04
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
9:48h
Dissabte 6 de novembre s'estrena, davant la Parròquia de la Purísima Concepció de Sabadell, una exposició de fotografia realitzada a persones sense sostre. L'autor, Joan Cerdà, pretén conscienciar sobre aquesta problemàtica a través de 40 imatges emmarcades en capses de cartó per ser el material "que fan servir normalment per dormir al carrer". La mostra també es podrà veure el dia 11 de desembre al mateix lloc.
En una entrevista amb NacióSabadell el fotògraf explica que, després de fer voluntariats a l'església de Santa Anna de Barcelona i a la Creu Roja de Sabadell, ha decidit embrancar-se en la seva primera exposició i començar a fer visibles a aquells fins ara no ho eren.
- Quina experiència té en fotografia?
- Tinc l'experiència autodidacta. M'agrada molt la fotografia i a poc a poc n'he anat aprenent. El que més m'atrau és la imatge macro, la de natura i la de prop. Tinc una bona càmera i el que faig és fer fotos a allò que em sembla curiós, quan surto de viatge o vaig per la ciutat de Barcelona.
- Com va sorgir la idea de fer aquestes fotografies?
- Abans treballava de nit a l'Hospital Clínic de Barcelona, així que no podia fer voluntariat de dia. Una vegada em vaig prejubilar, vaig començar a fer un voluntariat a l'església de Santa Anna, prop de Plaça Catalunya (Barcelona). Llavors m'adonava que pel barri del Raval hi havia persones sense sostre que dormien a les 12 del migdia i en llocs molt transitats com és la porta del Corte Inglés. No entenia el perquè de dormir de dia fins que, un dia, parlant amb un d'ells em va comentar que és quan se senten segurs perquè a la nit els roben. També em va explicar que no volen anar a albergs perquè, en alguns, com que són acollides temporals, els fan deixar les coses i després no les poden recuperar i es queden sense res. És per això que decideixen dormir de dia a llocs on passa molta gent perquè així se senten segurs. I com que m'agrada molt la fotografia i és un dels meus hobbies, vaig arrencar a fer fotos. Des de que va començar la pandèmia i fins aleshores.
- I la persona amb qui va parlar era al carrer o se la va trobar al voluntariat?
- La persona amb qui vaig parlar estava al carrer, durant l’època en què estava fent el voluntariat a Santa Anna. Abans de la pandèmia es feia amb els MENAs, el que passa és que després els van portar a llocs controlats i es va començar a fer amb les persones sense sostre. Els donaven menjar al claustre de l'església, que està a l'aire lliure, i jo em vaig incorporar a portar els aliments a casa dels que no podien venir.
- Li ha costat molt trobar a aquestes persones sense sostre o ha estat fàcil?
- No m'ha costat. Si te'n vas a Pedralbes potser sí que és més difícil però al Raval, no. Són carrers estrets, on hi ha llocs en els quals poden dormir. Així que, quan sortia de Santa Anna, anava a donar un passeig per allà i m'era fàcil trobar un parell de persones sense sostre.
- A més del Raval (Barcelona), d'on són les altres imatges?
- A Sabadell. Amb la col·laboració d'una associació que es diu Sense Sostre Sabadell anàvem als llocs on dormia aquesta gent que moltes vegades eren fàbriques abandonades, camions i altres llocs amagats; una cosa que jo desconeixia. Amb una ruta amb cotxe els porten el menjar. A l'exposició hi ha poques imatges de Sabadell, però en aquestes se'ls hi veu la cara (són fotos autoritzades) perquè estaven desperts. En aquesta ciutat sí que dormen a la nit.
- Com és la reacció de la gent? Li demanen que no apareguin les seves cares o és decisió seva?
- Molta gent no vol ser fotografiada per un tema de privacitat, però hi havia persones a les quals no els importava. Jo soc molt respectuós i evidentment no les feia d'amagat sinó que demanava permís. Als carrers de Barcelona la gent acostuma a tenir la cara tapada mentre dorm, però en el cas que es veiés, les he pixelat. Això ha estat decisió meva, així són anònimes totalment, excepte quan donen el seu consentiment.
- A part de fotografiar a aquestes persones, ha pogut parlar amb alguna d'elles?
- No perquè normalment estan dormint i no els vull molestar. Quan he parlat amb gent sense sostre ha estat durant els dinars a l’església de Santa Anna. Allà m'explicaven com és estar al carrer o les dificultats que tenien per viure.
- Quina història tenen al darrere?
- Aquesta gent té històries de dolor i frustració. Arribar al carrer és fàcil, però després sortir-ne és molt complicat. Una vegada ets un sensesostre, reincorporar-te a la societat de nou o anar a un lloc molt normatiu com pot ser alguna de les grans ONG és complicat. Hi ha moltes normes que ells no tenen establertes, normalment aquesta gent no reconeix horaris i el que fa és buscar-se la vida. Llavors, reincorporar-se a una societat on hi ha gent normal a què ja li costa treballar doncs, per a ells, la dificultat es triplica.
- Quina és la finalitat de l'exposició?
- Són 40 fotos grans (30x40 cm) que estan emmarcades amb caixes de fruita de cartó perquè aquest material és el que fan servir ells normalment per dormir al carrer. Cadascuna porta una frase al·lusiva al tema, però no són reivindicatives i no demano a l'Ajuntament de Sabadell ni el de Barcelona que obrin més llocs, simplement busco conscienciar a la gent d'aquest problema. Veig que a Sabadell estan pintant els bancs per la gent transgènere o que es fan manifestacions feministes. Mai he vist una manifestació dels sensesostre perquè són molt individualistes i no es poden organitzar. Veuràs una manifestació contra el masclisme, però els sensesostre cadascú va la seva i no hi ha ningú que els organitzi per reivindicar-se.
- Per què ha triat Sabadell per fer la mostra de les imatges? Com serà l'esdeveniment?
- Des de 2004 visc a Sabadell. Vaig deixar el voluntariat de Santa Anna i ara estic a la Creu Roja de Sabadell. Amb aquesta entitat també es tracta d'ajudar a les persones del carrer. Com he dit abans, també col·laboro amb l'associació Sense Sostre Sabadell que estarà a l'exposició de dissabte per donar-se a conèixer. I, a més, es comptarà amb un guitarrista d'aquí, de Sabadell, que tocarà cançons melòdiques. Serà a una església de la ciutat que té una petita plaça davant; vaig parlar amb gent que ho portava i em van donar permís. Imagino que vindrà bastant gent perquè és un carrer transitat i es tallarà el trànsit; espero que entrin a veure l'exposició.
En una entrevista amb NacióSabadell el fotògraf explica que, després de fer voluntariats a l'església de Santa Anna de Barcelona i a la Creu Roja de Sabadell, ha decidit embrancar-se en la seva primera exposició i començar a fer visibles a aquells fins ara no ho eren.
- Quina experiència té en fotografia?
- Tinc l'experiència autodidacta. M'agrada molt la fotografia i a poc a poc n'he anat aprenent. El que més m'atrau és la imatge macro, la de natura i la de prop. Tinc una bona càmera i el que faig és fer fotos a allò que em sembla curiós, quan surto de viatge o vaig per la ciutat de Barcelona.
- Com va sorgir la idea de fer aquestes fotografies?
- Abans treballava de nit a l'Hospital Clínic de Barcelona, així que no podia fer voluntariat de dia. Una vegada em vaig prejubilar, vaig començar a fer un voluntariat a l'església de Santa Anna, prop de Plaça Catalunya (Barcelona). Llavors m'adonava que pel barri del Raval hi havia persones sense sostre que dormien a les 12 del migdia i en llocs molt transitats com és la porta del Corte Inglés. No entenia el perquè de dormir de dia fins que, un dia, parlant amb un d'ells em va comentar que és quan se senten segurs perquè a la nit els roben. També em va explicar que no volen anar a albergs perquè, en alguns, com que són acollides temporals, els fan deixar les coses i després no les poden recuperar i es queden sense res. És per això que decideixen dormir de dia a llocs on passa molta gent perquè així se senten segurs. I com que m'agrada molt la fotografia i és un dels meus hobbies, vaig arrencar a fer fotos. Des de que va començar la pandèmia i fins aleshores.
- I la persona amb qui va parlar era al carrer o se la va trobar al voluntariat?
- La persona amb qui vaig parlar estava al carrer, durant l’època en què estava fent el voluntariat a Santa Anna. Abans de la pandèmia es feia amb els MENAs, el que passa és que després els van portar a llocs controlats i es va començar a fer amb les persones sense sostre. Els donaven menjar al claustre de l'església, que està a l'aire lliure, i jo em vaig incorporar a portar els aliments a casa dels que no podien venir.
- Li ha costat molt trobar a aquestes persones sense sostre o ha estat fàcil?
- No m'ha costat. Si te'n vas a Pedralbes potser sí que és més difícil però al Raval, no. Són carrers estrets, on hi ha llocs en els quals poden dormir. Així que, quan sortia de Santa Anna, anava a donar un passeig per allà i m'era fàcil trobar un parell de persones sense sostre.
Imatge de l'exposicició de persones sense sostre Foto: Joan Cerdà
- A més del Raval (Barcelona), d'on són les altres imatges?
- A Sabadell. Amb la col·laboració d'una associació que es diu Sense Sostre Sabadell anàvem als llocs on dormia aquesta gent que moltes vegades eren fàbriques abandonades, camions i altres llocs amagats; una cosa que jo desconeixia. Amb una ruta amb cotxe els porten el menjar. A l'exposició hi ha poques imatges de Sabadell, però en aquestes se'ls hi veu la cara (són fotos autoritzades) perquè estaven desperts. En aquesta ciutat sí que dormen a la nit.
- Com és la reacció de la gent? Li demanen que no apareguin les seves cares o és decisió seva?
- Molta gent no vol ser fotografiada per un tema de privacitat, però hi havia persones a les quals no els importava. Jo soc molt respectuós i evidentment no les feia d'amagat sinó que demanava permís. Als carrers de Barcelona la gent acostuma a tenir la cara tapada mentre dorm, però en el cas que es veiés, les he pixelat. Això ha estat decisió meva, així són anònimes totalment, excepte quan donen el seu consentiment.
- A part de fotografiar a aquestes persones, ha pogut parlar amb alguna d'elles?
- No perquè normalment estan dormint i no els vull molestar. Quan he parlat amb gent sense sostre ha estat durant els dinars a l’església de Santa Anna. Allà m'explicaven com és estar al carrer o les dificultats que tenien per viure.
"Arribar al carrer és fàcil, però després sortir-ne és molt complicat"
- Quina història tenen al darrere?
- Aquesta gent té històries de dolor i frustració. Arribar al carrer és fàcil, però després sortir-ne és molt complicat. Una vegada ets un sensesostre, reincorporar-te a la societat de nou o anar a un lloc molt normatiu com pot ser alguna de les grans ONG és complicat. Hi ha moltes normes que ells no tenen establertes, normalment aquesta gent no reconeix horaris i el que fa és buscar-se la vida. Llavors, reincorporar-se a una societat on hi ha gent normal a què ja li costa treballar doncs, per a ells, la dificultat es triplica.
Joan Cerdà, fotògraf i autor de la mostra. Foto: Cedida
- Quina és la finalitat de l'exposició?
- Són 40 fotos grans (30x40 cm) que estan emmarcades amb caixes de fruita de cartó perquè aquest material és el que fan servir ells normalment per dormir al carrer. Cadascuna porta una frase al·lusiva al tema, però no són reivindicatives i no demano a l'Ajuntament de Sabadell ni el de Barcelona que obrin més llocs, simplement busco conscienciar a la gent d'aquest problema. Veig que a Sabadell estan pintant els bancs per la gent transgènere o que es fan manifestacions feministes. Mai he vist una manifestació dels sensesostre perquè són molt individualistes i no es poden organitzar. Veuràs una manifestació contra el masclisme, però els sensesostre cadascú va la seva i no hi ha ningú que els organitzi per reivindicar-se.
- Per què ha triat Sabadell per fer la mostra de les imatges? Com serà l'esdeveniment?
- Des de 2004 visc a Sabadell. Vaig deixar el voluntariat de Santa Anna i ara estic a la Creu Roja de Sabadell. Amb aquesta entitat també es tracta d'ajudar a les persones del carrer. Com he dit abans, també col·laboro amb l'associació Sense Sostre Sabadell que estarà a l'exposició de dissabte per donar-se a conèixer. I, a més, es comptarà amb un guitarrista d'aquí, de Sabadell, que tocarà cançons melòdiques. Serà a una església de la ciutat que té una petita plaça davant; vaig parlar amb gent que ho portava i em van donar permís. Imagino que vindrà bastant gent perquè és un carrer transitat i es tallarà el trànsit; espero que entrin a veure l'exposició.