Nomenen el quasi centenari rector de Llanars prelat d'honor del Papa

Mossèn Lluís Suriñach duu 75 anys com a sacerdot

Redacció
19 de maig de 2009


El passat dilluns el bisbe de Vic, Romà Casanova, va lliurar al rector de Llanars, mossèn Lluís Suriñach, la distinció de Prelat d'honor del Papa. D'aquesta manera, a pocs mesos de celebrar els seus 100 anys i quan en porta 75 com a sacerdot, esdevé monsenyor.

En l'acte el bisbe va llegir un esbós biogràfic del nou prelat que havia estat lliurat anteriorment a Benet XVI. Romà Casanova va destacar el servei constant de mossèn Lluís i les seves aficions com a músic, futbolista, caçador, jardiner, avicultor i boletaire. “No hi ha cap dubte que mossèn Lluís des que va arribar a Llanars, ara fa cinquanta-tres anys, ha estat un sacerdot que ha sabut guanyar-se la gent i això explica que sigui estimat i admirat per tots” va afirmar. Així mateix el va qualificar com a “personatge indispensable i únic” que segueix dedicant la seva llarga vida al servei dels altres i de l’Església”.  Seguidament li va lliurar el títol de prelat d’honor i li va imposar el faixí vermell que distingeix als monsenyors.



Al seu torn mossèn Lluís Suriñach, ja com a monsenyor, va recordar els seus orígens humils “moltes vegades amb la meva germana comentava: qui havia de dir que em dirien senyor , quan als onze anys em dedicava al bestiar. I ara em fan aquesta distinció!”. Per la seva banda l'alcalde de Llanars, Esteve Costa, va explicar que vivia amb satisfacció aquesta distinció que "honora a tot el poble”.

99 anys i 75 com a sacerdot
Monsenyor Lluís Suriñach i Suñer va néixer a Rocabruna el 21 de desembre del 1909, en una família de vuit germans. Als 11 anys inicià els estudis sacerdotals a Banyoles i després va ingressar al Seminari de Girona. Va ser ordenat sacerdot a Vic al 1933. Va ser destinat a la parròquia de Calonge (el Baix Empordà) i el 1936 a Camprodon. Amb la Guerra Civil va fugir a l'Estat francès i d'allà a Pamplona on serví les parròquies de Zabalza i Andoain. El 1939 va retornar a Camprodon i va assumir les parròquies de Sant Julià de Tregurà i de Sant Miquel de Setcases.

El 1946 va servir Sant Salvador de Bianya (la Garrotxa), fins el 1957 en que fou nomenat rector de Llanars fins a l'actualitat. L’any següent aquesta parròquia es va incorporar.