Una activitat novedosa a la vall de Camprodon: l'observació de les llàgrimes-estels

Publicat el 02 d’agost de 2005 a les 10:26
Dins el programa d'activitats d'aquest estiu de Setcases s'ha programat pel dimecres 10 d'agost, festivitat de Sant Llorenç, una observació de la caiguda d'estels o llàgrimes de Sant Llorenç a l'estació de Vallter 2000, lloc privilegiat per a les observacions astronòmiques amb el següent programa:

22.00 h fins les 2.00 h: Observació dels estels-llàgrimes de Sant Llorenç, amb l'Agrupació d'Afeccionats a l'Astronomia de Girona, a la muntanya de Morens (estació d'esquí Vallter 2000). Hi haurà servei de bar.

Aquesta activitat es realitza per primera vegada i vol aplegar tota la gent de la Vall de Camprodon per gaudir d'un espectacle únic i en ple contacte amb la natura. Es recomana portar roba d'abric i llanterna

Les llàgrimes de Sant Llorenç

Si es mira al cel durant la nit, es pot admirar un fenòmen metereològic especial. Es tracta d'una pluja d'estels, conegudes popularment com a ''Llàgrimes de Sant Llorenç'', un fenòmen que es produeix quan la Terra entra en contacte amb les Perseides, un filament de pols interestelar que es va despendre del cometa Swift-Tuttle el 1862.

El cometa es pot veure des de la Terra cada 135 anys, temps que tarda en donar la volta al Sol. Aquests meteors es diuen Perseides perquè el seu radiant està situat en la constel•lació de Perseu, aprop de l'estrella gamma. El fenòmen es repeteix cada any i dura un parell de setmanes, es coneix com a llagrimes de Sant Llorenç per produir-se amb màxima intensitat, normalment el 10 d'agost, dia de Sant Llorenç.

Aquesta nit es pot veure amb claredat com van caient els elements còsmics que són atrets per l'atmósfera de la Terra, deixant un rastre intens però breu de llum. De mitjana, el nombre màxim de meteors són uns 70/hora, 10 vegades més que els esporàdics d'un dia qualsevol, tot i que la intensitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç va cada any a menys.

Quan el material cometari entra a l'atmosfera terrestre a 60 quilometres per segon, les partícules es sobreescalfen i ionitzen l'aire que travessen, creant unes traces lluminoses i visibles des de la Terra fins a desintegrar-se.

La constel•lació de Perseu no s'aixeca fins a mitjanit, per la qual cosa es recomana començar l'observació el més tard possible. Els llocs adients són els foscos, sense contaminació lumínica de les ciutats i sense llums que molestin. Per detectar el major nombre de meteors cal tenir la vista adaptada a la foscor, la qual cosa s'aconsegueix al cap d'uns 15 o 20 minuts de ser totalment a les fosques.