La primera fase de l'actuació de recuperació d'aquestes restes busca la
seva consolidació. Segons ha explicat Zamorano en aquesta primera fase (mp3)
s'han netejat les herbes i heures de la zona. També s'han consolidat
les restes existents i s'ha fet una passera per començar a establir un
recorregut 'per fer-les visitables'. Els primers treballs d'excavació
de les zones soterrades han permès -entre d'altres- que es descobrís on
anava el barrat de la porta 'original' pel que en un futur l'accés a
aquestes restes es podria acabar modificant.

Tant l'alcalde Marc Prat com Roger Zamorano han reconegut que amb l'estat que estava fins ara aquest 'element d'identitat' de Ribes de Freser quedava 'amagat' de la població tant per la seva situació com pel seu estat. El responsable municipal i provincial coincideixen en la necessitat d'actuar-hi pel fet que el castell és un 'element d'identitat' que pot ser un atractiu tant per la gent de la mateixa vall de Ribes com pels forans.
Prat assenyala que els treballs de reconstrucció que es facin un cop acabats els treballs arqueològics dels propers anys marcaran quines dependències del castell són recuperables i quin ús se li acaba donant. Tot i això l'Ajuntament té al cap fer-hi activitats culturals a l'aire lliure (mp3) perquè sigui un espai 'no només fos visitable'.
El Castell de Ribes també conegut com el Castell de Sant Pere surt citat sovint a partir de l'any 1.069. Aquest castell està situat a la part alta de la vila, entre el Freser i el Segadell, i resten encara drets una torre mig enrunada, uns murs amb arcs de descàrrega i algunes naus soterrades. L'any 1276 aquest castell passa a ser un punt fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa. El 1.344 fou assetjat, sense èxit, pel rei de Mallorca. Posteriorment, i durant més de dos-cents anys, estigué sota la custòdia d'una família de cavallers de cognom Ribes, que residien al castell de Sant Pere. Al segle XVII fou reestructurat i consolidat i es va destruir durant la invasió napoleònica.