Aqui podeu llegir un nou article d'opinió de la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter. En aquest cas és d'Eduard Rudé, Procurador i membre de la Plataforma.

A propòsit de les vegueries

No tinc clar si no tenim res més a fer o si no hi tenim res a fer. Si tinc clar, però, que tinc dret a opinar i dir la meva en una decisió que, des de la meva perspectiva de ciutadà de peu, em sembla equivocada. Estic parlant de les vegueries i més concretament de la vegueria de l'Alt Ter.

Si no ho tinc mal entès, i si ho tinc que em rectifiquin, aquesta proposta de redistribució de l'Estat (territori) català, té com a fonament el reequilibri entre els territoris. Doncs bé, que m'expliquin quins avantatges n'obté el Ripollès si ens deixen on estàvem; i si ens despistem (espero que no ho haguem fet) amb menys poder que mai per la figura de territoris integrants de la nostra comarca.

Quan ens hi va l'educació, la sanitat, les infrastructures... no s'hi val a jugar, no es poden fer invents. Des de sempre, que jo recordi, hem tingut el centre de poder de la nostra província massa lluny per poder competir amb la resta del territori gironí. Crec que ja és hora que, amb la proximitat que ens ofereix la comarca d'Osona, ens adonem que per molt macos que siguin els de fora, sempre t'has i s'han de refiar dels parents propers, simplement perquè els tens més a prop.

No vull una submissió a la comarca d'Osona, al contrari, si hem d'iniciar un camí junts. Junts hem de negociar i posar-nos d'acord per tal que les dues parts en surtin enfortides, ja que ni a Osona ni al Ripollès els afavoreix la divisió territorial proposada. Us imagineu una Universitat de Vic diversificada entre les dues comarques, un tren que amb 15 minuts et portés d'un lloc a l'altra, una autovia per a tots, un jutjat on els temes penals es resolguessin a Vic i no a Girona, que si no tens cotxe necessites tot un mati per arribar-hi amb l'estimada TEISA...

Somiar és molt fàcil, però per desgracia si no som prou persones les que ho demanem ens escoltaran com sempre, amb un somriure als llavis i un ja sé que faré i no t'ho diré per no espatllar-te el dia.

Eduard Rudé, Procurador