Sí. D'acord. M'agradaria poder jugar de tu a tu amb Espanya. Seria genial que el xoc de legitimitats, expressió que brolla de l'addicció catalana als jocs florals, fos una realitat quan el Parlament s'enfrontés a la corona borbònica en igualtat de condicions. M'encantaria poder dir que la justícia catalana tensa la corda amb els togats espanyols.

Seria un somni per a molts que la Generalitat desafiés la Moncloa. Seria una esperança que els presidents no es convertissin en independentistes passada la vuitantena i no ho expliquessin un diumenge al vespre en un programa de televisió. I seria fantàstic que la Júlia Roberts em telefonés només per recordar, enyorada, el cap de setmana que vam passar junts a Begur.

Però com tot això no passa, uns ciutadans proposen anar a Madrid per la final de Copa del Rei de futbol, i xiular el rei i l'himne espanyol. La idea té gràcia, pica els espanyols i ens podem treure el ventre de pena de manera puntual, ràpida i més o menys divertida. M'hi apuntaria. L'esperono amb ganes. Ara bé, és molt trist per a un país només poder xiular.