La inexplicada marginació del tren Barcelona-Puigcerdà en els nous plans ferroviaris. Aquest és el títol de l'article escrit pel geògraf i membre de la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter, Jaume Font. Aqui el podeu llegir íntegrament.


La inexplicada marginació del tren Barcelona-Puigcerdà en els nous plans ferroviaris

Aquest escrit s'uneix a les crítiques sobre la inexplicable marginació del tren de Barcelona a Puigcerdà en els plans ferroviaris aprovats pels governs de la Generalitat i de Madrid. Tant un govern com l'altre aposten pel tren, i això és bo, però, de manera incomprensible els nous plans releguen la línia de Puigcerdà a un paper secundari —fins i tot marginal, de Vic en amunt—, tot i el seu potencial.

A escala de l'Euroregió, aquest tren té molts punts forts: esdevé, en primer lloc i conjuntament amb Irún i Portbou, un dels tres enllaços ferroviaris internacionals pirinencs que hi ha oberts actualment. La línia transcorre, així mateix, pel camí més curt entre Barcelona, Tolosa de Llenguadoc i Paris. Cal remarcar també que la infraestructura té una qualitat acceptable pel costat francès (es va modernitzar els anys noranta) i, el que és més important, la línia no acaba en el no res sinó que s'integra a la densa malla ferroviària francesa. Això li atorga un bon potencial de creixement, sobretot de cara a la descongestió de les línies d'Irún i Portbou.

A més dels aspectes comentats, hi ha proves fefaents de les potencialitats de la línia. La Comunitat de Treball dels Pirineus, subratlla el paper que juga en la vertebració d'ambdós costats dels Pirineus. Antics estudis de la Renfe preveien que era una línia idònia per iniciar l'adaptació dels ferrocarrils ibèrics a l'amplada internacional. El periòdic El Vigia informava fa poc (19-12-2005), que l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) ha adquirit 13 ha de sòl prop de Tolosa, per tal d'endegar una plataforma logística que estengui l'hinterland del port barceloní cap a la regió de Midi-Pyrénées [o Migdia-Pirineus]; no cal dir que el tren seria una peça clau per assegurar l'èxit d'aquesta operació. Pel costat francès també hi ha interès per aquest tren; només cal recordar el projecte presentat temps enrera per una empresa francesa de transportar cereals fins a Manlleu. Proposta que acabaria en un calaix a causa del poc interès de la Renfe per l'operació, però que hauria estalviat el pas d'uns quatre-cents camions diaris per la Val d'Aran.

Vistos, doncs, aquests punts forts, la pregunta és òbvia: ¿perquè el tren de Barcelona a Puigcerdà queda marginat, de Vic en amunt, en els nous plans ferroviaris? Crec que hi ha un mínim de dues respostes. La primera, és que aquesta ruta mai no ha tingut ni té cap interès per Madrid, més aviat al contrari, vist des de la Capital aquest és un brancal remot que només interessa a Catalunya; de fet, no hi fa res que surti diàriament de la Tor de Querol el tren nocturn que en 11 hores arriba a l'estació de Paris-Austerlitz. I la segona és que l'administració catalana no valora el potencial geoestratègic de la línia, potser per manca de visió geogràfica i d'estudis solvents, però també per deixadesa en considerar que és responsabilitat de la Renfe —i de Madrid. I aquest oblit és injustificable, sobretot quan s'observa el paper que podria jugar en la vertebració de l'Euroregió, el gran projecte geoestratègic del President Maragall.

Quant al desinterès del Govern estatal, es bo recordar que vint anys enrera ja volien tancar la línia de Vic en amunt i només la mobilització social, sobretot dels ripollesos, salvaria el tren in extremis. En el present, els plans estatals passen per reobrir Canfranc. Puigcerdà no compta. Il•lustraré aquest desinterès amb una vivència personal: el passat octubre era a Santander en un congrés de Geografia. Un dels ponents era la geògrafa Josefina Cruz Villalón, actual responsable de planificació del Ministeri de Foment, que va explicar l'opció del seu ministeri pel tren. La conferenciant va detallar les millores previstes en els enllaços ferroviaris amb Europa (Irún, Portbou-la Jonquera, Canfranc), però no va ni esmentar Puigcerdà. ¡Com si no existís!. No cal dir que en acabar la conferència vaig preguntar què passava amb la línia. La resposta fou decebedora: ¡Dale con Puigcerdà! ¡Que lata! ¡Hay muchos problemas técnicos!... No vaig tenir ni oportunitat de replicar. Hauria dit que aquests problemes em semblaven excuses de mal pagador: ¡Més difícil ho tenien quan es va construir la línia! ¿No s'està fent, actualment, un túnel de 30 km sota la serra de Guadarrama, a Madrid i un altre de 25 km a Pajares? ¿No se'n farà un altre de 8 km entre la Jonquera i el Voló? ¿No se'n projecta un de més llarg sota el Vignemale. Excuses. Pretextos inacceptables vist l'avenç de les tècniques constructives. Excuses que confirmen el nul interès de Madrid i que refreden de passada un possible interès francès —i andorrà— per la línia.

I el govern català? —preguntem— ¿perquè no defensa la línia vistos els seus avantatges, considerats només a escala de l'Euroregió, i vista la seva aposta pel tren? Només hi veig dues respostes. La primera ja l‘he dit abans: l'administració catalana no s'adona del potencial d'aquest tren. No creu que pugui jugar un paper rellevant en el transport de persones i mercaderies. No ha vist que podria ser un puntal de l'Euroregió. Confia, per contra, en macroprojectes com el Ferrocarril Transversal, tot i que aquest tren morirà a Girona, on entroncarà amb línies ja força saturades a un costat i l'altre de la frontera. La segona resposta té una mica de mala fe: tot govern necessita projectes emblemàtics, de manera que una obra modesta com és renovar i posar al dia la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà, té poc rendiment electoral en comparació amb projectes mediàtics com el Tren Transversal i el TGV. I en aquestes estem, a no ser que la lògica dels fets faci canviar aquesta visió. O sigui, que cal insistir, insistir en què el tren de Puigcerdà pot ser l'espina dorsal pirinenca i l'eix vertebrador de l'Euroregió, tal com ho foren històricament els camins ancestrals de la Collada de Toses i el Pimorent.

Jaume Font i Garolera
Geògraf