09
de juny
de
2022, 18:40
Actualitzat:
10
de juny,
19:56h
"Esgotat políticament i personalment". Així va argumentar Xavier Domènech el 4 de setembre del 2018 per què, de la nit al dia, va decidir deixar el càrrec de diputat al Parlament, i el lideratge dels comuns i Podem. No se n'ha penedit en aquests quatre anys, en els quals ha tornat a impartir classes a la universitat, ha participat com a analista a mitjans, escriu assajos i s'ha implicat en la creació del think tank Sobiranies, però lluny ja de la primera línia de la política. Ara, però, ha estat Yolanda Díaz qui, com a encarregada de refer l'espai a l'esquerra del PSOE sota la marca Sumar, ha volgut repescar l'arquitecte dels comuns com a assessor d'un projecte complex que passa per reconciliar tota la diàspora de Podem.
Tal com ha pogut confirmar NacióDigital, la vicepresidenta del govern espanyol ha configurat un comitè polític amb una dotzena de membres que complementa amb aportacions puntuals de figures com Domènech, que continuarà circumscrit a l'àmbit acadèmic. Del nucli dur sí que en forma part un altre dirigent català significatiu de l'espai: l'eurodiputat Ernest Urtasun. El nom del dirigent d'ICV s'ha de llegir en clau de futur, ja que fa temps que en l'òrbita dels comuns advoquen perquè assumeixi un rol rellevant de cara al nou cicle electoral.
Amb el pes català d'aquest comitè polític, Díaz té ben afermats els vincles amb l'espai dels comuns liderat per Ada Colau, la seva peça imprescindible a Catalunya, i compta amb Josep Vendrell -exdiputat d'ICV- com a cap de gabinet. Dirigents com Jaume Asens, president d'Unides Podem al Congrés,no està directament en el pinyol del projecte de Díaz, però sí que participa de l'òrbita de debat que s'ha dibuixat per propulsar-lo.
En les darreres entrevistes concedides a mitjans, Díaz ha citat en diverses ocasions el nom de Domènech. "Com sempre, amb brillantor, acostuma a encertar", deia en una entrevista a La Vanguardia arran de les reflexions de l'exlíder dels comuns sobre com, davant d'un nou ordre mundial, es mantenen vigents principis del passat. "El tinc en una gran estima intel·lectual", afegia. La invocació del nom de Domènech no és habitual ja en l'espai dels comuns, que després del seu adeu va haver d'encarar un conflicte intern que va desembocar amb la sortida de dirigents com Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany i de la branca anticapitalista. Això va tenir conseqüències en la confecció de llistes enfrontades del mateix espai en punts clau a les municipals del 2019.
Quatre anys després, és Díaz qui repesca Domènech i reivindica el seu pòsit intel·lectual. El projecte defensat per l'historiador com a impulsor dels comuns era el de bastir una confluència superadora de sigles capaç de tenir força aglutinadora a l'esquerra, justament el que intenta ara Díaz a Espanya, amb grans dificultats per les reticències internes i per la necessitat de remuntar electoralment.
En els darrers mesos, Díaz ha mantingut un parell de trobades i interlocució telefònica amb Domènech a l'entorn de qüestions programàtiques. Per exemple, l'impuls d'un new deal, com Domènech defensava a finals del 2017, o, més a nivell procedimental, com encarar el procés d'Escolta que té previst la dirigent per donar a conèixer la plataforma Sumar. El llançament serà el 8 de juliol a Madrid.
Vincle sòlid amb els comuns i relació complexa amb Podem
La vicepresidenta espanyola, que rellevarà Pablo Iglesias a la candidatura a les estatals, té al seu voltant un pinyol català que li garanteix un vincle sòlid amb En Comú Podem. Però té encara per davant el complex repte de pacificar la relació amb Podem a escala estatal i pactar la convivència de cara a la candidatura a les eleccions. Per ara, Díaz ha recosit la relació amb Més País -comandat per Íñigo Errejón- i Més Madrid -que mantenen discrepàncies entre les dues-, IU i Compromís. Falta, principalment, encarrilar la relació amb Podem, que no vol que es menystingui la seva marca i el seu capital, i que ha manifestat públicament diferències amb el perfil moderat que atribueixen a Díaz en qüestions com la cimera de l'OTAN, l'enviament d'armes a Ucraïna o com es va negociar la reforma laboral. La configuració de la candidatura a Andalusia, farcida de polèmica per la no inclusió formal de Podem per haver apurat els tràmits, va ser un reflex de la batalla que es lliura a Madrid.
Pel que fa als comuns, que des del primer moment s'han alineat amb la dirigent, en ells diposita Díaz la seva confiança per articular un discurs de proposta sobre Catalunya que, per ara, no ha desenvolupat més enllà de la reiterada aposta pel diàleg. De moment, s'ha dedicat principalment a posar el focus en l'obra del seu ministeri, fent bandera de la reforma laboral, de l'increment del salari mínim interprofessional i de la presència clau d'Unides Podem per marcar l'agenda del govern de Pedro Sánchez amb polítiques d'esquerres. El seu procés d'Escolta es centrarà en ampliar contactes amb sectors professionals i grups d'influència que complementin les complicitats que ja té amb les esferes sindicals. No només busca seduir l'esquerra del PSOE sinó els votants socialistes conscient que, segons el CIS del mes maig, un 11% la prefereixen a ella de presidenta i la puntuen amb un 6,27, la mateixa nota que Sánchez.
En canvi, Díaz ha esquivat entrar en detall sobre la taula de diàleg embarrancada entre la Moncloa i la Generalitat o sobre l'exigència de l'independentisme perquè s'actuï de forma contundent i amb dimissions per depurar responsabilitats pel Catalangate. El seu equip sap, però, que serà una carpeta que haurà d'afrontar, però que sostenen que ho vol fer en base a un discurs madur i quan les circumstàncies ho requereixin. La percepció és que, a hores d'ara, el conflicte amb Catalunya no és a l'eix central de la política espanyola. La seva consigna és, si no és necessari, no sacsejar el vesper.
Tal com ha pogut confirmar NacióDigital, la vicepresidenta del govern espanyol ha configurat un comitè polític amb una dotzena de membres que complementa amb aportacions puntuals de figures com Domènech, que continuarà circumscrit a l'àmbit acadèmic. Del nucli dur sí que en forma part un altre dirigent català significatiu de l'espai: l'eurodiputat Ernest Urtasun. El nom del dirigent d'ICV s'ha de llegir en clau de futur, ja que fa temps que en l'òrbita dels comuns advoquen perquè assumeixi un rol rellevant de cara al nou cicle electoral.
Amb el pes català d'aquest comitè polític, Díaz té ben afermats els vincles amb l'espai dels comuns liderat per Ada Colau, la seva peça imprescindible a Catalunya, i compta amb Josep Vendrell -exdiputat d'ICV- com a cap de gabinet. Dirigents com Jaume Asens, president d'Unides Podem al Congrés,no està directament en el pinyol del projecte de Díaz, però sí que participa de l'òrbita de debat que s'ha dibuixat per propulsar-lo.
En les darreres entrevistes concedides a mitjans, Díaz ha citat en diverses ocasions el nom de Domènech. "Com sempre, amb brillantor, acostuma a encertar", deia en una entrevista a La Vanguardia arran de les reflexions de l'exlíder dels comuns sobre com, davant d'un nou ordre mundial, es mantenen vigents principis del passat. "El tinc en una gran estima intel·lectual", afegia. La invocació del nom de Domènech no és habitual ja en l'espai dels comuns, que després del seu adeu va haver d'encarar un conflicte intern que va desembocar amb la sortida de dirigents com Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany i de la branca anticapitalista. Això va tenir conseqüències en la confecció de llistes enfrontades del mateix espai en punts clau a les municipals del 2019.
Quatre anys després, és Díaz qui repesca Domènech i reivindica el seu pòsit intel·lectual. El projecte defensat per l'historiador com a impulsor dels comuns era el de bastir una confluència superadora de sigles capaç de tenir força aglutinadora a l'esquerra, justament el que intenta ara Díaz a Espanya, amb grans dificultats per les reticències internes i per la necessitat de remuntar electoralment.
En els darrers mesos, Díaz ha mantingut un parell de trobades i interlocució telefònica amb Domènech a l'entorn de qüestions programàtiques. Per exemple, l'impuls d'un new deal, com Domènech defensava a finals del 2017, o, més a nivell procedimental, com encarar el procés d'Escolta que té previst la dirigent per donar a conèixer la plataforma Sumar. El llançament serà el 8 de juliol a Madrid.
Vincle sòlid amb els comuns i relació complexa amb Podem
La vicepresidenta espanyola, que rellevarà Pablo Iglesias a la candidatura a les estatals, té al seu voltant un pinyol català que li garanteix un vincle sòlid amb En Comú Podem. Però té encara per davant el complex repte de pacificar la relació amb Podem a escala estatal i pactar la convivència de cara a la candidatura a les eleccions. Per ara, Díaz ha recosit la relació amb Més País -comandat per Íñigo Errejón- i Més Madrid -que mantenen discrepàncies entre les dues-, IU i Compromís. Falta, principalment, encarrilar la relació amb Podem, que no vol que es menystingui la seva marca i el seu capital, i que ha manifestat públicament diferències amb el perfil moderat que atribueixen a Díaz en qüestions com la cimera de l'OTAN, l'enviament d'armes a Ucraïna o com es va negociar la reforma laboral. La configuració de la candidatura a Andalusia, farcida de polèmica per la no inclusió formal de Podem per haver apurat els tràmits, va ser un reflex de la batalla que es lliura a Madrid.
Pel que fa als comuns, que des del primer moment s'han alineat amb la dirigent, en ells diposita Díaz la seva confiança per articular un discurs de proposta sobre Catalunya que, per ara, no ha desenvolupat més enllà de la reiterada aposta pel diàleg. De moment, s'ha dedicat principalment a posar el focus en l'obra del seu ministeri, fent bandera de la reforma laboral, de l'increment del salari mínim interprofessional i de la presència clau d'Unides Podem per marcar l'agenda del govern de Pedro Sánchez amb polítiques d'esquerres. El seu procés d'Escolta es centrarà en ampliar contactes amb sectors professionals i grups d'influència que complementin les complicitats que ja té amb les esferes sindicals. No només busca seduir l'esquerra del PSOE sinó els votants socialistes conscient que, segons el CIS del mes maig, un 11% la prefereixen a ella de presidenta i la puntuen amb un 6,27, la mateixa nota que Sánchez.
En canvi, Díaz ha esquivat entrar en detall sobre la taula de diàleg embarrancada entre la Moncloa i la Generalitat o sobre l'exigència de l'independentisme perquè s'actuï de forma contundent i amb dimissions per depurar responsabilitats pel Catalangate. El seu equip sap, però, que serà una carpeta que haurà d'afrontar, però que sostenen que ho vol fer en base a un discurs madur i quan les circumstàncies ho requereixin. La percepció és que, a hores d'ara, el conflicte amb Catalunya no és a l'eix central de la política espanyola. La seva consigna és, si no és necessari, no sacsejar el vesper.