25
de setembre
de
2023, 18:00
Yves-François Blanchet (Drummondville, 1965) és el líder del Bloc Quebequès, la força que representa l'independentisme del Quebec al Parlament canadenc, on fa de diputat. Llicenciat en Antropologia i Història, ha estat ministre de Desenvolupament Sostenible i Medi Ambient (2012-14), quan el sobiranisme governava el seu país. Va ser a Catalunya durant la Diada passada i va participar en diversos actes polítics.
Conversem amb Yves-François Blanchet -amb la col·laboració de la traductora Sònia Galtié- sobre la situació que viu l'independentisme quebequès i les perspectives d'un nou referèndum. I també explica aspectes potser poc coneguts de la política canadenca, com el paper que hi juga la monarquia, ja que el cap de l'Estat és Carles III, el rei de la Gran Bretanya. Una monarquia que és molt impopular al Quebec.
Quin moment viu el sobiranisme al Quebec?
Hem viscut una situació difícil després del fracàs en el referèndum del 1995. Hauríem pogut agafar nova embranzida després d'allò, però els líders polítics d'aquell moment ens havien convençut de no fer-ho per conservar la seva posició en el govern. Hi va haver una gran decepció i ells van prioritzar continuar al govern, gestionant el dia a dia. Però això va tenir la contrapartida de diluir la reivindicació. Els partits sobiranistes que no fan promoció activa de la sobirania esdevenen partits fàcilment substituïbles, fins i tot en el cor dels sobiranistes.
Això ho han patit en carn pròpia?
Això va provocar un descens de la força del Partit Quebequès, en aquest cas, que va baixar fins a només 3 de 125 escons a l'Assemblea del Quebec. El Bloc Quebequès, en canvi, té 32 escons al Parlament federal, elegit el 2019, i actualment tenim molt bones intencions de vot, que podrien fins i tot decantar la balança del poder a les properes eleccions.
Expliqui'ns la relació entre el Partit Quebequès, ara molt minvat, i el Bloc Quebequès perquè no ens confonguem.
Són dos partits diferents. No és com aquí, que els partits sobiranistes envien els seus representants al Parlament espanyol. El Bloc és al Parlament federal i el Partit Quebequès actua al Quebec.
Deia abans que podrien decantar la balança. De qui se senten més propers per negociar, del Partit Liberal que ara governa o del Partit Conservador?
En el nostre sistema, no existeix la fórmula de les coalicions. El partit que té més vots és el que governa. I els conservadors tenen molt en comú amb els liberals a l'hora d'anar en contra dels interessos del Quebec. Les polítiques d'immigració de tots dos partits no són competents, no integren i són tan sols maneres d'importació de mà d'obra barata. El Quebec és molt generós amb la immigració, rebem una mitjana més elevada que cap altre país de l'OCDE. Liberals i conservadors afavoreixen polítiques agressives d'extracció del petroli i el gas, un recurs inicial per a l'economia del Canadà, amb el sistema de fracking. El Canadà té la segona reserva petroliera del món. Per contra, el Quebec és líder en energies renovables, vehicles elèctrics, i ha de finançar l'extracció de petroli de l'oest quan, a la inversa, el Canadà no finança el desenvolupament en energies renovables. Liberals i conservadors són hostils a la laïcitat de l'Estat, que és un tema important. Al Quebec fa seixanta anys que vam treure la religió de les institucions.
Però imaginem que hi ha un empat entre els dos grans partits canadencs al Parlament i el Bloc Quebequès pogués decidir. Amb quin dels dos partits seria més fàcil arribar a acords?
És un escenari molt improbable. Dels 338 escons federals, ara mateix 78 són per al Bloc. Va passar en el passat que vam ser oposició de Sa Majestat.
Alguns analistes han assenyalat que, després de perdre el referèndum del 1995, l'independentisme ha fet un replegament identitari, amb un enduriment en matèria immigratòria. Hi ha el risc que el moviment sobiranista opti per un gir essencialista?
No, no hi estic d'acord. Hi ha alguns governs, entre ells el d'Espanya, que per atacar l'independentisme català, han dit que el Quebec era pobre i han parlat d'aquest encongiment identitari. Si parlem d'immigrants, són persones que volen millorar la seva vida i als qui oferir la llengua nacional, al Quebec el francès i aquí el català, i la possibilitat econòmica d'oferir-los una vida millor. Els estats plurinacionals tenen tendència a instrumentalitzar la immigració per diluir les seves minories nacionals.
Com ha aconseguit l'estat canadenc aturar l'independentisme quebequès? El Quebec ha guanyat competències des del darrer referèndum del 1995?
El govern federal ha fet el contrari. Primer, ha fet uns gestos que han estat un escàndol. Per incrementar la presència del govern canadenc al Quebec, s'ha donat diners a empreses privades. Hi ha un sistema fiscal amb dues vies de tributació paral·leles, de l'estat federal i del Quebec, que recapta les seves taxes i impostos. L'estat federal recapta més del que necessita i el Quebec menys perquè ha d'assumir tota la despesa d'educació, salut i transports. Hi ha un desequilibri que el Canadà aprofita per recentralitzar poders. Però cal dir que l'economia del Quebec va molt bé, és la que millor rutlla al Canadà.
Ideològicament, la major part del sobiranisme quebequès on se situa?
Per tradició, els independentistes del Quebec són socialdemòcrates. A vegades, el nacionalisme s'identifica amb ideologies de dretes, i aquest no és el nostre cas.
Governa actualment la Coalició Avenir Quebec. És cert que part dels seus dirigents provenen del sobiranisme?
La meitat. Estem en bons termes amb la Coalició. Aproximadament una meitat dels electors del Bloc Quebequès són votants de la Coalició.
Com es pot definir la Coalició?
Són nacionalistes. L'actual primer ministre és un antic fervent independentista i han reclutat molts quadres provinents del sobiranisme.
I així per què s'ha aconseguit?
Hi ha una part de la gent que no ha cregut en les possibilitats d'assolir la sobirania a curt termini. D'altres hem decidit continuar lluitant mirant més a llarg termini. Penso que en un termini de 8 a 10 anys tenim possibilitats de tornar a fer un referèndum i possibilitats de guanyar-lo. Això està legalment acceptat. Nosaltres no tenim una limitació perquè el Canadà accepta la possibilitat de convocar un referèndum i acceptar els resultats. És una gran diferència. Soc dels que pensa que primer s'ha d'elaborar una Constitució i el Bloc hi està treballant.
Assegura que en uns anys pot haver-hi un nou referèndum, però en aquest cas, s'aplicaria la Llei de claredat canadenca o la llei quebequesa?
Crec que un altre país no pot decidir sobre els termes en què es crea un altre estat. La Llei federal de claredat és una intromissió en el dret d'autodeterminació del Quebec. El dret internacional té un marc que a vegades és confús, però internament una nació es defineix a ella mateixa.
Ha sorgit una força d'esquerra independentista, Quebec Solidari. Quin paper juga?
Són independentistes, però estan en contra de la idea de nació. Són d'esquerres, sí, potser una mica menys que la CUP. Actuen només a l'Assemblea quebequesa i una part dels seus votants en les eleccions federals voten un partit federal d'esquerres i l'altra meitat ho fan al Bloc Quebequès.
Des que vostè lidera el Bloc, han millorat resultats a les eleccions federals canadenques. Ara tenen 32 diputats.
Sí, circumstancialment. No m'atribueixo el mèrit. La nostra prioritat és posar per damunt de tot els interessos del Quebec en un Parlament hostil. El nostre objectiu és que motivar els quebequesos per completar la seva sobirania, veient que tenen la capacitat d'aconseguir-ho. Per assolir-ho, no ens comportem com a activistes, sinó que fem una actuació responsable donant suport a tot allò que suposi una millora per al Quebec.
El cap de l'estat del Canadà és Carles III de la Gran Bretanya, representat al Canadà per un governador general. Crec que al Quebec hi ha un lloctinent general que representa el rei. Quina relació tenen amb la monarquia?
A cada sessió del Parlament federal, comencen resant i demanant a Déu que protegeixi el rei. Els diputats del Bloc no resem i estem en una avantsala de la cambra. Quan els diputats canadencs canten l'himne del Canadà, nosaltres cantem el cant nacional quebequès. El Quebec és absolutament antimonàrquic, a l'Assemblea quebequesa ningú no resa. El lloctinent reial que hi ha al Quebec és un símbol costós, però no va més enllà.
Recentment, han sorgit tendències regionalistes en alguns territoris canadencs com Alberta. Ho veuen positiu?
Hi ha dues províncies que són extractores de petroli i voldrien un estatus diferent. No em pertoca fer aquesta reflexió, però, no crec que el petroli hagi de ser un element que defineixi una nació.
Com es veu des de Montreal la realitat catalana?
És poc coneguda la realitat catalana al Canadà. He portat la política catalana al Parlament federal perquè el primer ministre Justin Trudeau era còmplice del govern espanyol i hem denunciat que hi hagués polítics empresonats i exiliats per un delicte d'opinió. La dreta conservadora m'ha criticat per ser a Catalunya. Aquí la dictadura i el feixisme són molt recents. És molt important que intensifiquem els contactes, però que no sigui un intercanvi entre polítics, sinó entre científics, intel·lectuals, estudiants, empresaris. La gent ha d'entendre que els vincles entre Barcelona i Montreal es construeix sobre coses concretes, en política lingüística, en investigació.
Què en poden aprendre els catalans de l'experiència del Quebec?
Crec que és rellevant que en aquests moments els independentistes de tot arreu parlin entre ells davant dels seus respectius estats. Un dels motius pels quals he vingut és perquè aprenem tots els uns dels altres.
Donaria algun consell als dirigents independentistes de cara a les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez?
Jo no soc qui per donar consells, però he parlat en diverses ocasions amb Carles Puigdemont i més recentment amb Oriol Junqueras, i el que desitjo és que se'n surtin en el tema de l'amnistia. Perquè el més important és que tots els líders independentistes puguin tornar a l'activitat política. Això donaria una empenta molt rellevant als seus objectius.
Conversem amb Yves-François Blanchet -amb la col·laboració de la traductora Sònia Galtié- sobre la situació que viu l'independentisme quebequès i les perspectives d'un nou referèndum. I també explica aspectes potser poc coneguts de la política canadenca, com el paper que hi juga la monarquia, ja que el cap de l'Estat és Carles III, el rei de la Gran Bretanya. Una monarquia que és molt impopular al Quebec.
Quin moment viu el sobiranisme al Quebec?
Hem viscut una situació difícil després del fracàs en el referèndum del 1995. Hauríem pogut agafar nova embranzida després d'allò, però els líders polítics d'aquell moment ens havien convençut de no fer-ho per conservar la seva posició en el govern. Hi va haver una gran decepció i ells van prioritzar continuar al govern, gestionant el dia a dia. Però això va tenir la contrapartida de diluir la reivindicació. Els partits sobiranistes que no fan promoció activa de la sobirania esdevenen partits fàcilment substituïbles, fins i tot en el cor dels sobiranistes.
Això ho han patit en carn pròpia?
Això va provocar un descens de la força del Partit Quebequès, en aquest cas, que va baixar fins a només 3 de 125 escons a l'Assemblea del Quebec. El Bloc Quebequès, en canvi, té 32 escons al Parlament federal, elegit el 2019, i actualment tenim molt bones intencions de vot, que podrien fins i tot decantar la balança del poder a les properes eleccions.
Expliqui'ns la relació entre el Partit Quebequès, ara molt minvat, i el Bloc Quebequès perquè no ens confonguem.
Són dos partits diferents. No és com aquí, que els partits sobiranistes envien els seus representants al Parlament espanyol. El Bloc és al Parlament federal i el Partit Quebequès actua al Quebec.
"Els partits sobiranistes que no prioritzen la independència esdevenen fàcilment substituïbles"
Deia abans que podrien decantar la balança. De qui se senten més propers per negociar, del Partit Liberal que ara governa o del Partit Conservador?
En el nostre sistema, no existeix la fórmula de les coalicions. El partit que té més vots és el que governa. I els conservadors tenen molt en comú amb els liberals a l'hora d'anar en contra dels interessos del Quebec. Les polítiques d'immigració de tots dos partits no són competents, no integren i són tan sols maneres d'importació de mà d'obra barata. El Quebec és molt generós amb la immigració, rebem una mitjana més elevada que cap altre país de l'OCDE. Liberals i conservadors afavoreixen polítiques agressives d'extracció del petroli i el gas, un recurs inicial per a l'economia del Canadà, amb el sistema de fracking. El Canadà té la segona reserva petroliera del món. Per contra, el Quebec és líder en energies renovables, vehicles elèctrics, i ha de finançar l'extracció de petroli de l'oest quan, a la inversa, el Canadà no finança el desenvolupament en energies renovables. Liberals i conservadors són hostils a la laïcitat de l'Estat, que és un tema important. Al Quebec fa seixanta anys que vam treure la religió de les institucions.
Blanchet és diputat al Parlament canadenc, on lidera un grup de 32 diputats. Foto: Hugo Fernández
Però imaginem que hi ha un empat entre els dos grans partits canadencs al Parlament i el Bloc Quebequès pogués decidir. Amb quin dels dos partits seria més fàcil arribar a acords?
És un escenari molt improbable. Dels 338 escons federals, ara mateix 78 són per al Bloc. Va passar en el passat que vam ser oposició de Sa Majestat.
Alguns analistes han assenyalat que, després de perdre el referèndum del 1995, l'independentisme ha fet un replegament identitari, amb un enduriment en matèria immigratòria. Hi ha el risc que el moviment sobiranista opti per un gir essencialista?
No, no hi estic d'acord. Hi ha alguns governs, entre ells el d'Espanya, que per atacar l'independentisme català, han dit que el Quebec era pobre i han parlat d'aquest encongiment identitari. Si parlem d'immigrants, són persones que volen millorar la seva vida i als qui oferir la llengua nacional, al Quebec el francès i aquí el català, i la possibilitat econòmica d'oferir-los una vida millor. Els estats plurinacionals tenen tendència a instrumentalitzar la immigració per diluir les seves minories nacionals.
Com ha aconseguit l'estat canadenc aturar l'independentisme quebequès? El Quebec ha guanyat competències des del darrer referèndum del 1995?
El govern federal ha fet el contrari. Primer, ha fet uns gestos que han estat un escàndol. Per incrementar la presència del govern canadenc al Quebec, s'ha donat diners a empreses privades. Hi ha un sistema fiscal amb dues vies de tributació paral·leles, de l'estat federal i del Quebec, que recapta les seves taxes i impostos. L'estat federal recapta més del que necessita i el Quebec menys perquè ha d'assumir tota la despesa d'educació, salut i transports. Hi ha un desequilibri que el Canadà aprofita per recentralitzar poders. Però cal dir que l'economia del Quebec va molt bé, és la que millor rutlla al Canadà.
Ideològicament, la major part del sobiranisme quebequès on se situa?
Per tradició, els independentistes del Quebec són socialdemòcrates. A vegades, el nacionalisme s'identifica amb ideologies de dretes, i aquest no és el nostre cas.
Governa actualment la Coalició Avenir Quebec. És cert que part dels seus dirigents provenen del sobiranisme?
La meitat. Estem en bons termes amb la Coalició. Aproximadament una meitat dels electors del Bloc Quebequès són votants de la Coalició.
Com es pot definir la Coalició?
Són nacionalistes. L'actual primer ministre és un antic fervent independentista i han reclutat molts quadres provinents del sobiranisme.
"La Llei federal de claredat és una intromissió en el dret d'autodeterminació del Quebec"
I així per què s'ha aconseguit?
Hi ha una part de la gent que no ha cregut en les possibilitats d'assolir la sobirania a curt termini. D'altres hem decidit continuar lluitant mirant més a llarg termini. Penso que en un termini de 8 a 10 anys tenim possibilitats de tornar a fer un referèndum i possibilitats de guanyar-lo. Això està legalment acceptat. Nosaltres no tenim una limitació perquè el Canadà accepta la possibilitat de convocar un referèndum i acceptar els resultats. És una gran diferència. Soc dels que pensa que primer s'ha d'elaborar una Constitució i el Bloc hi està treballant.
Assegura que en uns anys pot haver-hi un nou referèndum, però en aquest cas, s'aplicaria la Llei de claredat canadenca o la llei quebequesa?
Crec que un altre país no pot decidir sobre els termes en què es crea un altre estat. La Llei federal de claredat és una intromissió en el dret d'autodeterminació del Quebec. El dret internacional té un marc que a vegades és confús, però internament una nació es defineix a ella mateixa.
Yves-François Blanchet: "El Quebec és absolutament antimonàrquic". Foto: Hugo Fernández
Ha sorgit una força d'esquerra independentista, Quebec Solidari. Quin paper juga?
Són independentistes, però estan en contra de la idea de nació. Són d'esquerres, sí, potser una mica menys que la CUP. Actuen només a l'Assemblea quebequesa i una part dels seus votants en les eleccions federals voten un partit federal d'esquerres i l'altra meitat ho fan al Bloc Quebequès.
Des que vostè lidera el Bloc, han millorat resultats a les eleccions federals canadenques. Ara tenen 32 diputats.
Sí, circumstancialment. No m'atribueixo el mèrit. La nostra prioritat és posar per damunt de tot els interessos del Quebec en un Parlament hostil. El nostre objectiu és que motivar els quebequesos per completar la seva sobirania, veient que tenen la capacitat d'aconseguir-ho. Per assolir-ho, no ens comportem com a activistes, sinó que fem una actuació responsable donant suport a tot allò que suposi una millora per al Quebec.
El cap de l'estat del Canadà és Carles III de la Gran Bretanya, representat al Canadà per un governador general. Crec que al Quebec hi ha un lloctinent general que representa el rei. Quina relació tenen amb la monarquia?
A cada sessió del Parlament federal, comencen resant i demanant a Déu que protegeixi el rei. Els diputats del Bloc no resem i estem en una avantsala de la cambra. Quan els diputats canadencs canten l'himne del Canadà, nosaltres cantem el cant nacional quebequès. El Quebec és absolutament antimonàrquic, a l'Assemblea quebequesa ningú no resa. El lloctinent reial que hi ha al Quebec és un símbol costós, però no va més enllà.
Recentment, han sorgit tendències regionalistes en alguns territoris canadencs com Alberta. Ho veuen positiu?
Hi ha dues províncies que són extractores de petroli i voldrien un estatus diferent. No em pertoca fer aquesta reflexió, però, no crec que el petroli hagi de ser un element que defineixi una nació.
"A vegades, el nacionalisme s'identifica amb ideologies de dretes, però tradicionalment, els independentistes del Quebec som socialdemòcrates"
Com es veu des de Montreal la realitat catalana?
És poc coneguda la realitat catalana al Canadà. He portat la política catalana al Parlament federal perquè el primer ministre Justin Trudeau era còmplice del govern espanyol i hem denunciat que hi hagués polítics empresonats i exiliats per un delicte d'opinió. La dreta conservadora m'ha criticat per ser a Catalunya. Aquí la dictadura i el feixisme són molt recents. És molt important que intensifiquem els contactes, però que no sigui un intercanvi entre polítics, sinó entre científics, intel·lectuals, estudiants, empresaris. La gent ha d'entendre que els vincles entre Barcelona i Montreal es construeix sobre coses concretes, en política lingüística, en investigació.
Què en poden aprendre els catalans de l'experiència del Quebec?
Crec que és rellevant que en aquests moments els independentistes de tot arreu parlin entre ells davant dels seus respectius estats. Un dels motius pels quals he vingut és perquè aprenem tots els uns dels altres.
Donaria algun consell als dirigents independentistes de cara a les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez?
Jo no soc qui per donar consells, però he parlat en diverses ocasions amb Carles Puigdemont i més recentment amb Oriol Junqueras, i el que desitjo és que se'n surtin en el tema de l'amnistia. Perquè el més important és que tots els líders independentistes puguin tornar a l'activitat política. Això donaria una empenta molt rellevant als seus objectius.