Fèlix Colomer: «El gran dolent hauria de ser el pederasta però ho són igual o més els que el van encobrir»

Shootball és el documental "low cost", com diu el seu director, Fèlix Colomer, sobre "el cas Maristes". Prop d'una desena de joves, la majoria sorgits de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i de la firma sabadellenca Creueta 119, a través de la seva ramificació documental, Forest Film Studio, han fet una reconstrucció d'aquest fet que va commocionar l'opinió pública, i encara ho fa, a partir del relat del pare d'una de les víctimes, Manuel Barbero. Més de 90 minuts que donen veu a tots els implicats, fins i tot a la del pederasta confés i que va suposar "un debat" dins l'equip. Una cinta que "no va en contra de la religió", subratlla Colomer, i que posa cara a víctimes i botxí, tot i que no és l'únic "dolent" d'aquesta pel·lícula.
 
- Per què un documental sobre “el cas Maristes”?

Vaig veure un  documental americà, An Open Secret, que tracta sobre nens abusats a Hollywood. Em va fer pensar si s’estava fent alguna cosa sobre Maristes i em vaig posar en contacte amb el pare que ho va destapar, Manuel Barbero. Perquè, sí que El Periódico de Catalunya havia tret a la llum el cas, però amb el pas del temps podia quedar oblidat i ens vam posar en marxa. La primera entrevista va ser amb ell i ens va explicar moltes més coses de les que s’havien publicat. A més, teníem la trucada inèdita entre Barbero i el pederasta confés, Joaquín Benítez.
 
- Estava en el guió?

Va ser una mica improvisat i arrel del que ens va explicar Manuel, vam anar a buscar les diferents veus implicades. El més important, a més de comptar amb el testimoni del Benítez, que algunes de les víctimes donessin la cara. Normalment surten d’esquena. En aquest sentit, cal destacar que aparegui el fill del Manuel, Toni Barbero. No ho havia fet enlloc. I al principi, quan li vam proposar, no volia.
 
- Per tant, partiu del que us explica Manuel Barbero i construïu la història?

S’ha anat fet  i estava pensada sense el Benítez. Crèiem que amb el Manuel i les víctimes a cara descoberta ja era molt potent. I quan l’aconseguim ens dona un plus, però teníem un muntatge paral·lel sense ell.  
 
- Com vau aconseguir que tant les víctimes com Benítez accedissin?

Haig de confessar que em vaig fer pesat amb trucades a Benítez. A més, també el vaig anar a veure una vegada abans de la gravació.I amb les víctimes? Els vam deixar clar que l’objectiu del documental era que deixessin de sentir vergonya i l’única manera era fer visible que existeixen menors abusats. I l’empatia s’aconsegueix que es vegin els rostres. Va ajudar el fet que fos una feina d’un any, perquè s’hi acabessin sumant, encara que no totes.  
 
- Com és l’impacte del que t’expliquen, influeix a l’hora de d’enfocar el relat?

Em vaig posar a fer el documental sense tenir molta idea sobre el tema. Arrel d’aquest treball, he estudiat molt. Però els dies que anaves a parlar amb les víctimes eren durs, sorties una mica tocat i t’afectava, per molt que estiguessis treballant. A la vegada, era un motiu per continuar treballant fins al final.
 
- La inclusió del testimoni de Benítez, va suposar un debat ètic dins l’equip?

Va haver-lo i per això aparec en el documental per contextualitzar. Al cap i a la fi s’aprèn per no cometre el mateix error si coneixem totes les opinions, si sabem el que diu que li portava a cometre aquelles pràctiques. Després, t’ho creuràs o no.
 
- Així, aquestes aparicions teves en sala de muntatge volen justificar donar veu a un pederasta?

Sí. També volíem fer com la pel·lícula Spotlight, d’aquí la meva presència i perquè se sàpiga qui ha volgut sortir i qui no.
 
- Com és el dia que graveu amb el Benítez, diu que l’agafeu “de bones” i per això es presta?

Va ser llarg, perquè primer deia que sí, després que no. Molt contradictori. De fet, com és el personatge, així com també una mica narcisista.
 
- Com és posar-te davant d’algú que ha confessat haver abusat de nens?

Sóc bastant fred, he estat àrbitre de futbol durant molts anys a Segona Catalana a la província de Barcelona. En aquest aspecte, he agafat taules per afrontar situacions tenses. Però el que estàvem fent era molt important i sabia que calia tenir un to afable, però sense deixar de fer les preguntes pertinents.
 
- El fet que es posi de genolls, no ho trobes exagerat?

És un petició seva. Figura que està molt penedit i així ens ho va explicar. S’ha fet de la religió mormona i de fet, és curiós però gràcies a la seva vocació catòlica va confessar el que havia fet.  

"Havia de tenir un to afable durant l'entrevista amb el Benítez, però sense deixar de fer les preguntes pertinents"

 
- Un altre dels elements que evidencia Shootball és una mala praxis judicial i policial?

El 2011 els Mossos, amb la fiscalia, i el col·legi sabien que Benítez era un pederasta i fins que no es destapa, el 2016, Benítez està a casa seva. Alguns casos per encobriment de l’escola i d’altres per negligència policial i judicial. És curiós, perquè a priori el gran dolent de la història hauria de ser el pederasta i un cop fet el documental, t’adones que ho són igual o més els que el van encobrir o haurien d'haver fet la seva feina. M’he indignat molt, perquè pensava que en aquest àmbit tot funcionava.
 
- Menciones en un moment de la cinta que heu rebut “avisos” de la Fundació Maristes. Han continuat?

No s’esperaven que estiguéssim tan documentats, van ser més de tres hores d’entrevista amb el director de Maristes Sants-Les Corts, Raimon Novell. I arrel d'aquella trobada no ens van autoritzar a fer-ne més. Va haver-hi diversos avisos sobre “a veure què fèiem”, però ara que ja està fet no n’hem tornat a rebre.
 
- Una altra de les lectures que deixa és com dos dels personatges destacats de la història, Manuel i Benítez, tenen un mateix passat i en canvi, són tan diferents.

Sí, ho hem centrat en aquest aspecte i per això hem fet el disseny del pòster amb les seves cares. Per dir-ho d’alguna manera, volíem fer-ho internacional a partir d’un cas local: dues persones que van per un mateix camí, els dos tenien pares alcohòlics, amb vuit germans i de família pobra, ambdós tenen un germà bessó. Tot i així, tenen un diferent desenllaç. Això mateix li vaig dir al Benítez, que el passat viscut no pot ser una justificació dels actes comesos.  
 
- Encara no hi ha data de judici, però s’han especulat diverses dates. Això us donaria una empenta mediàtica, ha estat un element que heu valorat per fer el documental?

Segurament ens donaria una empenta mediàtica. La veritat que encara no hi hagi data de judici és bèstia, tenint en compte que hi ha mig govern de la Generalitat a la presó i el Benítez, no sé perquè no es considera un perill i està en llibertat a l’espera de ser jutjat.
 
- Shootball s’ha vist a la Setmana Internacional de Valladolid a l’octubre, quin recorregut li espera?

L’hem enviat a diversos festivals i estem esperant respostes, suposo que a finals d’any o principis del que ve les tindrem. També volem que s’estreni a televisions com TV3 i la Sexta, que seria cap a setembre o octubre, i ens agradaria fer alguna estrena al cinema. 

- No és el primer documental que dirigeixes, Sasha s’ha vist per mig món en festivals i cinemes de la comarca i Barcelona. Què li queda per davant?

Molt content de l’acollida. Fins i tot, la nit abans del referèndum es va fer un visionat, amb posterior col·loqui, a l’Escola Enric Casassas de Sabadell. Però sí ha anat molt bé i ara la cirereta del pastís és que som un dels vuit documentals preseleccionats pels Gaudí, però enguany hi ha molt nivell en aquesta categoria.