Els Territoris i els seus parlamentaris és el títol de l'article de Josep Ausió, metge i membre de la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter. Aqui podeu llegir-lo sencer.


ELS TERRITORIS I ELS SEUS PARLAMENTARIS

A Osona, potser mai havíem tingut tants polítics de relleu, tanta representació màxima en un Parlament. Igualment, el nostre territori i la seva gent, tampoc havia estat subjecte de decisions tant importants pel seu futur: Les vegueries, la línia d'Alta Tensió, les infrastructures de comunicació (tren BCN-Puigcerdà, eix Vic-Olot, túnel de Tosses, desdoblament eix transversal,... ).

Escric sorprès, indignat i decebut. En un escenari tant vital, tant susceptible d'opinar, de tanta importància futura, només veig mirades esquives, llençar la pedra i amagar la mà, assenyalar una banda i mirar l'altre...només sento un silenci polític escandalós.
Cap argumentació, cap diàleg...callant i actuant furtivament, amb fets consumats, ignorant a la gent del carrer que opina, qui sí esgrimeix les argumentacions i raonaments per fonamentar les seves propostes.

He llegit i escoltat múltiples raons sociològiques, històriques geogràfiques reivindicant la vegueria d'Alt Ter... cap parlamentari s'ha mullat en una opinió pública, i encara menys, ha utilitzat els seus atributs polítics per contraposar-hi una raó i una acció coherent; cap moviment, tothom quiet, mentre van executant el seu guió incontestable.
On són els del "Lluçanès és comarca"?. On són els nostres parlamentaris?.

Algú ens pot respondre perquè s'està planificant l'eix ferroviari transversal mentre la Barcelona-Puigcerdà porta anys esperant unes millores inaplicables?.
Algun dels parlamentaris pot justificar perquè passarà per Osona i el Ripollès una línia d'Alta Tensió necessària per la servitud elèctrica de Girona?.

Estic acostumat a la mediocritat , i l'àmbit polític no se n'escapa del tot. Però una cosa son les aptituds, sempre disculpables, i una altre les actituds. D'un polític, cal esperar-ne compromís amb la seva gent, diàleg i transparència. Això mateix que no es cansen de demanar a Madrid per negociar l'Estatut; el diàleg i les argumentacions técnico-polítiques, perquè no poden predicar amb l'exemple i començar a exercir-les a "casa" mateix?.
No puc entendre que acceptin cegament les disciplines de partit, esdevenint una dictadura organitzativa, renunciant a aquells ciutadans i territoris a qui serveixen, com si fossin uns fills desagraïts.
Els uns, callen o menteixen per no perdre l'estela del poder; els altres, les mans ben netes (serà de rentar-se-les molt sovint?); i els demés, entre la permisivitat i els intercanvis de favors.

El més decebedor, no és l'equívoc; sinó la percepció que només viuen la seva realitat: el seu propi partit i les properes eleccions.
El més indignant es aquesta manca de respecte a la gent que opina, imposant-se , amb autoritarisme impropi d'una democràcia, a cops de silencis i mirades esquives.

M'agradaria tenir motius per seguir confiant en el joc democràtic. Es demanar molt?

JOSEP AUSIÓ, Metge