia com retornaven els fantasmes del passat.

A les 10 de la nit, les ràdios catalanes van emetre un discurs del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que volia tranquil·litzar els ciutadans. Ja de matinada, va aparèixer per la televisió estatal el rei Joan Carles I, vestit de capità general, anunciant que havia fracassat el cop d'estat. El paper del monarca en aquells moments tan crucials de la història contemporània ha quedat per sempre més embolcallat en un tel de misteri.

Recordem el 23-F amb un vídeo que recull les imatges de la irrupció de la banda de Tejero al Congrés. També inclou el posterior discurs del rei.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Pcc0_8i0CYs[/youtube]