Benet XVI no és un líder carismàtic. Ni tan sols cau bé. Dit això, és el cap de l'Església Catòlica i, en conseqüència, un líder mundial. A més, és la referència religiosa fonamental per a bona part de la població catalana i aquest és un país que construeix esglésies cristianes des de fa dos mil anys, com es pot comprovar a qualsevol poble.

Només per això, la visita de Benet XVI a Barcelona té un interès inqüestionable. A més, l'antic cardenal Joseph Alois Ratzinger ha decidit afrontar -segurament per força, però ho ha fet- el drama de les conseqüències de la pederàstia en el si de l'Església. Dotzenes de casos estan essent investigats i, per primer cop, la jerarquia catòlica no nega tres vegades cada informació que emergeix a la llum pública. Ni Joan Pau II ni cap dels seus antecessors no va tenir una actitud semblant.

No sóc creient, ni simpatitzo amb la majoria dels preceptes que intenta imposar l'Església sobre el comú de la societat. És més, tinc clar que és necessari -per simple democràcia- que l'Estat denunciï el Concordat amb el Vaticà, que costa molt car a tots els contribuents, sense distinció de creences. Però, al marge d'això, no trobo raons per justificar els qui consideren que cal fer altra cosa que rebre Benet XVI amb l'hospitalitat i els honors que pertoquen a un dirigent internacional del màxim nivell.