La Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter ha enviat la segona de les cartes a Consellers de la Generalitat de Catalunya. En aquesta ocasió la carta va dirigida al Conseller de Governació, Joan Carretero, a qui la Plataforma acusa d'autoritari i de no promoure la participació ciutadana. La Primera carta va anar dirigida al Conseller Joaquim Nadal, el 30 de maig del 2005. La Plataforma diu que només van obtenir una resposta personal i telefònica del Sr. Nadal per aclariment d'alguns conceptes però no hi ha hagut cap resposta publica.


Carta oberta a Joan Carretero, conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya

Honorable Senyor Conseller,

El dos d'agost del 2004, membres de la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter vam mantenir una entrevista amb vostè a la seu del Departament de Governació. Va ser una reunió en la qual hi hagué moments d'una certa tensió, provocada no tant per les discrepàncies en matèria territorial -que considerem lògiques- sinó per la seva actitud displicent envers la nostra plataforma, ben diferent de la comprensió que hem trobat en la majoria dels càrrecs públics i socis de Govern, que ens han rebut i escoltat. És per això que volem recordar-li d'entrada que els promotors de la vegueria de l'Alt Ter estem perfectament legitimitats per defensar la nostra posició, bàsicament perquè creiem que beneficiarà la ciutadania de les nostres comarques i el conjunt del país.

Vostè manté que els seus interlocutors són els ajuntaments. Entenem que això pugui ser així quan es tracta de la tasca quotidiana del Departament de Governació, però no ho podem admetre en un cas com el de la divisió territorial, projecte de país d'un Govern que ha fet bandera de la participació. En aquesta qüestió, els ajuntaments són uns interlocutors importants, sens dubte, però no són els únics; entre altres coses, perquè és la societat qui primer patirà les conseqüències de les decisions polítiques arbitràries, poc meditades i escassament argumentades com la d'incloure Osona a la Catalunya Central i fragmentar el Ripollès en tres comarques. En tot cas, escoltar la societat civil és imprescindible, li agradi o no li agradi el que puguin dir-li. Per cert, senyor Carretero, ¿ha consultat als ajuntaments i a la societat civil les decisions que s'imposen per la via dels fets consumats, com ara el nou mapa sanitari, que tant perjudica la gent de les nostres comarques? Ha demanat l'opinió dels metges o dels col·lectius d'usuaris de la sanitat? Ens sap molt de greu el seu to prepotent, que considerem excloent, així com que tingui un concepte tan singular de la democràcia, per dir-ho de manera amable. Nosaltres pensem, en canvi, que qualsevol ciutadà de Catalunya té dret a opinar i a ser considerat un interlocutor vàlid del nostre país.

No voldríem que s'ho prengués malament, però després d'una travessa pel desert llarga i feixuga de més de dos anys reclamant debat i diàleg, ens veiem en l'obligació de dir-li que ens sembla un home d'idees fixes. Entre els que el coneixen hi ha l'opinió refermada que vostè fa gala sovint d'un cert to autoritari. I, francament, les seves declaracions als mitjans de comunicació no contribueixen a canviar aquesta opinió. Fa pocs dies, l'Avui recollia l'opinió que vostè era partidari de limitar el debat territorial als ajuntaments i de no sotmetre la proposta de llei territorial a exposició pública. Pensem que aquesta manera de procedir no seria gaire diferent, pel que fa a les formes, que la que durant massa anys va imperar a l'hora de regir els destins dels ciutadans d'aquest país. Per sort, tant a Osona com al Ripollès, la gran majoria dels militants de base i càrrecs públics del seu partit (llevat d'algunes excepcions) no tenen un tarannà tan autoritari com el seu. Creiem que les persones que assumeixen un càrrec polític, sigui de la importància o la responsabilitat que sigui, haurien de posar sempre en primer terme el foment de la participació com a eina de millora de la democràcia.

En canvi, les informacions que tenim sobre la seva actuació en l'etapa municipal ens confirmen la idea que vostè no ha tingut mai la voluntat de promoure la participació ciutadana, ans al contrari, que entén la democràcia com una superestructura formada exclusivament pels partits i els càrrecs electes o designats. I això ens portaria a una democràcia de baixa qualitat, que el seu partit fa gala de combatre. Sabem també que la tasca de governar no es fa al gust de tothom, però a l'hora de prendre decisions tan transcendentals com aquesta, convé haver aportat prèviament tota la informació, fomentar la participació i admetre la possibilitat de rectificar, si això va en benefici d'un major nombre de ciutadans. Si no és així, vol dir que vostès -els electes- tenen carta blanca per fer-ho tot, mentre que nosaltres, només muts i a la gàbia.

No li recordem tot això amb ànim d'enutjar-lo o menystenir-lo, sinó per fer-li saber que no compartim la seva opinió negativa sobre el paper de les plataformes cíviques. Aquesta forma d'organització civil és tan legítima com qualsevol altra per poder expressar opinions sobre qualsevol decisió política que es pugui prendre. Ens preocupa, també, que la posició que vostè ha mantingut fins ara respongui més a una ambició política personal, que no pas a la voluntat de servei al país i als seus ciutadans, que és el que se li pressuposa a qualsevol polític. Per què vol dividir el Ripollès en tres comarques? Algunes persones properes al Govern asseguren que això només es deu a la necessitat que té vostè d'evitar que Puigcerdà sigui la cua de l'Alt Pirineu (66.000 habitants, 100.000 menys que l'Alt Ter) i poder disputar així la capitalitat d'aquesta vegueria a la Seu d'Urgell. Senyor Carretero, no podem jugar amb els ciutadans com si fossin cromos per canviar. Deixi que els ciutadans del Ripollès i d'Osona, en un debat sense prejudicis, ni condicionants previs, ni pressions polítiques maquiavèl·liques o soterrades, decideixin què és millor per al seu futur.

I deixi'ns fer-li, ja de passada, una consideració sobre l'equip tècnic que encapçala la proposta que defensa el Govern. No dubtem de la vàlua del consell assessor i de la comissió de Delimitació Territorial, però ens agradaria que tingués en compte que, en tot cas, no són els únics que poden tenir un criteri propi, entre altres coses, perquè algú pot haver perdut de vista la perspectiva del funcionament real del país, entestat en la tasca contumaç de destruir l'obra realitzada per Pau Vila i la Ponència per a la Divisió Territorial durant la República. Ens preocupen les persones que es creuen en possessió de la veritat absoluta, així com les que semblen més interessades a transcendir a la història, que no pas a fer un bon servei a la ciutadania.

No voldríem acomiadar-nos sense reiterar-li el nostre convenciment que una qüestió de la transcendència d'una nova divisió territorial no es pot dur a terme sense el consens de la gent del territori, que al capdavall, és qui patirà per sempre més les conseqüències de les decisions desencertades. Per acabar, si s'ho mira objectivament, s'adonarà que només hi ha tres punts de conflicte en tot el país que, de fet, són els mateixos que han sorgit cada vegada que s'ha parlat d'aquest problema al llarg de la història contemporània: el Penedès, la Val d'Aran i l'Alt Ter. Si es fes cas d'aquestes reivindicacions configuraríem un país de nou vegueries i un règim especial per a la Val d'Aran. No creu que un bon punt de partida per a un gran gest democràtic seria escoltar aquestes veus discrepants amb la seva proposta i buscar una solució conjunta?

Li renovem el nostre agraïment.

Vic-Ripoll, juny del 2005 - Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter