Sovint hi ha temes als plenaris que passen desapercebuts tant pel
públic, els periodistes com els mateixos regidors. En seria un exemple
la revisió dels límits de terme entre municipis que han passat pels
diversos plens de la comarca sense fer massa soroll. Tanmateix en el
cas de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses el tràmit s'ha allargat.
I és que ambdós municipis no es posen d'acord sobre on acaba un terme i en comença un altre a la zona del serrat de Moncoya, entre el club de tennis i la serra del Boix. Des de Ripoll es defensa que el límit segueix una línia recta des de Ribamala mentre que els santjoanins argumenten que la línia ressegueix un torrent. La diferència, uns centenars de metres quadrats.
Des de la direcció general d'Administració Local en percebre les diferències entre ambdós ajuntaments es va demanar l'entesa. Però en el cas de Ripoll hi havia un argument que calia demostrar. Els documents de 1928 i 1976 parlaven d'una fita al serrat de Moncoya que no s'havia trobat. No l'havien localitzat els tècnics de la Generalitat però, en el més pur estil Indiana Jones, l'historiador de guàrdia ripollès, Agustí Dalmau, la va trobar ben embardissada. Segons Dalmau des de Sant Joan s'argumentava la seva posició a partir de l'existència d'una fita de monts públics, que res tenen a veure amb els límits municipals.
I és que ambdós municipis no es posen d'acord sobre on acaba un terme i en comença un altre a la zona del serrat de Moncoya, entre el club de tennis i la serra del Boix. Des de Ripoll es defensa que el límit segueix una línia recta des de Ribamala mentre que els santjoanins argumenten que la línia ressegueix un torrent. La diferència, uns centenars de metres quadrats.
Des de la direcció general d'Administració Local en percebre les diferències entre ambdós ajuntaments es va demanar l'entesa. Però en el cas de Ripoll hi havia un argument que calia demostrar. Els documents de 1928 i 1976 parlaven d'una fita al serrat de Moncoya que no s'havia trobat. No l'havien localitzat els tècnics de la Generalitat però, en el més pur estil Indiana Jones, l'historiador de guàrdia ripollès, Agustí Dalmau, la va trobar ben embardissada. Segons Dalmau des de Sant Joan s'argumentava la seva posició a partir de l'existència d'una fita de monts públics, que res tenen a veure amb els límits municipals.
'Patriotisme i orgull'
La qüestió de 'patriotisme i orgull ripollès' segons Dalmau, va
requerir fer pujar-hi un notari per donar fe de l'existència de la
fita. Una fita que històricament separava el terme de Sant Joan de les
Abadesses amb la Parròquia de Ripoll, municipi annexionat a Ripoll
l'any 1975. Agustí Dalmau explica que en el document de 1928 es parla
que la pedra conté un lleó i quatre barres però que, hores d'ara, només
es pot afirmar que hi ha una figura animal.El regidor d'Urbanisme de Ripoll, Eudald Casas, explica que no hi ha res en joc més enllà d'uns centenars de metres quadrats. 'En tot cas els perjudicats al llarg dels darrers anys hem estat nosaltres per unes contribucions rústiques que hem deixat de cobrar' explica tot i que admet que es tracta de quatre duros.
