Xavier Domènech: «El referèndum acordat no es pot calendaritzar, ja n'hi ha prou de terminis»

A Xavier Domènech (Sabadell, 1974) ja no li venen de nou les campanyes electorals. En porta tres com a cap de llista en tan sols dos anys. A cavall entre liderar el grup d'En Comú Podem al Congrés i la construcció de la confluència Catalunya en Comú, han estat mesos trepidants per a qui fa pocs anys era un historiador compromès amb els moviments socials. Ara, afronta la gran assignatura pendent dels "comuns": irrompre amb força al Parlament? Les enquestes auguren que el repte que es proposen no és senzill, encara més en una campanya polaritzada en la qual volen fer el paper de frontissa. Domènech recorda, però, que té experiència en remuntades contra pronòstic. De fet, ha guanyat les dues últimes eleccions espanyoles a Catalunya.

- Aquesta campanya és més difícil que la primera que va afrontar, la d'aquell 20 de desembre del 2015?

- Sí, perquè la situació que afronta el país és dramàtica i això la fa més difícil per a tothom. Primer, són unes eleccions que no estaven previstes per ningú i es produeixen en una situació extraordinària, i no en el sentit positiu del terme extraordinari. Hi ha candidats que són fora i hi ha candidats que són a la presó. Però fins i tot més enllà d'això, que ja és prou anòmal, crec que el país ha patit molts impactes. És una campanya, evidentment, molt diferent a la primera.

- L'afronta animat tenint en compte que les enquestes no són gaire positives per als "comuns"?

- Sí. Animat, sí, en el sentit que crec que la nostra proposta, sincerament, és la del desbloqueig. És la proposta que permet que la forma de superar una situació de frustració, d'intervenció de l'autogovern i de certa divisió, sigui un retorn als orígens del catalanisme progressista d'aquest país. És a dir, el retorn a aquella vocació d'articular-nos com a poble amb tota la nostra diversitat i de trobar grans consensos transformadors i d'una Catalunya que pugui pilotar o ser preludi de canvis a la resta de pobles de l'Estat. Som els únics que estem proposant això. Perquè, per una banda, hi ha un bloc constitucionalista o del 155 en el qual la proposta és que Ciutadans acabi presidint la Generalitat; i això està absolutament fora del catalanisme progressista i molt ancorat a la dreta. I, per altra banda, hi ha una proposta de bloc en què el debat sembla que és quin és el candidat en una coalició formada per Convergència i el PDECat. Per tant, quelcom que forma part del catalanisme però no del catalanisme progressista. 

"El que hem vist ara és un PSOE que s'ha alineat de nou amb el PP, amb l'aplicació del 155, i com Iceta proclama la fidelitat a Rajoy"

- Després de veure com s'ha suspès l'autonomia, la violència policial de l'1-O, els empresonaments dels consellers i dels 'Jordis', i el tancament de files del PP, del PSOE i de Ciutadans, veu més lluny l'objectiu de l'Espanya plurinacional?

- Hem avançat molt, tot i que és veritat que la situació d'ara, i que s'inicia el 3 d'octubre, és de reacció. Hem de ser profundament realistes, a la política catalana li ha faltat realisme per construir els somnis i és cert que estem vivim un moment de fortíssima polarització a Catalunya i Espanya. Però també hem de veure tot allò que ens ha fet avançar i totes aquelles bases fortes que hem anat construint. Hi ha unes alcaldies que eren impensables fa uns anys i que aposten clarament per una Espanya plurinacional, i hi ha un terç del Congrés que fa uns anys no hi era i que per a molta gent era impensable que apostarien per l'articulació d'un estat plurinacional. 

- Aquest projecte de l'Espanya plurinacional passa necessàriament per un canvi del PSOE que en aquests moments no està disposat a fer?

- Això del PSOE és profundament paradoxal. Fa uns mesos, Pedro Sánchez va guanyar les primàries amb el discurs de l'Espanya plurinacional i apostant pels pactes amb Podem i les confluències. El que hem vist ara és un PSOE que s'ha alineat de nou amb el PP, amb l'aplicació del 155, fins i tot ara veiem com Iceta proclama la fidelitat a Rajoy, cosa que no deixa de ser, també, paradoxal. Que proclamés fidelitat a la democràcia s'entendria, però a Rajoy? I Rajoy diu que ell també estaria disposat a fer Iceta president en cas que aquesta opció tingués possibilitats, que jo crec que no perquè questa opció està subordinada a Ciutadans. És veritat que estem vivint això però, per a nosaltres, és clau el canvi a Catalunya i la possibilitat de formar majories progressistes pot retornar un canvi que decanti les forces polítiques a Espanya.

Domènech aposta pel retorn a l'essència del catalanisme progressista Foto: Adrià Costa

- Adaptem-ho a Catalunya. Sense el canvi del PSC, el projecte que defensen és possible?

- Sí que és possible. A més a més, estem acostumats al fet que, quan sembla que ens donen les pitjors previsions, acabem guanyant eleccions. Aquest retorn al catalanisme progressista és el camí que ha de permetre que forces que han tingut vocació progressista en el passat el puguin tenir en el futur. Però el canvi és possible si ho decideixen els ciutadans de Catalunya.- Però no els debilita que l'assoliment del seu objectiu passi per un canvi a Espanya d'un altre partit?

- L'assoliment del nostre objectiu passa per un canvi a Catalunya en dos sentits. Primer, en recuperar la vocació del catalanisme progressista d'aquest país, la vocació que es va tenir durant la dictadura per protagonitzar la lluita antifranquista, pels drets socials i les llibertats que es feia conjuntament amb la resta de pobles d'Espanya. Per a nosaltres, és bàsic aquest canvi a Catalunya, no esperant el canvi a Espanya sinó sent-ne protagonistes.

"Si nosaltres guanyem, efectivament hi haurà una presidència per a tots i no només per a una part"

- Quant de temps pot esperar Catalunya sense el referèndum acordat que reivindiquen?

- Crec que Catalunya no pot aguantar més temps sense construir una proposta d'avenç social i d'avenç nacional d'àmplies majories. Per això, proposem aquest nou acord. Una proposta que tingui clar que perquè el poble avanci ha de ser poble i el poble ho és en tota la seva pluralitat. Dins d'aquest nou acord hi ha el referèndum pactat, però és bàsic aquest nou acord. Un sol instrument o la pretensió de canviar purament fulls de ruta per uns altres de nous ja no ens durà enlloc. El que ens durà a algun lloc és construir grans majories a Catalunya. Si nosaltres guanyem, efectivament hi haurà una presidència per a tots i no només per a una part. Un cop tinguem aquest nou acord és quan treballarem per l'avenç social i nacional de Catalunya, i també per aquest referèndum acordat.
 
- Però no es pot calendaritzar aquest referèndum acordat?

- No, ja n'hi ha prou. Hi ha coses que són urgents de país i hi ha propostes que no són vàlides en la mesura que no compleixen amb aquesta urgència. Per exemple, la idea d'una reforma constitucional ens portaria dues legislatures i és evident que no es pot esperar a això. Però és que hem vist massa vegades que es prometia la terra promesa en 18 mesos. Nosaltres tenim els compromisos i el treball no perquè les coses passin en cinc o deu anys, això és evident, però tampoc diré que en 18 mesos el tindrem.

- Per què han passat de defensar un referèndum amb resposta binària a defensar un referèndum amb altres possibles respostes?

- El Pacte Nacional pel Referèndum era una eina molt potent que expressava la unitat del sobiranisme i del catalanisme en tota la seva diversitat: la d'aquells que aposten per la independència i la dels que no. Se li va donar un sol objectiu: recollir adhesions per a un referèndum. Després se'l va fer desaparèixer perquè algú va decidir que el seu full de ruta era el que havia de tirar endavant independentment de l'assoliment d'aquestes àmplies majories. Per tant, entenem que aquest espai de nou acord, que ha de ser polític però també social, ha de poder parlar de tot: dels llindars del que seria acceptable, de la pregunta i de moltes coses. Cal estar oberts en aquest sentit. Ara bé, és evident que aquesta pregunta ha d'incloure el tema de si Catalunya ha de ser independent o no.

"El dia després del 27 d'octubre, aquell cap de setmana en què Puigdemont fa una gravació des de Girona on no diu res, és la millor imatge de la irresponsabilitat"

- El canvi de plantejament de la pregunta no té res a veure amb el fet que els socialistes no acceptarien una resposta binària?

- No. Té més a veure amb aquesta idea de no posar tantes condicions d'entrada, de no predefinir el que ha de ser una construcció col·lectiva.

- Creu que el govern de Carles Puigdemont va ser poc clar a l'hora d'explicar què implicava declarar la independència?

- És objectivament així. El govern de Carles Puigdemont va dir una sèrie de coses abans del 27 d'octubre o després va dir les contràries. Van tenir una setmana d'autocrítica, però després es van proposar fórmules abstractes i molt estranyes. No sabem si es vol tornar a la unilateralitat o no, quin govern es proposa, si un de simbòlic i un d'executiu. O el Govern de la Generalitat va participar d'un autoengany o va enganyar. La millor imatge de tot això és el dia després del 27 d'octubre, aquell cap de setmana en què l'únic que passa és que Puigdemont fa una gravació des de Girona en la qual no diu absolutament res i cap de les forces polítiques del govern o que donaven suport al govern, van dir res. És la millor imatge de la irresponsabilitat.

El cap de llista dels comuns demana als independentistes que expliquin què volen fer ara Foto: Adrià Costa

- Si el 21-D guanyen els independentistes a què ho atribuirà?

- Jo espero que no guanyin aquells que han governat Catalunya fins ara.

- Si no guanya l'independentisme potser serà perquè ha guanyat el bloc constitucionalista.

- De la mateixa manera que espero que no guanyin aquells que ens han portat fins aquí, perquè considero que difícilment ens en trauran, és evident que una solució que passi per un govern format per PP i Cs no és una solució per a Catalunya, és una solució d'un bloc contra un altre. Seria una pèssima notícia per a Catalunya i per a Espanya.

- Si el 21-D l'independentisme guanya no només en escons sinó també superant el 50% dels vots, què s'haurà de fer?

- Si passés això, que crec que no passarà, ho haurien de respondre ells. El gran problema que ara mateix tenen aquells que han governat Catalunya és que han pretès tenir totes les respostes per a tot i per sempre, i el dia després no van tenir ni una sola resposta. I no han explicat què farien ells després del 21-D. Estem en una campanya en la qual estan sent enormement confusos sobre quins són els seus objectius després del 21-D. Passen de dir que la unilateralitat ha estat un fracàs a dir que aposten per la bilateralitat i després diuen que no, i ara ja no se sap massa bé què diuen. Com que són tan confusos, estan plantejant una campanya en termes de resistencialisme, però això no és construir futur per a Catalunya ni desbloquejar-la.

"Els independentistes passen de dir que la unilateralitat ha estat un fracàs a dir que aposten per la bilateralitat i ara ja no se sap massa bé què diuen"

- Com diu ERC, creu que Junts per Catalunya ha d'assumir que Puigdemont no podrà tornar?

- Hem de treballar tots i totes perquè els candidats i els 'Jordis', que estan vivint una situació penal i dura, es desbloquegi també. Puigdemont no pot ser el president de Catalunya perquè això significaria, primer, seguir afirmant una lògica segons la qual, malgrat es postuli de cara en fora que no hi ha emancipació social si no hi ha emancipació nacional, es sacrifica l'agenda social en ares d'unes majories comandades, en aquest cas, per una coalició del PDECat i Convergència. Aquesta no és una solució. A més a més, la unilateralitat s'ha practicat deixant fora una part del país i això debilita.
 
- Li dol que l'acusin d'equidistant?

- És ploure sobre mullat. Se'ns ha acusat de no ser clars quan les propostes eren molt clares: referèndum acordat, Catalunya reconeguda com a nació i amb més quotes de poder, sobirania i relació bilateral amb el govern de l'Estat en un marc plurinacional compartit. Hem dit sempre el mateix. Enfront d'això, hem vist un PSC que apostava pel referèndum acordat i després no; i uns altres que ens deien després del 27-S que el referèndum era una pantalla passada i que ja s'havia guanyat. Nosaltres no hem estat equidistants en cap sentit. Som els que vam defensar els treballadors contra les retallades, els que vam estar a les portes evitant desnonaments, els que vam estar a les places quan els governs de Convergència aplicava retallades com el PP, els que vam defensar les escoles l'1-O i els que podem defensar millor aquest país en aquest moment. Això no és equidistància, és posicionar-se com ningú. Nosaltres hem estat sempre coherents.

- Hi ha dues prioritats que ha posat per pactar un possible govern després del 21-D: una fiscalitat més justa i revertir els 2.300 milions de retallades que es van aplicar durant el govern d'Artur Mas. Amb qui creu que ho pot pactar?

- Jo crec que si desbloquegem la situació i conformem noves majories parlamentàries i noves majories governamentals, aquells partits que es diuen d'esquerres que van seguir aprovant que es donés diners a escoles d'elits, o que van acceptar els pressupostos convergents, es trobarien alliberats de les contradiccions que han tingut durant massa temps.

"Que nosaltres guanyem les eleccions del 21-D no només ajuda el país sinó que pot ajudar molta gent a alliberar-se de contradiccions"

- No n'hi ha cap alliberat de contradiccions?

- No ho estan gens. Que nosaltres guanyem les eleccions del 21-D no només ajuda el país sinó que pot ajudar molta gent a alliberar-se de les contradiccions que ha tingut durant massa temps. Pot servir d'alliberament a gent que s'ha vist votant en contra d'ella mateixa. Hi ha una frase de Joan Tardà que m'encanta tot i ser dura: "Maleïda la pàtria, encara que sigui catalana, quan exclou els seus fills". Hi estic d'acord i crec que Joan Tardà hauria de poder dir no només aquesta frase sinó estar en un partit que la practiqués. Estaria encantat que Tardà pogués estar en aquesta situació i la millor ajuda perquè ho estigui és que nosaltres guanyem les eleccions.
 
- Per què no veta amb la mateixa rotunditat Miquel Iceta que Arrimadas o Albiol?

- Així com creiem que el PSC va per un camí que el porta cap a l'Arrimadas i García Albiol i cap a l'habitació del pànic, nosaltres entenem que un molt bon resultat nostre permet construir majories progressistes i que, per tant, estenguem la mà als partits que històricament han tingut una vocació progressista.- Si tenen la clau i dues possibilitats d'investidura, faran una consulta a la militància per prendre una decisió?

- Qualsevol decisió que prenguem la construirem conjuntament amb tots els inscrits. Per a nosaltres, poder ser decisius és positiu. Ser decisius no és decidir entre un bloc i un altre, és transformar tota la lògica que hem viscut. Volem ser decisius molt més enllà de si tenim una clau i obrim un cadenat. 

- Hi ha alguna possibilitat que avalessin la fórmula d'un govern de concentració amb l'independentisme?

- Nosaltres no treballarem amb governs de concentració. Per poder avançar en el reconeixement de Catalunya i en termes de drets socials només ho podem fer amb vocació de construcció d'amplíssimes majories i no la vocació d'una part enfrontada a l'altra.

"Ser decisius no és decidir entre un bloc i un altre, és transformar tota la lògica que hem viscut"

- Dins d'un sistema estructurat des del capitalisme de forma global, és possible crear un nou model productiu?

- Ha de ser possible. Un dels grans reptes globals que tenim és l'esgotament dels models productius actuals. Plantegem polítiques redistributives, que retornin l'estímul del teixit productiu, polítiques que tinguin a veure amb una construcció de l'economia catalana autocentrada en ella mateixa i que permetin activar el consum intern. Però també una línia forta d'exploració de l'economia social, cooperativa, dels nous models energètics, dels nous models ecològics que ens han de permetre afrontar els grans reptes d'un model econòmic que té símptomes d'esgotaments clars. Tot i que els grans reptes globals no els solucionarem nosaltres sols, sí que hem de treballar-hi i caminar cap a una economia del bé comú. A Terrassa s'ha impulsat la remunicipalització de l'aigua; a Barcelona s'han posat en marxa els operadors públics energètics. Hi ha un inici de procés de reversió d'allò que hem viscut i hi ha d'haver una exploració de nous models econòmics.
 
- Es pot apujar el sou mínim interprofessional fins als mil euros, com diu el seu programa, només des de la Generalitat?

- Es pot aspirar a crear un marc de relació català. Això té a veure amb els grans pactes, no només polítics. Té a veure amb què els convenis col·lectius de Catalunya siguin prioritaris en relació als de l'Estat. Això implica arribar a grans pactes transversals i amb agents socials per orientar les relacions laborals i l'economia. Això té a veure també amb instruments públics. Plantegem que l'Institut Català de Finances ha de tenir un paper diferent, que ha d'haver-hi una banca pública i instruments que permetin ajudar a la recuperació econòmica i incidir en el model. Hi ha un tema que té a veure amb el marc legal, de vegades hostil, perquè tenim un govern del PP i les sentències del TC, que són les que són. Això que és cert que és obstacle, no pot ser excusa. Ho hem viscut clarament a l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat la llei Montoro i la llei d'estabilitat pressupostària -votada per Convergència quan no feia falta-, Barcelona és la capital de l'Estat que més inversió social fa.

- El seu programa electoral aposta, per exemple, per la creació d'una banca pública, o per aplicar un impost als bancs que tenen pisos buits. Si mesures d'aquest tipus fossin tombades pel TC, què faria?

- Primer de tot, si soc president i, per tant, hem guanyat les eleccions a Catalunya, ha començat un canvi. Perquè no només és un canvi a Catalunya sinó que també inaugura un canvi a tot l'Estat. Malgrat tot, allò que li fa més terror al PP és una victòria nostra, perquè això modifica totes les relacions polítiques, no només a Catalunya sinó també a Espanya. Això indicaria que s'haurien de substanciar canvis de forma immediata, també en lleis, i una és la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Perquè és evident que hi ha un problema greu en el tema de la justícia, en la llei orgànica del Tribunal Constitucional i en la llei orgànica del Poder Judicial. En relació a la pregunta que em feu, em plantejaria una batalla per fer possible disposar del que proposem en campanya o buscar estratègies per fer-ho possibles. Això l'Ajuntament de Barcelona ho ha demostrat. És possible buscar estratègies i no quedar-se atrapat només en la idea que és impossible el canvi. 

- La implicació de Manuel Valls en la campanya de Ciutadans és la imatge del declivi de la socialdemocràcia a Europa?

- El que passa és que a Manuel Valls és un personatge a qui se li dona molta importància i, en realitat, és un gran fracassat de la política francesa. A Catalunya hi tenim molta tirada a donar una rellevància enorme a qualsevol persona que parli del país. 

Xavier Domènech insisteix que cal superar la dinàmica de blocs Foto: Adrià Costa

- Però Manuel Valls ha estat primer ministre francès. No és una figura qualsevol?

- Teniu raó. 

- En qualsevol cas, com interpreta aquest suport a Ciutadans?

- La socialdemocràcia, a tota Europa, fa temps que no té respostes pels reptes dels temps actuals. I això explica el declivi de fons de les opcions socialdemòcrates. Tot i que, en realitat, anomenar-les socialdemòcrates és ser bastant generós, perquè són social-liberals i han flirtejat amb el neoliberalisme. Quan fa massa temps que la socialdemocràcia s'ha convertit en social-liberal i ha flirtejat amb el neoliberalisme tampoc no és tan estrany que els seus dirigents puguin acostar-se a Ciutadans. Al cap i a la fi, és això.

- En funció de què valorarà si el resultat de Catalunya en Comú-Podem és o no positiu la nit del 21 de desembre?

- En funció de si ha aconseguit construir una nova dinàmica que superi els blocs. 

- Per tant, en si té la clau?

- En si té la clau i si ha aconseguit generar una dinàmica que superi els blocs.

Recosir el país ha de ser, segons Xavier Domènech, una prioritat Foto: Adrià Costa

- Però ara som en campanya i és difícil superar els blics fins que no comenci la fase de la negociació.

- Jo espero que la campanya serveixi per crear dinàmiques que superin els blocs. Sí que ho  espero. 

- I en relació als resultats, com determinarà si són positius o no?

- Són positius si amb la nostra victòria aconseguim construir un Govern de tots i no només d'una part.

"Els nostres resultats seran positius si amb la nostra victòria aconseguim construir un Govern de tots i no només d'una part"

- Amb la seva victòria. Si no s'aconsegueix la victòria, ja és un fracàs?

- Els nostres resultats seran positius per al país, que al final és el nostre objectiu. I serà positiu si aconseguim que torni el catalanisme progressista en el cor de les solucions polítiques d'aquest país.

- Ve d'uns mesos complicats. Ha tingut molta feina, a Madrid i Barcelona. Què n'espera dels propers mesos?

- Seran molt intensos. Si accedim al Govern, volem construir les mesures socials que han de ser immediates per recosir el país i avançar també en el terreny nacional. Crec que els que accedim a la política institucional mai tindrem tanta responsabilitat com la que haurem d'assumir després del 21 de desembre. Hem de desbloquejar la situació i això significa recuperar l'autogovern, crear un marc de normalitat democràtica i construir unes relacions que ens permetin superar una dinàmica dura de ferida.
 
- És possible que hi hagi una situació de bloqueig després del 21-D i, en conseqüència, de repetició electoral?

- Nosaltres treballem perquè no sigui així. És cert que la dinàmica de blocs, l'única cosa que afavoreix és el bloqueig. 

- Li sap greu abandonar el Congrés dels Diputats?

- No em sap greu en la mesura que és un moment important per a Catalunya i que tots hem de posar el màxim esforç en Catalunya en aquests moments. Per tant, no em sap greu perquè hem de treballar per desbloquejar la situació d'aquí. És cert també que al Congrés de Diputats he construït relacions precisoses i que, a més a més, té un punt apassionant. Al Congrés formava part d'un grup confederal que, per mi, és la imatge viva del que podria ser una Espanya plurinacional, amb gent amb qui comparteixo moltíssim, un projecte que també és per a Catalunya. I al Congrés hi ha, ara mateix, una majoria forçada del PP que dona joc a l'oposició i que permet configurar visions de futur. Això m'apassionava. Però ara tinc una enorme responsabilitat aquí.

- I qui el substituirà com a líder d'En Comú Podem?

- No ho podem respondre ara. Potser hi haurà un joc més coral de veus. Durant el mes de gener ho aclarirem. Ho hem posposat.

- On és ara el paper que vostè va firmar i que guardava la seva parella, en el qual es comprometia a no ser mai candidat a la presidència de la Generalitat?

- El continua tenint la meva companya, la Sònia.