De cop, la campanya electoral ha fet un viratge i tots els partits han hagut d'adaptar el seu discurs a un fenomen imprevist, com són els centenars de persones que s'han concentrat a la Plaça Catalunya. El vodevil ha estat ben mogut, i cada candidat ha intentat evitar que l'esquitxés una protesta que no està sota el control de ningú i que se sap com ha començat, però no com acabarà.
El cas és que aquest moviment, a Catalunya, és aliè a tot. No té connexions amb l'esquerra estatalista, ni amb el catalanisme ni, menys encara, amb els sindicats majoritaris. Així que cada candidat pensa, aproximadament, que com que la protesta va contra tots, no hi ha motiu per a què ell s'hi enfronti específicament. No fos que ens emboliquéssim a quatre dies de les eleccions.
I, mentrestant, els blocs electorals ens segueixen ensenyant actes prefabricats, dinars sectorials i visites guiades amb aquella cordialitat tan artificial dels polítics quan saluden algú amb una càmera pel mig. Votar-los s'està convertint en una heroïcitat.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de maig de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
«La CUP té una alternativa, però no hem sabut explicar-nos»
-
Política
D'activistes veïnals a regidors: els dos primers anys fent política municipal
-
Política
Illa demana la «intervenció» en el mercat de l'habitatge
-
Política
L'Hospitalet de Llobregat: adaptar la segona ciutat del país a l'etapa post-Marín
-
Política
Els Comuns acusen el PP d'impulsar un «cop d'estat tou» a la Conferència de Presidents
-
Política
La motoserra de Javier Milei arriba al Madrid d'Isabel Díaz Ayuso