Fresc, proper i positiu. Així és Junts Parem el Temps, el primer disc de la formació Crossing i que podrà escoltar-se aquest vespre a la Cava Urpí. Integrada per la Marina, el Joel i l'Ernest, tres joves de 20, 23 i 24 anys, aquest grup forjat a l'Alt Empordà es caracteritzà per la fusió d'estils i les ganes de créixer i millorar permanentment. Així, els membres de Crossing asseguren que una de les seves premisses bàsiques és la de "no deixar mai de treballar" i seguir composant i ideant nous temes cada dia. Ho ha explicat a Nació Sabadell Ernest Pratcorona, un dels artistes de la formació. 

Com plantegeu l'espectacle d'aquest vespre?
Portem a la ciutat de Sabadell el concert que estem girant des del mes de març d'enguany quan vam publicar el nostre primer disc Junts Parem el Temps. Es tracta d'una cita especial perquè mai abans hem actuat aquí i és un municipi amb el qual hi mantenim una relació molt estreta perquè part de la meva família i de la de la Marina - la meva germana - és d'aquí.

A més, el disc l'heu gravat a Ten Productions...
Sí. Hem treballat amb en Toni Ten i estem molt satisfets de la feina que vam encetar el setembre de 2014 i que va veure la llum la primavera d'aquest any. 

Com definiries aquest disc?
És molt fresc, proper, amb cançons que transmeten la nostra personalitat perquè són molt positives i parlen de l'amor. Es barregen els estils que van lligats a cadascú de nosaltres, les cançons més comercials que li agraden a la Marina - que és professora de primària especialitzada en música-, el so més clàssic del Joel - que és llicenciat en Composició al Conservatori Superior de Música del Liceu- i el pop més acústic que m'agrada a mi. 

Són estils ben diferents. Com va sorgir la idea d'unir-los i de fer un grup?
Jo sóc enginyer industrial, però vaig aprendre a tocar la guitarra quan tenia 12 anys mirant tutorials de youtube. Sovint assajava a la meva habitació. Un dia em feia falta una veu per una cançó i li vaig demanar a la meva germana, la Marina, que m'ajudés. Van tenir la sorpresa que junts sonavem molt bé. Vam començar a preparar temes pels dinars de Nadal o alguna festa amb amics i un dia el Joel va tocar amb nosaltres. Els tres junts funcionàvem molt bé i vam decidir començar a interpretar i adaptar versions en anglès. Després d'oferir diversos concerts finalment vam fer el salt i vam començar a composar les nostres pròpies caçons, primer en anglès i després en català. 

I el nom de Crossing?
Ve d'aquesta fusió d'estils. Som el resultat d'un encreuament que quan es troba dóna peu a un so que funciona, que és quelcom màgic. El fet que sigui el nom en anglès és perquè el primer que vam fer va ser en aquesta llengua. 

Quins projectes teniu a mig termini?
Tenim la filosofia de no parar mai de treballar. Si podem composar un tema nou cada setmana millor. Ara per exemple estic a l'estudi. No descartem publicar un segon disc l'any que ve. Serà un treball que sonarà més madur i una mica diferent al que hem fet fins ara.