L'aniversari de l'execució de Salvador Puig Antich ha servit per recordar que l'estat espanyol continua protegint els criminals franquistes, als quals se'ls va assegurar total impunitat durant la transició. No es tracta d'un suport implícit, sinó d'una estratègia activíssima que es manifesta constantment amb una obstaculització permanent davant qualsevol demanda de justícia, vingui de l'interior o de l'exterior.
Tanta protecció dels franquistes no s'explicaria sense la continuïtat estricta del nucli dirigent de la dictadura, que s'ha mantingut en el poder en bloc, més enllà de l'evidència successòria Franco-Joan Carles I. A Puig Antich el van assassinar precisament per demostrar que els franquistes estaven disposats a matar a sang freda per conservar el poder sense haver de donar explicacions. I gràcies a aquesta bestialitat, per exemple, el jutge que va redactar la sentència ara continua cobrant del PP com a advocat. Exhibir la seva crueltat va ser la forma d'intimidar la societat.
Quatre dels ministres que van signar la sentència de mort encara són vius i cap d'ells passa gana. El primer, Licinio de la Fuente. ha format part dels consells d'administració del Banco Gallego, Banco Internacional de Comercio, Banco de Granada, Banco Central Hispano Hipotecario, Española de Zinc i Dragados. En l'actualitat continua a la Junta Directiva de l'asseguradora Ibermutuatur. El segon, Antonio Barrera de Irimo, ha ocupat cadires a Edica, Grupo Serna, Corporación Financiera Hispamer i Compañía General de Aguas, així com la presidència de Telefónica i Bull Internacional, a més de la vicepresidència d'Unión Fenosa.
El tercer dels signants és Antonio Carro Martínez, que ha tingut una llarga carrera política dins del PP, essent diputat durant quatre legislatures i un dels barons del PP gallec. I l'últim és José Utrera Molina, sogre de l'actual ministre de Justícia i membre del patronat de la Fundació Francisco Franco. Aquest és el més desvergonyit.
Entre tots ells van matar Salvador Puig Antich. I ho van fer per càrrecs i diners. Són púrria.
ARA A PORTADA
-
-
Política «L'esperança sempre serà més poderosa que la por»: el catalanisme es reivindica davant Rafael Casanova Gerard Mira
-
Política Crides per la convivència i contra l'odi en els primers compassos de la Diada Gerard Mira | Natàlia Pinyol
-
Política El col·lapse del procés no enfonsa el suport a la independència, que encara té marge de creixement Roger Tugas Vilardell
Publicat el
02 de març de 2014 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política Montilla aposta per acords «transversals» del catalanisme per reforçar la unitat de Catalunya
-
Política
Dimiteix un alt càrrec de la delegació del govern espanyol a Ceuta per la polèmica dels avisos del CNI
-
Política
Artur Mas, sobre l'extrema dreta: «Cal parlar amb ells; una altra cosa és arribar a acords»
-
Política
Turull apel·la a la «revolta dels somriures» davant la tensió al Fossar
-
Política
El Fossar de les Moreres certifica la nova normalitat de l'independentisme
-
Política
Illa reivindica la convivència a les portes de la Diada: «Ningú és més català que ningú»
