21
de gener
de
2020, 15:40
Actualitzat:
15:41h
Josep Lluís Trapero està intentant presentar-se aquests dies a l'Audiència Nacional com un home atrapat. Atrapat entre un Govern amb el qual no coincidia i la maquinària policial d'un Estat que, davant la presumpta inacció dels Mossos, va haver de desplegar-se amb contundència per impedir la votació. Trapero, un policia amb poques esquerdes sentimentals quan parla en públic, ha insistit aquest dimarts que va acollir amb "tristesa" la seva imputació, l'octubre del 2017, en plena ebullició a Catalunya. "Els Mossos vam ser injustament tractats", ha insistit el major a preguntes de la Fiscalia.
Miguel Ángel Carballo, representant del ministeri públic, ha repetit l'esquema de la primera jornada de judici: correus electrònics, dates, hores concretes, cites textuals de comunicacions entre Mossos i paranys diversos a Trapero per evidenciar que estava al costat de la hipotètica rebel·lió de l'1-O. El major, però, no concedeix ni un mil·límetre a la Fiscalia perquè considera que el cos no tenia més recursos per aturar el referèndum en els 2.300 col·legis electorals, i perquè qui estava al capdavant de l'operatiu era Diego Pérez de los Cobos. El tinent coronel de la Guàrdia Civil, tot i les negligències evidents, ha pagat un preu molt més baix que Trapero pel dispositiu de l'1-O.
El major, com és habitual, ha seguit marcant distàncies amb el Govern: ha assenyalat que Economia -el Departament d'Oriol Junqueras- volia tenir les dades fiscals dels hotels i també informació sobre les investigacions judicials en casos de frau i blanqueig, i que el cos es va negar a facilitar-les. El dubte que plana sobre Trapero, en tot cas, és si aquest distanciament, similar al que van fer els líders independentistes sobre la unilateralitat quan van declarar al Suprem, li aportarà beneficis en la sentència.
L'excap dels Mossos ha reiterat que tenia un pla per detenir el Govern i que després de la declaració d'independència es va posar a disposició, a banda de la Fiscalia Superior de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de la delegació del govern espanyol. El mateix govern que, al cap d'unes hores, el va destituir amb el 155 a la mà.