Joan Dausà fa parada aquest dimarts a Sabadell per presentar el seu tema Com plora el mar, una cançó que l'artista ha composat en el marc de la campanya Casa nostra, casa vostra, i que vol denunciar la situació que viuen les persones refugiades i migrants, mobilitzar la ciutadania i pressionar les institucions catalanes perquè impulsin polítiques d’acollida. El cantant oferirà un concert en què a banda d'aquest tema interpretarà versions de temes tan coneguts com Blowing In The Wind, de Bob Dylan o Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa. Aquest és el darrer concert que Dausà ofereix al territori. El proper mes de febrer tindrà lloc un acte al Palau Sant Jordi i un manifestació que posaran punt i final a la campanya. 

- Què és el que l'ha dut a participar en la campanya?

- Veient una mica com van les coses al món se't va omplint el got gota a gota i vas reflexionant sobre el que pots fer perquè certes situacions canviïn. En el meu cas, la gota que va fer vessar el got va ser un espectacle que vaig anar a veure al Teatre Lliure en què actors i actrius interpretaven diferents monòlegs que parlaven sobre la guerra. Al final de l'acte, Rosa Maria Sardà va fer una reflexió en què diferenciava entre caritat i solidaritat. Deia que la caritat tots la podem practicar en un moment o altre sentint-nos afligits per alguna causa o fins hi tot aportant diners, o fent un petit esforç aquell dia concret. Però al final és queda en caritat perquè tu segueixes amb la teva vida paral·lela i allò no ha entrat. La solidaritat és el que fa que el problema passi a ser teu, te'l facis teu i lluitis perquè es resolgui. Amb aquesta reflexió l'endemà vaig voler arribar a casa i vaig fer la cançó Com plora el mar, com a punt de partida per saltar de la caritat a la solidaritat i fer-me meu aquest problema. Volia conscienciar de la situació, vaig decidir penjar-ho a internet i que tots els beneficis que obtingués del treball els destinaria a una ONG que estigui treballant per la causa. 

- I va topar amb Casa nostra,casa vostra?

- Sí. Quan tenia la cançó feta em van posar en contacte amb el Ruben i la Lara que són els dues persones que van iniciar Casa nostra, casa vostra i de seguida vaig creure molt oportú participar-hi. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gY4xXBuaM1w[/youtube]

- A vegades sembla complicat ser solidari. Creu que alguns governs no estan del tot conscienciats?

- Molt conscienciats no estan perquè en el programa electoral no hi apareixien gaires mencions a aquest tema que realment sembla que preocupa. Pel que veiem, en algun moment han dit alguna cosa però no ho compleixen perquè ningú els està pressionant perquè ho facin. 

- I aquesta campanya també busca això?

- Sí, és un dels objectius, pressionar els governants, en aquest cas els catalans perquè tirin endavant com a mínim el que van dir que farien i que és acollir 4.500 refugiats. És poc, però com a mínim que aquesta promesa la tirin endavant. 

- Hi ha països que temen rebre una xifra de refugiats massa elevada.

- És ridícul que a Catalunya només hi arribin 50 persones, són qüestions burocràtiques, el temps passa, van morint persones al mar i a camps de refugiats, es van creant futurs terroristes i no m'estranya perquè tot això juga a la contra. 

- Considera que tots ens hem de fer responsables d'aquesta situació?

- Totalment, en major o menor mesura. Hi ha qui ha tingut responsabilitat des del principi, hi ha qui ho veu i no hi fa res, hi ha graus de responsabilitat, però tots estem una mica assenyalats amb el dit. 

- A banda de Com plora el mar l'espectacle també inclou versions.

- Si, són cançons que parlen sobre aquesta problemàtica o sobre la situació al món, la inhumanitat de moltes coses. Interpretaré No és això, companys, de Lluís Llach, una reflexió viva des de fa 50 anys que explica que després de tota la lluita i els esforços que hem fet seguim en un lloc que no és el que buscàvem. També el tema Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa; i altres mundialment coneguts com Heal The World, de Michael Jackson, i Blowing In The Wind, de Bob Dylan. Tot plegat és una excusa per trobar-nos i parlar sobre el que està passant i donar a conèixer al campanya.

- Aquest és el darrer concert de la campanya. Com ha anat?

- Ha vingut molta gent, estem molt contents amb la rebuda. El que ens té molt preocupats és sumar signatures. S'ha difós molt el missatge, la gent es queda amb la campanya però no entra a la pàgina web i signa, una cosa que és molt senzilla i que només implica invertir 10 segons - a hores d'ara s'han recollit 28.382 signatures per instar el govern català que compleixi amb els seus compromisos en quan a política de refugiats-. 

- En el terreny professional com encara Joan Dausà el 2017?

- Encara segueixo en aquest espai de descans i desconnexió. Quan desconnectes apareixen oportunitats com aquesta i espais on replanteja-te coses. Una de les iniciatives que he tirat endavant és adaptar les meves cançons a l'anglès i les he penjat a les xarxes per fer-me entendre a altres llocs del món. Estic descansant pel que fa a la música i connectant amb allò que vull fer i vull dir realment.