M'agrada Xavier Sardà. Em sembla un creador original en l'àmbit de l'entreteniment, però també un periodista que és capaç de mullar-se sense deixar-se endur per la conveniència del moment. Per això valoro que hagi estat capaç de mantenir el compromís que, en el seu moment, va adquirir amb el PSC. Sardà va donar suport a José Montilla i, ara, el dóna a Pere Navarro. Línia recta.

En realitat, el que ofereix en aquesta campanya el PSC és més avançat nacionalment del que deien fa dos anys. Ara assumeixen -de forma confusa, si es vol- alguna cosa semblant al dret a l'autodeterminació, per més que ho subordinin a la legalitat espanyola. Els socialistes catalans també diuen que l'estat de les autonomies s'ha acabat i que cal una reforma constitucional profunda. Poca cosa i no gaire creïble, en el context actual, però més que mai.

Per això, si algú es creia José Montilla fa dos anys, ara no pot abandonar el PSC. I menys encara si és per la qüestió nacional. O sigui que em sembla millor -políticament i moralment- l'actitud de Sardà que la de molts dels que han desertat del PSC o dels que mantenen un silenci purament especulatiu. Combatre és més honorable quan desconfies de la victòria.