Junts pel Sí i la CUP presenten aquest migdia la llei de transitorietat jurídica, la norma que ha de regir els primers passos de l'estat català en cas de victòria del sí en el referèndum. La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ja havia avançat en una entrevista a NacióDigital que al llarg d'aquesta setmana es traslladaria públicament el contingut del text.

En un primer moment, la llei de transitorietat s'havia de presentar durant l'última setmana de juliol, però es va optar per endarrerir el tràmit. Un dels motius era l'existència de discrepàncies entre el PDECat, ERC i la CUP a l'hora de tirar endavant la norma. Els nacionalistes no la volen aprovar fins després de la consulta vinculant, però republicans i anticapitalistes sostenen que el millor és fer-ho a mitjans de setembre. Mantenen, segons les fonts consultades, que tenir-la enllestida és el que farà "vinculant" la votació. Les entitats també pressionen per tal d'aprovar-la abans del referèndum.
 
Pascal, en l'entrevista a NacióDigital, assenyalava que encara no hi havia cap acord en aquest sentit. L'entesa, doncs, es limita -de moment- a la presentació pública de la norma, que primer coneixeran els diputats. La llei de transitorietat, debatuda internament durant mesos, només es coneguda al detall per un grapat de persones que n'han liderat la redacció. El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras fa setmanes que en saben el contingut final, que ha anat patint petites variacions amb el pas dels mesos.

L'hermetisme de Junts pel Sí amb la llei no ha estat compartit per la CUP, que ha anat explicat diversos elements del text. Ho va fer Benet Salellas, diputat dels anticapitalistes, a principis d'agost en una entrevista concedida a Europa Press en què detallava que el Tribunal Constitucional (TC) se substituiria per una "Sala de Garanties" i que es crearia un Tribunal Suprem Català. "Per al TC busquem una fórmula diferent perquè pensem que l'última etapa d'alguna manera ens demana canviar la nomenclatura per no reproduir una institució que ha estat tan antidemocràtica en relació amb la sobirania de Catalunya", va assegurar Salellas.

Contingut social

Un dels aspectes clau de la norma és que inclou la revalorització de les pensions i la dació en pagament. Es tracta d'un contingut social que pretén dues coses: marcar distàncies amb el model socioeconòmic que el PP ha imposat a l'Estat i, de passada, mirar de seduir l'espai dels "comuns". La transitorietat també derogarà normes aprovades gràcies a la majoria absoluta dels populars durant la legislatura anterior, com ara la "llei mordassa", i farà que entrin en vigor normes suspeses pel TC, com ara aquelles relacionades amb la pobresa energètica.

La presentació pública de la llei de transitorietat enceta oficialment el curs polític i obre de nou l'escenari del xoc amb l'Estat. L'independentisme preveu aprovar pels volts del 6 de setembre -data en què hi ha fixat un ple ordinari al Parlament- la llei del referèndum, que podria entrar a través d'un decret del Govern o bé en virtut de l'article 81.3 del reglament, que permet a dos grups parlamentaris alterar l'ordre del dia per debatre una qüestió determinada. Puigdemont va assegurar la setmana passada que el Govern ja disposa de 6.000 urnes.