05
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
02
de març
a les
16:33h
L'últim llibre del periodista Xavier Rius Sant, que porta anys investigant l'extrema dreta, es titula Els ultres són aquí (Pòrtic). En aquest nou treball s'endinsa en la fundació i l'evolució de Vox, de la qual dona detalls molt sucosos, com també de les trajectòries dels seus principals dirigents. Assenyala Sant Cugat del Vallès com el nucli originari de la formació a Catalunya.
Vinculat des de jove a moviments pacifistes, Rius Sant s'ha especialitzat també en conflictes internacionals, immigració i gihadisme, i coneix a fons regions com el Magrib i l'Orient Mitjà. Una altra de les seves publicacions va ser Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984) i és de referència obligada per conèixer el que va significar la Plataforma per Catalunya per a la consolidació d'un espai ultra a Catalunya. L'entrevistem a la llibreria Finestres de Barcelona.
- Els ultres són aquí, titula. En el llibre dona molts detalls dels orígens i la fundació de Vox. El precedent havia estat Plataforma per Catalunya.
- Hi havia hagut, abans de la Plataforma, tres llistes de dreta populista. Primer, l'Agrupació Ruiz Mateos, que va aconseguir 2 eurodiputats. Pensem que Josep Anglada i Esteban Gómez Rovira havien anat a la llista de Ruiz Mateos. Després hi va haver el GIL, que va governar alguns ajuntaments andalusos i Melilla. I va haver també un partit fundat per l'exbanquer Mario Conde.
- El llibre acaba explicant l'acte de Vox de presentació de l'anomenada "agenda Espanya", l'octubre passat.
- Sí, és un acte en què hi ha l'actuació musical del raper G. Babe, que no coneixia. Hi canta Los días finales, el seu darrer tema, on nega la pandèmia i crida a recuperar la glòria d'Europa. En la cançó diu: "Lluitaré fins al final com a Berlín". I en el videoclip s'escolta al final una veu parlant contra la governança mundial i defensant les nacions, i aquesta veu és de Pedro Varela, el fundador del grup neonazi Cedade. En el llibre explico bastant com es va crear Vox.
- I molts aspectes d'Ignacio Garriga.
- Ell és un devot del Sagrat Cor de Jesús. Davant de casa seva, a Sant Cugat, hi havia una església de la qual els seus pares tenien la clau i en tenien cura. Ell va ser escolà d'una altra parròquia. Porta la polsera amb el Detente, bala del Sagrat Cor. És el que duien els requetès a la Guerra Civil. Vox a Catalunya va néixer a Sant Cugat. El candidat a Barcelona el 2015 va ser un exregidor de Sant Cugat. Alejo Vidal-Quadras va demanar a la mare d'Ignacio Garriga, Clotilde Vaz de Concicao, que era del PP de Sant Cugat, que captés algunes persones com l'advocada Ariadna Hernández, per crear el nucli fundador a Catalunya. També dono molts detalls de la fundació a Madrid, amb Ortega Smith i els seus excompanys de les COE, les companyies d'operacions especials de l'exèrcit.
- Hi ha algun fet diferencial en l'extrema dreta catalana? En què es diferencia de la de la resta de l'estat?
- A Catalunya, tenim una ultradreta que ve de Fuerza Nueva, ve de Plataforma per Catalunya, prové més de l'extrema dreta clàssica. A Madrid, és més una escissió del PP i són més similars als ultraconservadors polonesos o als hungaresos, amb una línia "Espanya una i no cinquanta-una" o "avortament zero", contraris al matrimoni homosexual. A Catalunya, hi ha tres dirigents rellevants que provenen de Plataforma: Joan Garriga Doménech, cosí de l'Ignacio Garriga, n'era el secretari jurídic; Mónica Lora, que n'era la secretària general; i Jordi de la Fuente, que n'era el secretari d'organització, i abans integrant del Moviment Social Republicà. I els diputats de Vox elegits a Barcelona són Juan José Aizcorbe, un advocat, encantador en el tracte, que era el passant d'Esteban Gómez Rovira i va ser candidat de Fuerza Nueva, Frente Nacional i Juntas Españolas. I l'altre és Juan Carlos Segura Just, un advocat que va aspirar a ser degà del Col·legi de l'Advocacia. De jove, va ser del Frente de la Juventud i va ser condemnat a un any de presó per l'assalt a la seu d'UCD l'any 1980. El seu grup també va cremar l'estàtua del rei Joan Carles I al Museu de Cera.
- En canvi, a Madrid hi predomina un altre perfil?
- A Madrid és molt més una escissió del PP, sorgida del rebuig a la política de Mariano Rajoy: per no ser valent fent un 155 dur, no derogar la llei de matrimoni gai o de l'avortament, i que Rajoy no rebutgés els suposats pactes de Zapatero amb ETA. I d'aquí sorgeix l'escissió. El gruix de dirigents venen del PP. Malgrat que en algun cas, com el d'Ortega Smith, en què el seu passat falangista és més fort del que sembla i del que dic en el llibre.
- Quin pes ha tingut el rebuig al procés en la consolidació de Vox?
- No es pot dir com va fer Pablo Iglesias que Vox va ser fruit del procés, que va despertar la fera. El que passa és que anant a manifestacions contra l'avortament no en tenen prou, amb "el Valle no es toca" tampoc, amb anar als actes d'Hazte Oír tampoc. Quan empresonen Miguel Bernad, de Manos Limpias, que liderava l'acusació popular contra el 9-N, i queda el seu espai lliure, Ortega Smith compareix al jutjat 13, al TSJC i a l'Audiència Nacional. Ho fa amb l'ajuda de Jorge Buxadé, que és advocat de l'Estat. I comença a guanyar quota als telenotícies. Va ser Ortega Smith, no Santiago Abascal, qui va fer sortir Vox de la travessa del desert.
- Quin és el pes dels moviments històrics de la dreta extrema en els actuals ultres? Em refereixo a forces com la Falange o el carlisme.
- El carlisme, molt poc. A Catalunya hi ha Javier Barraycoa, que crea Somatemps, de la Comunió Tradicionalista, que és un dels fundadors del Club Empel, que obre seu al costat de la de Vox. Precisament Ortega Smith sempre rememora l'anomenat miracle d'Empel, en referència a una victòria dels Terços espanyols a Flandes per intervenció de la Immaculada Concepció. De procedència falangista hi ha Ortega Smith. També Buxadé va estar en llistes de Falange, però va ser més perquè faltava gent per ser-hi. Va estar molts anys al PP.
- Com creu que, en general, estan informant els mitjans sobre l'extrema dreta?
- De l'extrema dreta se n'ha d'informar. No es pot ignorar. Veurem què passarà a les eleccions de Castella-Lleó. El problema ve quan es legitimen els seus arguments, com quan alguns mitjans sobredimensionen alguns fets i juguen a la demagògia, com va passar amb el cas de la nena del concurs de TV3.
- Alguna entitat o grup ideològic ha tingut un paper rellevant en la consolidació d'aquest espai?
- A Madrid, ha estat important la fundació Denaes, fundada per Abascal, Iván Espinosa de los Monteros i Ortega Smith.
- I a Catalunya? Quina figura ha estat fonamental en l'univers ultra a Catalunya?
- El que ha estat més a l'ombra i no ha fet el pas fins que ho ha tingut a punt ha estat Jorge Buxadé, que ara és eurodiputat i vicepresident de Vox. Fill de militar, es forma a l'OJE, l'organització de lleure jove nascuda durant el franquisme. Ha estat advocat de l'Estat i militant durant molts anys del PP. En un moment donat, la direcció de Vox aparta els qui havien picat pedra en la primera hora i sorgeixen nous dirigents, com Buxadé i Juan Garriga Doménech. I un Ignacio Garriga a qui veig una mica impostat en el paper que fa, amb aquest discurs de "fer un pas al front en defensa d'Espanya". Quan el sents parlant dels avantpassats que s'aixecarien de les tombres davant la llibertat arrabassada... Però si és un guineà-portuguès i catalanoparlant!
- Quina presència té l'extrema dreta en el món independentista?
- Totalment residual. I reprodueixen les lluites caïnites de l'extrema dreta d'arreu. La regidora de Ripoll Sílvia Orriols crea Aliança Catalana. Hi el grupuscle Som Catalans, que diu defensar la "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana" i també deien que "ni moros ni xarnegos", encara que es diuen Gallego, Hidalgo i Ravello. A Vic, quan es presentava Anglada, Ester Gallego treu 55 vots amb Som Catalans. També apareix el Front Nacional, del qual s'escindeix l'Aliança Catalana. Però és un món molt grupuscular.
- Si mirem Europa i la majoria de països occidentals, veu l'extrema dreta en ascens, consolidant un espai o en retrocés?
- Es fa difícil dir perquè no estan aplegats en un únic bloc. A nivell europeu, estan en dos grups diferents. El de Conservadors i Reformistes, on hi ha Llei i Justícia polonesa amb Vox, amb la Nova Dreta flamenca. I el grup Identitat i Democràcia, on s'hi troba Alternativa per Alemanya, que té entre els seus dirigents una dona lesbiana, i el Reagrupament Nacional de Le Pen, que havia dit en el seu moment que estava d'acord amb la llei d'avortament de Zapatero. En geenral, l'extrema dreta ha pujat però al final no creix tant com a vegades assenyalen les enquestes. Han estat al govern en dos països, a Àustria i a Itàlia, en coalició. A Itàlia han actuat en un conglomerat de la Lliga Nord amb Fratelli d'Itàlia, aliats amb Silvio Berlusconi, i han governat. La Lliga Nord, per cert, havia anat a congressos de Plataforma.
- Quina creu que ha estat la clau que explica millor l'ascens ultra?
- L'extrema dreta ha crescut perquè en uns moments en què no hi ha solucions fàcils davant uns problemes que són molt complexos i hi ha molta incertesa, invoca a les emocions. Fixem-nos en Alemanya. Alternativa per Alemanya era inicialment un partit crític amb les directrius econòmiques de Brussel·les i amb les ajudes al sud, però no era gens xenòfob, quan comencen a arribar els refugiats a partir del 2014 i 2015, esdevé el partit del no als refugiats, no als musulmans, no als turcs. A Espanya van recórrer també a les emocions davant del que passava a Catalunya, amb el missatge "Espanya es trenca". I una part del votant del PP se'n va anar a Vox.
- Vox creixerà més a Espanya?
- Dependrà de com jugui les cartes. Quan José María Aznar desacredita Pablo Casado i sobrevalora Ayuso i el candidat a Castella-Lleó, Fernández Mañueco, està legitimant el discurs de Vox? El que crec que pot beenficiar Vox electoralment és que ara aconseguís entrar en el govern de Castella-Lleó.
- I a Catalunya com veu el futur de Vox?
- Creia que Vox treballaria més el tema de l'escola en castellà, però sobretot als barris. Vaig al·lucinar quan vaig veure els mítings d'Abascal a l'Hospitalet plens de llatins i dient que no es podia legalitzar els qui entressin de manera il·legal. Tots els llatins que van venir a l'Hospitalet els anys 2000 i 2002 era quan la UE va dir que a partir de l'any següent havien de venir amb visat. I venien molts a Barajas amb bitllet d'anada i tornada i els avions tornaven buits, i es van anar regularitzant. Al Parlament van bastant perduts. L'únic que coneix el funcionament és el diputat Antonio Gallego, que va ser setze anys de regidor al Prat, on havia dut pancartes que posaven "primer els de casa", i diputat al Congrés. Va ser elegit diputat al Parlament el 2015, però sembla que ell volia ser portaveu i en no acceptar-ho la direcció, va renunciar a l'acta. I ara ha aparegut a la llista de Vox. Fins i tot alguns parlamentaris del partit han arribat a preguntar als periodistes com es fa una esmena.
Vinculat des de jove a moviments pacifistes, Rius Sant s'ha especialitzat també en conflictes internacionals, immigració i gihadisme, i coneix a fons regions com el Magrib i l'Orient Mitjà. Una altra de les seves publicacions va ser Xenofòbia a Catalunya (Edicions de 1984) i és de referència obligada per conèixer el que va significar la Plataforma per Catalunya per a la consolidació d'un espai ultra a Catalunya. L'entrevistem a la llibreria Finestres de Barcelona.
- Els ultres són aquí, titula. En el llibre dona molts detalls dels orígens i la fundació de Vox. El precedent havia estat Plataforma per Catalunya.
- Hi havia hagut, abans de la Plataforma, tres llistes de dreta populista. Primer, l'Agrupació Ruiz Mateos, que va aconseguir 2 eurodiputats. Pensem que Josep Anglada i Esteban Gómez Rovira havien anat a la llista de Ruiz Mateos. Després hi va haver el GIL, que va governar alguns ajuntaments andalusos i Melilla. I va haver també un partit fundat per l'exbanquer Mario Conde.
- El llibre acaba explicant l'acte de Vox de presentació de l'anomenada "agenda Espanya", l'octubre passat.
- Sí, és un acte en què hi ha l'actuació musical del raper G. Babe, que no coneixia. Hi canta Los días finales, el seu darrer tema, on nega la pandèmia i crida a recuperar la glòria d'Europa. En la cançó diu: "Lluitaré fins al final com a Berlín". I en el videoclip s'escolta al final una veu parlant contra la governança mundial i defensant les nacions, i aquesta veu és de Pedro Varela, el fundador del grup neonazi Cedade. En el llibre explico bastant com es va crear Vox.
"A Catalunya, Vox lliga més amb l'extrema dreta clàssica, mentre que a Madrid és més una escissió del PP"
- I molts aspectes d'Ignacio Garriga.
- Ell és un devot del Sagrat Cor de Jesús. Davant de casa seva, a Sant Cugat, hi havia una església de la qual els seus pares tenien la clau i en tenien cura. Ell va ser escolà d'una altra parròquia. Porta la polsera amb el Detente, bala del Sagrat Cor. És el que duien els requetès a la Guerra Civil. Vox a Catalunya va néixer a Sant Cugat. El candidat a Barcelona el 2015 va ser un exregidor de Sant Cugat. Alejo Vidal-Quadras va demanar a la mare d'Ignacio Garriga, Clotilde Vaz de Concicao, que era del PP de Sant Cugat, que captés algunes persones com l'advocada Ariadna Hernández, per crear el nucli fundador a Catalunya. També dono molts detalls de la fundació a Madrid, amb Ortega Smith i els seus excompanys de les COE, les companyies d'operacions especials de l'exèrcit.
Xavier Rius Sant amb el seu darrer llibre. Foto: Adrià Costa
- Hi ha algun fet diferencial en l'extrema dreta catalana? En què es diferencia de la de la resta de l'estat?
- A Catalunya, tenim una ultradreta que ve de Fuerza Nueva, ve de Plataforma per Catalunya, prové més de l'extrema dreta clàssica. A Madrid, és més una escissió del PP i són més similars als ultraconservadors polonesos o als hungaresos, amb una línia "Espanya una i no cinquanta-una" o "avortament zero", contraris al matrimoni homosexual. A Catalunya, hi ha tres dirigents rellevants que provenen de Plataforma: Joan Garriga Doménech, cosí de l'Ignacio Garriga, n'era el secretari jurídic; Mónica Lora, que n'era la secretària general; i Jordi de la Fuente, que n'era el secretari d'organització, i abans integrant del Moviment Social Republicà. I els diputats de Vox elegits a Barcelona són Juan José Aizcorbe, un advocat, encantador en el tracte, que era el passant d'Esteban Gómez Rovira i va ser candidat de Fuerza Nueva, Frente Nacional i Juntas Españolas. I l'altre és Juan Carlos Segura Just, un advocat que va aspirar a ser degà del Col·legi de l'Advocacia. De jove, va ser del Frente de la Juventud i va ser condemnat a un any de presó per l'assalt a la seu d'UCD l'any 1980. El seu grup també va cremar l'estàtua del rei Joan Carles I al Museu de Cera.
"Vox a Catalunya va néixer a Sant Cugat i una figura clau va ser la Clotilde Vaz de Concicao, mare d'Ignacio Garriga"
- En canvi, a Madrid hi predomina un altre perfil?
- A Madrid és molt més una escissió del PP, sorgida del rebuig a la política de Mariano Rajoy: per no ser valent fent un 155 dur, no derogar la llei de matrimoni gai o de l'avortament, i que Rajoy no rebutgés els suposats pactes de Zapatero amb ETA. I d'aquí sorgeix l'escissió. El gruix de dirigents venen del PP. Malgrat que en algun cas, com el d'Ortega Smith, en què el seu passat falangista és més fort del que sembla i del que dic en el llibre.
- Quin pes ha tingut el rebuig al procés en la consolidació de Vox?
- No es pot dir com va fer Pablo Iglesias que Vox va ser fruit del procés, que va despertar la fera. El que passa és que anant a manifestacions contra l'avortament no en tenen prou, amb "el Valle no es toca" tampoc, amb anar als actes d'Hazte Oír tampoc. Quan empresonen Miguel Bernad, de Manos Limpias, que liderava l'acusació popular contra el 9-N, i queda el seu espai lliure, Ortega Smith compareix al jutjat 13, al TSJC i a l'Audiència Nacional. Ho fa amb l'ajuda de Jorge Buxadé, que és advocat de l'Estat. I comença a guanyar quota als telenotícies. Va ser Ortega Smith, no Santiago Abascal, qui va fer sortir Vox de la travessa del desert.
Xavier Rius Sant a la llibreria Finestres. Foto: Adrià Costa
- Quin és el pes dels moviments històrics de la dreta extrema en els actuals ultres? Em refereixo a forces com la Falange o el carlisme.
- El carlisme, molt poc. A Catalunya hi ha Javier Barraycoa, que crea Somatemps, de la Comunió Tradicionalista, que és un dels fundadors del Club Empel, que obre seu al costat de la de Vox. Precisament Ortega Smith sempre rememora l'anomenat miracle d'Empel, en referència a una victòria dels Terços espanyols a Flandes per intervenció de la Immaculada Concepció. De procedència falangista hi ha Ortega Smith. També Buxadé va estar en llistes de Falange, però va ser més perquè faltava gent per ser-hi. Va estar molts anys al PP.
- Com creu que, en general, estan informant els mitjans sobre l'extrema dreta?
- De l'extrema dreta se n'ha d'informar. No es pot ignorar. Veurem què passarà a les eleccions de Castella-Lleó. El problema ve quan es legitimen els seus arguments, com quan alguns mitjans sobredimensionen alguns fets i juguen a la demagògia, com va passar amb el cas de la nena del concurs de TV3.
- Alguna entitat o grup ideològic ha tingut un paper rellevant en la consolidació d'aquest espai?
- A Madrid, ha estat important la fundació Denaes, fundada per Abascal, Iván Espinosa de los Monteros i Ortega Smith.
- I a Catalunya? Quina figura ha estat fonamental en l'univers ultra a Catalunya?
- El que ha estat més a l'ombra i no ha fet el pas fins que ho ha tingut a punt ha estat Jorge Buxadé, que ara és eurodiputat i vicepresident de Vox. Fill de militar, es forma a l'OJE, l'organització de lleure jove nascuda durant el franquisme. Ha estat advocat de l'Estat i militant durant molts anys del PP. En un moment donat, la direcció de Vox aparta els qui havien picat pedra en la primera hora i sorgeixen nous dirigents, com Buxadé i Juan Garriga Doménech. I un Ignacio Garriga a qui veig una mica impostat en el paper que fa, amb aquest discurs de "fer un pas al front en defensa d'Espanya". Quan el sents parlant dels avantpassats que s'aixecarien de les tombres davant la llibertat arrabassada... Però si és un guineà-portuguès i catalanoparlant!
Xavier Rius Sant: "Qui ha estat més a l'ombra fins que ho ha tingut a punt ha estat Jorge Buxadé". Foto: Adrià Costa
- Quina presència té l'extrema dreta en el món independentista?
- Totalment residual. I reprodueixen les lluites caïnites de l'extrema dreta d'arreu. La regidora de Ripoll Sílvia Orriols crea Aliança Catalana. Hi el grupuscle Som Catalans, que diu defensar la "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana" i també deien que "ni moros ni xarnegos", encara que es diuen Gallego, Hidalgo i Ravello. A Vic, quan es presentava Anglada, Ester Gallego treu 55 vots amb Som Catalans. També apareix el Front Nacional, del qual s'escindeix l'Aliança Catalana. Però és un món molt grupuscular.
- Si mirem Europa i la majoria de països occidentals, veu l'extrema dreta en ascens, consolidant un espai o en retrocés?
- Es fa difícil dir perquè no estan aplegats en un únic bloc. A nivell europeu, estan en dos grups diferents. El de Conservadors i Reformistes, on hi ha Llei i Justícia polonesa amb Vox, amb la Nova Dreta flamenca. I el grup Identitat i Democràcia, on s'hi troba Alternativa per Alemanya, que té entre els seus dirigents una dona lesbiana, i el Reagrupament Nacional de Le Pen, que havia dit en el seu moment que estava d'acord amb la llei d'avortament de Zapatero. En geenral, l'extrema dreta ha pujat però al final no creix tant com a vegades assenyalen les enquestes. Han estat al govern en dos països, a Àustria i a Itàlia, en coalició. A Itàlia han actuat en un conglomerat de la Lliga Nord amb Fratelli d'Itàlia, aliats amb Silvio Berlusconi, i han governat. La Lliga Nord, per cert, havia anat a congressos de Plataforma.
- Quina creu que ha estat la clau que explica millor l'ascens ultra?
- L'extrema dreta ha crescut perquè en uns moments en què no hi ha solucions fàcils davant uns problemes que són molt complexos i hi ha molta incertesa, invoca a les emocions. Fixem-nos en Alemanya. Alternativa per Alemanya era inicialment un partit crític amb les directrius econòmiques de Brussel·les i amb les ajudes al sud, però no era gens xenòfob, quan comencen a arribar els refugiats a partir del 2014 i 2015, esdevé el partit del no als refugiats, no als musulmans, no als turcs. A Espanya van recórrer també a les emocions davant del que passava a Catalunya, amb el missatge "Espanya es trenca". I una part del votant del PP se'n va anar a Vox.
Xavier Rius Sant: "Vaig al·lucinar al veure els mítings d'Abascal plens de llatins". Foto: Adrià Costa
- Vox creixerà més a Espanya?
- Dependrà de com jugui les cartes. Quan José María Aznar desacredita Pablo Casado i sobrevalora Ayuso i el candidat a Castella-Lleó, Fernández Mañueco, està legitimant el discurs de Vox? El que crec que pot beenficiar Vox electoralment és que ara aconseguís entrar en el govern de Castella-Lleó.
"Al Parlament els de Vox van bastant perduts i han arribat a preguntar a periodistes com es fan les esmenes"
- I a Catalunya com veu el futur de Vox?
- Creia que Vox treballaria més el tema de l'escola en castellà, però sobretot als barris. Vaig al·lucinar quan vaig veure els mítings d'Abascal a l'Hospitalet plens de llatins i dient que no es podia legalitzar els qui entressin de manera il·legal. Tots els llatins que van venir a l'Hospitalet els anys 2000 i 2002 era quan la UE va dir que a partir de l'any següent havien de venir amb visat. I venien molts a Barajas amb bitllet d'anada i tornada i els avions tornaven buits, i es van anar regularitzant. Al Parlament van bastant perduts. L'únic que coneix el funcionament és el diputat Antonio Gallego, que va ser setze anys de regidor al Prat, on havia dut pancartes que posaven "primer els de casa", i diputat al Congrés. Va ser elegit diputat al Parlament el 2015, però sembla que ell volia ser portaveu i en no acceptar-ho la direcció, va renunciar a l'acta. I ara ha aparegut a la llista de Vox. Fins i tot alguns parlamentaris del partit han arribat a preguntar als periodistes com es fa una esmena.