Treballs
molt costosos
Quatre anys enrere des de Vallfogona es van posar en contacte amb la Universitat de Girona per avaluar les possibilitats de 'recuperar' l'església de Sant Julià. En aquell moment, Miquel Àngel Chamorro i Miquel Llorens, aparellador i arquitecte respectivament i professors de la UdG van realitzar els primers aixecaments de com haurien d'enfocar-se els treballs de restauració.
Quatre anys enrere des de Vallfogona es van posar en contacte amb la Universitat de Girona per avaluar les possibilitats de 'recuperar' l'església de Sant Julià. En aquell moment, Miquel Àngel Chamorro i Miquel Llorens, aparellador i arquitecte respectivament i professors de la UdG van realitzar els primers aixecaments de com haurien d'enfocar-se els treballs de restauració.
'L'estat
de l'església és patològic' explica Llorens. En
aquest sentit destaca les cobertes trencades, l'entrada incontrolada
d'aigua, parets mal travades entre si i uns fonaments en mal estat
per situar-se sobre guix. 'La primera feina és preventiva,
intentar aturar la degradació' afegeix l'arquitecte. En aquest
sentit s'ha procedit a cobrir la part del sostre esfondrat, treballs
amb un cost de 70.000 euros i que aporten la Diputació (70%),
el Departament de Cultura (20%) i el mateix consistori.
Posteriorment
caldria, segons Llorens, refer parets, 'cosir-les' entre si i
millorar els fonaments. Tot plegat, tal i com explica l'alcaldessa
Maria Carme Freixa (ERC), podria costar 'un o dos milions d'euros'.
En aquest sentit s'espera rebre finançament a través
del denominat 1% cultural -partida de les obres públiques a
treballs de conservació o millora del patrimoni-.
La
història de l'església
L'església
de Sant Julià té dues parts molt diferenciades. A la
banda de la portalada, es tracta d'una església romànica
del segle XII, producte de la reedificació d'una primitiva del
segle X. La part posterior, es v iniciar l'any 1562 i és de
grans dimensions, mostra de l'esplendor d'un municipi que en aquells
moments tenia un miler d'habitants i que va pertànyer a les
possessions del duc d'Hijar. Aquestes grans dimensions -té uns 20 metres d'altura- suposen que els treballs de restauració siguin molt complexos i costosos.
Tanmateix, la seva construcció es
va abandonar al segle XVIII deixant la part anterior intacta i un
conjunt asimètric. El culte va cessar l'any 1969 després
que caigués un llamp. Al llarg de quatre dècades
l'abandonament ha suposat una degradació progressiva.
