De cop, la campanya electoral ha fet un viratge i tots els partits han hagut d'adaptar el seu discurs a un fenomen imprevist, com són els centenars de persones que s'han concentrat a la Plaça Catalunya. El vodevil ha estat ben mogut, i cada candidat ha intentat evitar que l'esquitxés una protesta que no està sota el control de ningú i que se sap com ha començat, però no com acabarà.

El cas és que aquest moviment, a Catalunya, és aliè a tot. No té connexions amb l'esquerra estatalista, ni amb el catalanisme ni, menys encara, amb els sindicats majoritaris. Així que cada candidat pensa, aproximadament, que com que la protesta va contra tots, no hi ha motiu per a què ell s'hi enfronti específicament. No fos que ens emboliquéssim a quatre dies de les eleccions.

I, mentrestant, els blocs electorals ens segueixen ensenyant actes prefabricats, dinars sectorials i visites guiades amb aquella cordialitat tan artificial dels polítics quan saluden algú amb una càmera pel mig. Votar-los s'està convertint en una heroïcitat.