Finalment, la ratlla ha quedat dibuixada. Hi ha sectors polítics i socials que pensen que aquest país va cap a un procés d'emancipació nacional i que això ve determinat per un procés polític que -igual com ha passat en d'altres territoris al llarg de la Història- acabarà amb la constitució d'un nou estat. De l'altra banda, hi ha qui pensa que tot plegat no significa res perquè només tracta d'un experiment sociològic meditat i premeditat des d'un sector de Convergència i vehiculat a través de TV3, RAC1 i, a estones, La Vanguardia.

Són dues percepcions que no tenen intersecció. Uns tenen raó i els altres no, i això es podrà comprovar ben aviat. O sigui que d'aquí a quatre anys els resultats seran del tot evidents, com diu, encertadament, Josep Antoni Duran Lleida.

En el fons és la pregunta que la cap d'Informatius d'Antena 3 va adreçar a José María Aznar: ¿Es una broma lo que está pasando en Cataluña o va en serio el desafío?. O una cosa, o l'altra. Del cantó de la broma/experiment hi ha el tot Madrid, que continua ignorant les manifestacions massives, la composició del Parlament de Catalunya i les enquestes successives. Però també hi ha catalans: el PP, Ciutadans, Foment del Treball, Pere Navarro, Duran Lleida...

Al marge d'aquests sectors hi ha la majoria de la societat catalana. Els que no estan de broma ni es consideren ratolins blancs en un laboratori social. I que, definitivament, han perdut la por als titelles i als que els mouen.