CREIXEMENT

He llegit una noticia on uns veïns s'oposen al creixement desmesurat del seu petit poble. L'ajuntament considera que el poble ha de créixer, i així mateix ho creuen els opositors al projecte urbanístic, però que ha de ser un creixement mesurat i coherent amb l'entorn. Per tant, les dues posicions defensen un mateix model: créixer (la qüestió és com). És evident que tot nucli urbà d'aquest planeta, va ser, en un principi, una petita construcció a la qual se n'hi van afegir d'altres fins a formar els municipis i ciutats que coneixem ara, i gràcies a les quals hem progressat fins a tenir el model "benestant" actual (medicina, educació, oci, mobilitat...). Però el model de societat actual no permet l'estancament del creixement en cap camp. I així com l'empresari que no supera els beneficis obtinguts l'any anterior perd competitivitat en el mercat i acaba plegant, un nucli urbà que no augmenti els seus habitants queda l'últim en la cursa del progrés i acaba morint. M'imagino els alcaldes i regidors dels poblets costaners als anys 60 (ara apèndixs d'urbanitzacions "esmeralda mar") defensant que el poble ha de créixer si es vol progressar. L'empastifada asfàltica litoral n'és el resultat. Bé, hem millorat en una cosa: el creixement ha de ser mesurat i coherent. Que potser la mesura i la coherència redueixen l'ocupació del territori?

M'imagino d'aquí sis generacions a un regidor del que actualment seria un poble de mil habitants, demanar que l'ampliació a 8 carrils de l'autopista que travessa el nucli (ara barri), s'esperi un parell d'anys per no contribuir al creixement desmesurat. O un altre regidor conscienciat assegurant que hem arribat al límit racional del creixement urbanístic, i que es preservaran aquells (últims) prats, testimonis rurals dels nostres orígens (es donaria el cas que el seu avi regidor va dir el mateix feia 50 anys respecte uns terrenys més amplis). En definitiva, països-ciutat airejats per alguns parcs (abans boscos i camps) on anar als diumenges com qui ara visita el zoo. Per sort, això no passarà, perquè l'escalfament del planeta generarà un condicionant que reduirà el cens planetari, causa principal de tot l'exposa't. Cap generació aturarà el creixement global (demogràfic i urbà), perquè cada generació defensarà que amb ella encara no s'ha arribat al límit. Queda demostrat que la nostra dita "com més serem, més riurem", només té validesa a curt termini.

 

Francesc Colomer Compte

Sant Joan de les Abadesses