«Durant el confinament per la Covid en un dia vaig compondre el meu primer tema»

Irene Clusellas, a les portes de ser major d'edat, ha entrat a la universitat americana que té més alumnes guanyadors d'un Grammy

L'artista catalana en la gravació del videoclip
L'artista catalana en la gravació del videoclip | Cedida
29 de desembre de 2022
Actualitzat: 10 de gener de 2023, 13:42h
Irlanda, Barcelona i Boston són alguns dels llocs on ha viscut un jove talent musical en els últims anys. I el millor de tot, encara no ha arribat a la majoria d'edat. Una artista amb olfacte per saber aprofitar les oportunitats i és que el somni per fer-se un lloc en el món de la música és a l'abast de ben poca gent, però al Vallès en saben, de crear promeses. Una d'elles és Irene Clusellas (Barcelona, 2005).

Tot i que ha viscut gran part de la seva vida a Berga, s'ha format musicalment a Barcelona i a Castellar del Vallès. Actualment, estudia al Berklee College of Music, a Boston, als Estats Units, la universitat que forma els futurs guanyadors d'un Grammy. Clusellas no gaire ha enregistrat el primer tema i el videoclip, que serà el seu primer disc, ideat a Sabadell i rodat a Castellar.

- Com s'ho va fer per marxar a Amèrica?

-A l'estiu de 2021, quan tenia 15 anys, vaig optar per aplicar per estudiar a la Berklee College of Music, pensant que no em portaria enlloc. Però em van demanar un prescreening, que és una prova prèvia a l'audició, els va agradar i em van donar una audició en persona per al dia següent de Reis d'aquest 2022.

- Bon regal de Reis!

- Sí! Però el bo va arribar al març, quan vaig rebre un correu en el qual em deien que havia entrat.

- I a partir d'aquí?

- Tenia 16 anys, i em vaig haver de graduar de Highlands School, l'equivalent al batxillerat d'aquí, i en un temps rècord. Això va fer que deixés el batxillerat Escènic al Granes, a Barcelona.

- D'on li ve la fal·lera pel món de la música?

- Vaig estar estudiant a Irlanda durant dos anys, però va esclatar la pandèmia de la Covid i no podia tornar a Barcelona. La meva professora d'Orquestra em va deixar un teclat durant tot el confinament, i va ser llavors quan vaig començar a compondre entre dues i tres cançons diàries. En un sol dia vaig compondre Feeling, el meu primer tema.

- I com s'ho va fer per produir-lo?

- Vaig parlar amb el meu oncle, en Guillem Barceló, que és membre de La casa Azul, i ell em va posar en contacte amb en Jan Fité, el seu cosí. Juntament amb l'Oriol Padrós, ens vam posar a treballar amb Feeling i en el futur àlbum.

- Té data?

- Encara no, però hi estem treballant! Totes les cançons les he composat, de fet m'agrada més escriure i composar que cantar.

- Qui l'ha influït?

- Els meus referents són sobretot el Guillem i el Sebastià. En Guillem és una de les persones amb qui més temps passo, m'explica coses del grup i m'ajuda a visualitzar la part més tècnica de la música. Amb en Sebastià hi vaig viure una temporada, tocàvem el piano plegats. De fet, va ser ell el primer que em va parlar de Berklee.



- Hi ha cançó, però com fa el salt al videoclip?

- La meva mare sempre em diu que les coses s'han de fer amb excel·lència, així que ens vam posar amb el primer tema musical i la seva versió en videoclip. Això em torna a parlar d'en Guillem, perquè el va dirigir. Durant dos mesos vaig anar cada dia a Sabadell, al seu estudi, per fer pluja d'idees i escriure el guió

- I l'han rodat aquí, a Sabadell?

- No, el vam enregistrar als estudis de gravació del Ranxo, a Castellar del Vallès. Els actors que hi participen són antics companys de Granes, de fet, una d'elles, l'Iria Vallespí, em va ajudar en la pluja d'idees abans de presentar res al Guillem.

- Com es veu en un futur?

- Tinc molts projectes en ment, d'entrada graduar-me, produir amb l'Oriol Padrós el segon àlbum, que ja tinc en ment, i començar a conceptuar el tercer. També voldria fer més videoclips i escriure temes per altres persones, i donar-me a conèixer. Però el més important, ser feliç!