De cop, la campanya electoral ha fet un viratge i tots els partits han hagut d'adaptar el seu discurs a un fenomen imprevist, com són els centenars de persones que s'han concentrat a la Plaça Catalunya. El vodevil ha estat ben mogut, i cada candidat ha intentat evitar que l'esquitxés una protesta que no està sota el control de ningú i que se sap com ha començat, però no com acabarà.
El cas és que aquest moviment, a Catalunya, és aliè a tot. No té connexions amb l'esquerra estatalista, ni amb el catalanisme ni, menys encara, amb els sindicats majoritaris. Així que cada candidat pensa, aproximadament, que com que la protesta va contra tots, no hi ha motiu per a què ell s'hi enfronti específicament. No fos que ens emboliquéssim a quatre dies de les eleccions.
I, mentrestant, els blocs electorals ens segueixen ensenyant actes prefabricats, dinars sectorials i visites guiades amb aquella cordialitat tan artificial dels polítics quan saluden algú amb una càmera pel mig. Votar-los s'està convertint en una heroïcitat.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de maig de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El malestar de les dones del PSOE es cobra una nova dimissió
-
Política
El gir de Junts a Madrid no apaga l'enemistat íntima amb ERC
-
Política
Embolic per un edifici al centre de Barcelona: les acusacions de «pelotazo» frenen els plans de Collboni
-
Política
El desacord entre el PP i Vox pels pressupostos envia l'Aragó a eleccions anticipades
-
Política
La jutgessa de la dana cita Feijóo com a testimoni per les converses amb Mazón
-
Política
La crisi al PSOE sacseja la Moncloa: Yolanda Díaz exigeix a Sánchez un «canvi profund» al govern espanyol