"Avui el poble ha parlat!", i ha errat...
"Avui el poble ha parlat!", paraules textuals de l'equip de Joaquim Serrador després del recompte de vots del dia 27 de maig, entre aplaudiments, rialles i crits; mentre, les altres forces polítiques (i, especialment la meva, ERC), amb el cap cot, no ens podíem pas explicar què havia passat: el poble ens havia donat una cossa a les costelles.
Jo, Àngel Ruíz, militant de les JERC Ripollès, m'unia pels volts de març al projecte d'en Ramon Perearnau, això és, em col·locava segon en les llistes d'ERC del meu poble, Campdevànol. Aquest era un gran projecte, on els joves hi érem presents, ja que la mitjana d'edat de la llista era d'uns 29 anys; a més a més, aquesta no era la típica llista de poc més de 10 persones: nosaltres érem 25!
Aquest no era un projecte surrealista, nosaltres no prometíem res, sabem quant costen fer les coses. Preteníem fer coses pel poble, sempre mirant per la majoria, sense importar-nos el caire polític ni l'edat, de l'honradesa en férem el nostre lema. Volíem fer de Campdevànol un poble polèmic. Polèmic no pels típics desgavells polítics, sinó pels bons actes, per la feina ben feta.
Tot pintava bé, és clar: un equip jove, amb idees noves, sense problemes dins l'ajuntament; i, sobretot amb molta il·lusió.
Dins la hipocresia política, les altres forces ens pronosticaven 2 regidors, nosaltres també ho crèiem així, i hagués estat un gran triomf tenint en compte la història d'ERC en aquest poble.
Però el dia 27 les urnes donaven 5 regidors a CiU, 3 al PSC, 2 a ICV i 1 a ERC. Tota la feina feta, se n'havia anat pastar fang, el resultat havia estat el de sempre, vam guanyar escassos vots.
Personalment em va defraudar el resultat, m'estimo el meu poble i tenia tantes ganes de fer coses per a la gent, tenia tants projectes (realistes) per realitzar... Per un moment vaig tenir el caramel a la boca, em vaig ennuegar i me'l van treure,però no a copets, sinó a garrotades.
Però bé, això en definitiva és el que va decidir el poble, i com a demòcrata que sóc ho accepto. Ara hem de passar pàgina, oblidar el que va passar aquell diumenge, i sobretot durant aquests pròxims 4 anys fer veure a la gent que les nostres intencions eren bones, perquè així, les pròximes eleccions no errin i votin el millor per a tots, que amb diferència, érem nosaltres.
