L'Audiència Nacional espanyola ha refermat la decisió que el president de la Generalitat, Artur Mas, i la del Parlament, Núria de Gispert, declarin a través de videoconferència durant el judici pel setge al Parlament per part dels indignats el 15 de juny del 2011, tot rebutjant la petició de la fiscalia, que reclamava que tots dos declaressin en persona a la seu de l'Audiència Nacional, a Madrid. El tribunal ha considerat que la presència dels mandataris catalans a Madrid "originaria pèrdues de jornades de treball i perjudicis pel servei que fan, a més de despeses de desplaçament i dietes".

Mas, De Gispert i els consellers d'Interior, Ramon Espadaler, i de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, declararan des de les seves respectives seus institucionals, mentre que la resta de testimonis, la majoria diputats, ho faran per videoconferència des de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Segons el tribunal, "causar les menors molèsties a les persones que són cridades a complir amb les seves obligacions amb la justícia com a testimonis i pèrits afegeix valor a la legitimitat de jutges i tribunals". Els magistrats de la Secció Primera recorden que la videoconferència és un mitjà habitual i compta amb "totes les garanties".

En la seva interlocutòria, els magistrats rebutgen la declaració per escrit perquè aquesta possibilitat és una excepció que no és aplicable quan es tracta de testimonis de càrrec que, a més, són presentats per l'acusació com a víctimes del delicte.