La companyia Dell'Anima ofereix aquest divendres al Teatre del Sol el darrer passi de l'espectacle Elisabetta amb les entrades exhaurides. Es tracta d'un muntatge íntim i multidisciplinar en què una violinista i una ballarina soles damunt l'escenari expliquen qui era Elisabetta Premazore, una dona de classe humil que va estar casada amb el reconegut compositor italià Giuseppe Tartini. Amb un caràcter fort però alhora una fragilitat i sensibilitat extraordinàries, Elisabetta era una gran enamorada de la música que componia Tartini. De tot plegat n'ha parlat a NacióSabadell Neus Elfa, una de les dues creadores d'aquest treball.

- Com definiria l'espectacle?

- És la història del compositor barroc Giuseppe Tartini li la seva dona Elisabetta. D'ella se'n tenen molt poques dades documentades i nosaltres ens hem basat en una obra de l'autor madrileny Ernesto Pérez Zúñiga. Hem decidit explicar la seva història amb violí, amb tot de sonates del compositor i dansa contemporània. El que fem és presentar una barreja entre el barroc i el contemporani.

- Per què han optat per aquesta combinació? 

- Perquè volíem apropar un compositor barroc, antic, a la societat d'avui en dia i per fer-ho ens calia agafar elements dels temps moderns actuals. També hi hem inclòs projeccions.

- Què és el que les va dur a escollir aquesta temàtica?

- A la violinista, la Mireia Vila, li encantaven les sonates que fem servir al muntatge. Un dia va presentar-me el projecte i va dir-me que volia fer-nealguna cosa perquè tenien una sensibilitat molt gran. Llavors vam trobar que de l'Elisabetta se'n sabia molt poc, més enllà que va ser una dona molt complexa en quan a caràcter i en quan a la relació que tenien ella i Tartini. Va ser com un cúmul de peces que va fer que ens interessés molt el personatge i que decidíssim explicar com era a través de la música que componia el seu marit.
 
- Que en destacaria del personatge?

- Era una dona de molt caràcter i molt exigent amb ella i amb els altres, però alhora una persona amb una sensibilitat i fragilitat extraordinàries. Aquesta vessant tan humana va ser la que més ens va cridar l'atenció del personatge i aquesta és la gràcia, que no sublimem un personatge i diem era molt bona o molt dolenta, simplement era humana. Ens va atraure que en moltes parts de la novel·la sobre la que ens hem basat apareix com una dona de marbre que alhora es desvivia pel seu marit i la música. I és que al final ella mateixa se n'adona que la música és l'únic lligam que els uneix.

- Parlem de la posada en escena. Què hi trobem?

- Som dues persones soles a l'escenari i una veu en off de l'Enric López que va narrant els passatges. El que vam voler fer era barrejar qui era l'Elissabeta i qui era el Tartini, perquè s'entengués que la història eren tots tres: Tartini, Elissabetta i la música. Tot ho hem creat nosaltres mateixes. Des de l'escenografia fins les projeccions, les coreografies o algunes parts de la música. Tot i que interpreten una desena de les sonates de Tartini, també incloem dues improvisacions. La violinista toca el que aquell dia senti i jo ballo el que em transmet la música. Ens hem permès el luxe de llançar-nos i gaudir. Ara bé, ho fem amb molta cura i mantenint la línia de l'espectacle de forma que ni el públic se n'adona que estem improvisant.

- Aquest muntatge ja ha voltat per alguns indrets de Catalunya. On és la següent parada?

- Vam estrenar a l'Estruch, que va ser on vam crear l'espectacle el març de l'any passat. Hem recorregut altres indrets de Catalunya com Navarcles, Artés, Avinyó i ara anem a Barcelona al Centre Cívic d'Urgell. El muntatge que fem al Teatre del Sol és especial perquè l'hem adaptat en un format més proper per encaixar-lo a l'espai on actuem que és la biblioteca de l'equipament.