Sergi Belmonte · Instal·lador elèctric i autor del bloc Indecència 2014.

 

Una reflexió a l'entorn de la notícia: Postal de Nadal: les JERC demanen la República al rei

 

Anem per parts. Cert és que la voluntat és el que compta i sóc conscient que l'anàlisi que faré a continuació, és més pura demagògia que no pas una altre cosa. Però si m'aferro a l'avorrida objectivitat aviat acabaria. Així que millor filar prim, veure més enllà de l'òbvia realitat i fer un xic més entretinguda aquesta crònica passatgera. Acompanyeu-me a endolcir allò que en principi resultaria insípid i emboliquem la troca fins a nivells políticament incorrectes.

Demanar: Expressar a algú el desig d'obtenir d'ell (alguna cosa).

La tasca científicolingüista de l'IEC és prou precisa. La morfologia que promou és presumida i em decanto a pensar que no s'equivoquen en la definició. Potser llavors, els qui estiguin difosos en reclamacions patriòtiques, siguin les joventuts de l'esquerra catalanista quan recorren a vocables verbals poc mesurats davant del fet que pretenen difamar.

 

No mendiquem res al tirà. Escombrem la institució monàrquica i proclamem als quatre vents la fi del llegat irrisori de tantes generacions enrere. De ser persona, abdicaria en pro de la dignitat, i de ser individu, de la mala consciència. Però no, la corona escau en oligarques egocèntrics que regategen els drets fonamentals i les igualtats que promocionen. La sang blava acoloreix l'egoisme, fent de l'ésser humà un titella immoral, esbirro endogàmic al servei de la decadència. Quedi clar per sempre més, que el regne és el de la misèria i no la vanitat. I que reis i reines, prínceps i princeses, són nafres pecaminoses que ultratgen la prosperitat i emmalaltissen la població.

Exigim, coaccionem i obliguem. Imposem la dimissió immediata de la sobirania decrèpita i babau. Deshonesta amb si mateixa i amb l'ànima al precipici de la condemna eterna. Abjecte de trepitjar els mateixos paratges que els esclaus de la bona fe. La veritable aristocràcia humanitària, aquells que no dubten en ajudar als demés quan més se'ls necessita i que posseeixen com a únic valor material, només benèvoles intencions i solidaritat entre germans. Rasem, allisem i anivellem. Igualem les oportunitats a ras de terra, que la gràcia celestial no dóna fermesa a un reialme per la cara. Que havent-hi necessitats al món com n'hi ha, resulta mesquinament roí, ostentar un títol nobiliari caigut del cel. I que si és per la cara bonica, dubto molt que el tot poderós fos tan escarransit i parracaire, amb l'esborrany desfigurat de la seva creació monàrquica. Si més no, excel·lent en misteris de la Santa Trinitat, però suspens rotund en dibuix tècnic i lineal.

Pare, Fill i Esperit Sant....tots directes a setembre!