L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero animava el PSOE, ja abans de les eleccions espanyoles del 23-J, a afrontar amb valentia l'escenari complex que li toca gestionar i avançar en un model d'Estat, perquè "un dret sempre obre la porta a un altre dret". Ho apunta al llibre Espanya no es toca (La Campana), del subdirector de Nació, Ferran Casas, i el també periodista Joan Rusiñol, una investigació periodística que recull també els testimonis d'Artur Mas, Esperanza Aguirre, Pere Aragonès, Juan Luis Cebrían, Juan Carlos Monedero i Iñaki Anasagasti, entre molts altres, per retratar les estructures de poder que han actuat com a guardians d'un model d'Estat que es resisteix a canviar.
[noticiadiari]2/262355[/noticiadiari]
Al llibre, Zapatero destaca que el model d'Estat "ha d'anar conquerint valors democràtics cada dia" i reconeix les dificultats amb què va topar en la reforma de l'Estatut del 2006, que considerava "el mascaró de proa" de la seva aposta federal. Durant el seu mandat, explica, la resistència a l'extensió de drets individuals, com el matrimoni igualitari, "va ser menor objectivament" a la que va trobada a l'hora d'abordar el problema amb Catalunya i de la violència al País Basc. I en aquest marc, Zapatero reconeix que "no és fàcil que alguns dels grans valors democràtics impregnin tots els poders de l'Estat", però anima el PSOE a seguir fent passos endavant.
El llibre repassa el paper de tots els actors que treballen per preservar els eixos de la Transició i que van activar els seus ressorts per afrontar el procés català, com l'actual cap d'Estat, Felip VI. L'exconseller d'Economia Jaume Giró explica que el 2017 el monarca espanyol i el poder econòmic "es van espantar de veritat”. “En les vigílies del referèndum i fins al 3-O, molts creien de veritat que ho aconseguiríem", afirma.
Segons els autors, Felip VI "va decidit clavar un cop de puny inequívoc sobre la taula i convertir el discurs del 3 d'octubre en un moment fundacional de la seva etapa". Un missatge que "no només anava dirigit als catalans, sinó al conjunt dels espanyols" per "deixar clar que no era el moment de ser comprensius amb l'independentisme".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, recorda que era difícil pretendre que Felip VI mantingués una postura equilibrada. "Ens enfrontem a un sistema, a un estat, que té com a fonament últim la unitat. I això és el que representa Felip VI", apunta. I l'expresident Artur Mas, per la seva banda, sosté que l'independentisme va anar al xoc "amb el lliri a la mà". "No hem entès com funciona l'Estat perquè no n'hem tingut mai", afirma, i "n'hem après a garrotades". L'advocat Gonzalo Boye ho explica des d'un altre angle. "Al segle XXI ja no poden recórrer als militars, i aleshores recorren als jutges".
