Xarrups
d'història: El Nadal dels nostres avis
Costums
nadalencs del Ripollès
Agustí
Dalmau i Font · Historiador i arxiver
En aquests dies
de festa i de recolliment us invitem a conèixer algunes dels
costums que antigament se celebraven a la comarca del Ripollès
durant el Nadal. Relacionat amb les festes nadalenques sabeu que un
dels calendaris més antics que es conserva és a Ripoll?
I que en aquesta població canten una cançó única
a Catalunya per Reis?
Cenyint-nos a
la festa de Nadal direm que a principi de segle XX era habitual que
els masovers de cases de pagès donessin capons o pollastres
als propietaris. Un altre hàbit estès entre els forners
de Ripoll consistia en obsequiar els clients amb coques. Aquesta
generositat també era present a les adrogueries i en els
locals de venda de vins a l’engròs que, el diumenge anterior
a Nadal, lliuraven torró i vi als compradors.
En l’àmbit
rural a la nit de Nadal es preparaven unes esplèndides
xocolatades. La xocolata es prenia en plats talment com si fos
escudella o farinetes. En acabar es prenia un trago
de vi o d’aiguardent i després tothom cap a escoltar la
missa del gall. Un altre tradició o creença de pagès
d’aquest dia consistia en deixar encesa la llar de foc mentre
anaven a missa a fi que la Mare de Déu pogués
escalfar-se i també es deixava un llençol per
abrigar-hi el seu fill.
Les creences i
les pors feien que aleshores es tingués una imatge
sobredimensionada, i fins i tot idealitzada del món més
proper, en aquest cas de la natura i dels boscos. No és
estrany, doncs, que quan es busqués un bon tió per
fer-lo cagar, es digués l’expressió 'Pobre arbre!' en
tallar-se un arbust o arbre per aquesta fi. Costum molt difós
en una contrada en què el medi forestal era font de vida per a
carboners, feixinaires, serradors, esclopers, etc. La desaparició
progressiva de les llars de foc d’habitatges suposà un canvi
en l’essència de la festa en haver d’escalfar-se el tió
amb una estufa o bé en posar-lo sota un bracer.
Amb el canvi
d’any, en alguns pobles es materialitzaven transaccions comercials
de compra – venda de fusta al bell mig d’un bosc. Lluny d’aquesta
connotació, en trobem una altra de més real en el
Monestir de Santa Maria de Ripoll. A la portada romànica del
segle XII, joia mundial de l’art medieval, els monjos del cenobi
van immortalitzar els dotze mesos de l’any amb una escena de la
seva economia diària. La cria i posterior matança del
porc, la plantació i sega de blat, o la recollida de raïm
i l’elaboració de vi són a grans trets els principals
elements del calendari ripollès.
'Els reis
arriben, porten torrons de la Mallorca, de la cua torta...' és
el vers inicial de la cançó dels Reis que any rere any,
nens i no tan nens canten a Ripoll la vigília de l’arribada
de Ses Majestats. L’origen i l’autor d’una composició
singular i única és a hores d’ara una incògnita.
No és una cantarella de composició recent, com ho
corrobora que en el llunyà any 1915 ja es cantava.
Relacionat amb
aquesta diada tan entranyable hi ha un costum abans molt estès
i actualment gairebé inexistent. Els fillols anaven a casa
dels padrins a buscar el tortell que aquests els hi regalaven; la
mida del dolç estava relacionat amb les possibilitats
econòmiques del padrí i amb l’edat del fillol o
fillola.
