Es van trobar gràcies a la música. Com, sinó? Qui els coneix ja ho sap, que tant l'una com l'altre van néixer amb l'instrument sota el braç, pràcticament. En el cas del Mateu Peramiquel (Súria, 1991), va ser un piano atrotinat que hi havia a casa seva el precursor del seu idil·li amb les melodies i les composicions. La Mar Puig (Ullastrell, 1991) va tenir clar que es dedicaria a cantar i interpretar abans d'aprendre a sumar i restar. Quan tots dos ja estaven encarrilats tant formativament -ell graduat en piano modern i màster en música per dansa i teatre i ella amb el grau professional de música i el títol de Musical Theatre Perfomer sota el braç- com professionalment -l'un col·laborant com a pianista en múltiples projectes nacionals i internacionals i l'altra treballant en diferents espectacles de teatre musical-, el destí els va fer coincidir en un concert. "Vam adonar-nos que teníem moltes coses en comú i una passió compartida pel teatre musical", somriuen.

I va ser així com van començar a caminar plegats com a parella i també com a fundadors de WeColorMusic, la productora d'espectacles de teatre musical que ja ha portat a escena Bruna, el musical (guardonada amb el Premi Teatre Barcelona 2021 al Millor Espectacle Familiar) i Les històries de l'avi Josep, ferventment aplaudida per públic i crítica. Totes dues produccions aterraran al Kursaal aquest mes de març. La primera ja va fer-hi parada el setembre de l'any passat, però va ser tan grata la rebuda que ara hi torna. De fet, serà la darrera oportunitat per veure el muntatge: el 24 d'abril s'acomiadarà al teatre d'Ullastrell després de gairebé tres anys girant pels Països Catalans.

- L'hora dels adéus de Bruna és a la cantonada. Com ho porteu?

MAR: A mi m'hauran de recollir del pou, però penso que ha arribat el moment de descansar i agafar una mica d'aire. Ens trobarem moltíssim a faltar perquè més que un equip, el que som és una gran família...

MATEU: ... I precisament per això -perquè estem en una època molt dolça, tots molt motivats i omplint i fent vibrar sales-, és el millor moment per acabar: sense haver cremat l'espectacle i amb un sabor de boca immillorable!

- De fet, no us quedeu orfes del tot.

MATEU: No! Tenim Les històries de l'avi Josep, que estan funcionant fantàsticament!

- Tinc entès que la idea de fer l'espectacle va néixer arran d'un podcast que vau crear durant el confinament...

MAR: Exacte. Tot va venir perquè un dia, parlant amb el meu avi, vam descobrir que havia tingut una vida fascinant. A mi hi havia coses que em sonava d'haver-les sentit algun cop, però mai hi havia prestat tanta atenció. I això em va remoure per dins: ¿quanta gent ha marxart i marxarà d'aquest món sense haver pogut explicar la seva història?

MATEU: I aquesta va ser l'arrel del projecte: donar veu a històries reals de gent del nostre voltant. Primer ho vam fer en format podcast i un cop les restriccions anti-Covid es van relaxar, vam decidir agafar quatre dels quinze episodis que havíem enregistrat i portar-los a escena.

- Són tot vivències de gent gran?

MAR: No.

- Com que l'obra es diu Les històries de l'avi Josep...

MAR: Sí, perquè tot gira al voltant de les converses entre un avi i una neta.

MATEU: Cada una de les històries que s'expliquen és com una obra de microteatre, i el que pretenem és posar de manifest com la diferència d'edat fa variar la manera de veure les coses. Parlem de la gestió del temps, de tabús socials relacionats amb la salut mental, de l'ús de les xarxes socials i de la memòria històrica.

MAR: Sempre diem que ens agradaria que la gent sortís del teatre amb ganes de conèixer més coses sobre els seus avis. El millor homenatge que els podem fer no és plorar-los un cop morts, sinó escoltar-los en vida.

- Nosaltres també ens farem grans i ens agradarà que ens escoltin.

MATEU: Per això penso que tothom hauria d'escriure un llibre perquè tothom té coses interessants a explicar. I és precisament amb aquesta premissa que vam crear We Color Music: per explicar històries basades en fets reals de gent que podríem ser nosaltres.

MAR: Tenim la tendència a anar molt lluny per trobar grans relats, i no ens adonem que el nostre voltant està plagat de testimonis valuosíssims. Aquest component de quilòmetre zero és el que ens apropa al públic.
 
- Entenc, doncs, que Bruna també beu d'experiències viscudes?

MAR: Sí! En aquest cas la guspira creativa va ser el que va viure la família paterna del Mateu durant la Guerra Civil. A partir d’aquí, també ens vam servir d’anècdotes viscudes pels meus avis i per una veïna d’Ullastrell que té 102 anys. 

MATEU: I amb tota aquesta font d’informació vam construir la història.

- Quan va ser, això?

MATEU: L'octubre del 2018 decidíem embrancar-nos a construir el musical i l'abril del 2019 ja l'estrenàvem.

- Mig any just per fer-ho tot! Quina proesa, no?

MAR: L'avantatge és que quan construíem els personatges ja teníem al cap qui els interpretaria.

- Ah sí?

MATEU: Sí. De fet, la idea d'escriure un musical de zero va venir arran d'una conversa que vaig sentir que tenien la Mar i el seu pare. Ells dos són els que s'encarreguen de dinamitzar i dirigir el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (el GATU).

MAR: Cada any, amb els més petits fèiem un musical, però aquell 2018 estàvem estancats: feia poc que s'havia mort la Roser, una persona molt important per la gent del GATU, i no acabàvem d'arrencar. Va ser el Mateu que, veient com estaven els ànims, va fer la proposta de gestar un musical des de zero.

MATEU: Al principi va semblar que la pensada no els acabava de fer el pes, però la Mar de seguida s'hi va engrescar. De fet, no em cansaré mai de dir que la clau de l'èxit de Bruna és la gestió que la Mar ha fet de la companyia: ella és el pilar d'aquesta família que s'ha creat.

- Caram, quants elogis!

MAR: El mèrit és de tots! La capacitat dels infants de viure les coses com les viuen, d'ensenyar-te que res és tan important; la seva energia, la seva alegria... això un adult no t'ho dona! I aquesta energia ha estat el motor de tot això!

- Teniu alguna altra producció al tinter?

MAR: Sí! Portarà per títol Arrels i s'estrenarà a l'octubre.

- Ens en podeu avançar alguna cosa?

MATEU: Doncs que va néixer arran d'un encàrrec que ens va fer el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de l'Ajuntament de Manresa: ens va demanar que creéssim un espectacle de vint minuts pel Dia Internacional en contra de la LGTBI+fòbia. La rebuda d'aquell microespectacle va ser tan bona que ara hem trobat una història real molt propera a nosaltres que portarem a escena.