La regeneració de Can Deu se seguirà a través de voluntaris

La Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 ha establert un pla per recuperar el bosc de Can Deu de Sabadell després de la ventada del passat 9 de desembre que el va deixar pràcticament destruït i on voluntaris anònims seran part important de la seva recuperació. El pla, que aposta per la regeneració natural i no la reforestació, estableix diverses zones segons les necessitats del bosc on es marcaran una cinquantena d'arbres.

Els voluntaris s'encarregaran de recollir les dades sobre el creixement i característiques d'aquests arbres fins el 2017. Tot i que s'ha apostat per la regeneració natural, ja es contempla que en les zones per on hi ha més pas de persones caldrà fer reforestació ja que sinó serà difícil que tornin a créixer arbres.

La ventada del 9 de desembre del 2014 va provocar la caiguda de 45.000 arbres al bosc de Can Deu de Sabadell, una de les zones més afectades del Vallès Occidental. Segons l'estimació feta pels agents rurals i els enginyers forestals, van caure entre el 75 i el 80% de tots els arbres del bosc i en determinades zones la destrucció va ser total. 

El director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell i propietària del bosc, Joan Carles Sunyer, ha explicat que en un primer moment es va treballar en netejar el perímetre i retirar tots els arbres caiguts, feina que va finalitzar a l'estiu. Ara, la comissió tècnica creada per a la regeneració del bosc ha establert un pla que estableix les accions concretes a duur a terme per recuperar el bosc. El pla parteix de la base que la millor opció és la regeneració natural del bosc ja que dels arbrets repoblats se'n sol perdre entre un 20 i un 30% i el seu creixement és més lent. A més, es va decidir no treure les soques dels arbres caiguts perquè en descompondre's aportaran nutrients que afavoriran la regeneració. 

L'objectiu dels gestors és aconseguir un bosc mixt d'alzines i pi blanc amb presència de roures i de totes aquelles espècies acompanyants enriquidores de la biodiversitat. Aquest tipus de bosc hauria de resistir millor si es tornés a produir una situació com la del passat desembre. 

Per posar en marxa el pla s'ha realitzat un plànol del bosc on s'han diferenciat quatre zones. En primer lloc, l'antiga pineda ara sense arbrat on ja s'han observat nous plaçons espontanis d'alzina i roure i s'hi està desenvolupant un sotabosc de matollar. L'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Jordi Vayreda ha explicat que en aquestes zones s'ha produït una regeneració natural "tot i l'estiu tan sec que s'ha registrat aquest any" i per això ha destacat la capacitat innata que té el bosc de tornar a créixer.

Una segona zona marcada són els espais molt freqüentats pels usuaris on hi ha un sòl compactat i amb molta poca vegetació i on els tècnics ja han alertat que la regeneració natural serà complicada i segurament caldrà optar per la reforestació. Una tercera zona són les parts arbrades amb alzinar als eixos dels torrents i les fondalades i la quarta les zones amb illes de pineda sobrevivent on també hi ha un sotabosc d'alzines que ara podrà créixer amb més força sense la competència dels pins. A més, s'ha deixat una zona sense retirar els arbres que servirà per estudiar i analitzar com respon un bosc de manera natural sense cap tipus d'intervenció després d'un episodi com les ventades. 
 

Seguiment per part dels voluntaris

La delimitació d'aquestes zones era la primera fase del pla, que es desenvoluparà en dos anys. El següent pas és aconseguir voluntaris que s'involucrin en el seguiment del bosc. Aquests voluntaris seran els encarregats de recollir dades sobre els 50 arbres que es marcaran i dels que s'observarà el seu creixement i evolució. Aquests voluntaris rebran una formació per tal que pugin reconèixer les espècies que caldrà identificar i per a omplir la fitxa de seguiment. 

Es faran dues visites de control a l'any, coincidint amb les èpoques de creixement de la primavera i la tardor. Tot i això, el desitjable seria que un cop al mes poguessin fer visites per comprovar l'estat de la parcel·la. Els voluntaris també participaran en actuacions de reforestació en aquelles zones que s'han catalogat com de difícil regeneració natural, com els rodals de Sant Julià i Sant Vicenç. Per últim, també faran tasques de desbrossament de matolls en aquelles zones on hagin pogut créixer massa i suposin un risc d'incendi. 


Aquest seguiment es farà durant dos anys i serà llavors quan s'analitzarà quins són els resultats que s'estan obtenint i es decidirà si cal reforestar alguna zona que no se n'està sortint per si sola. 

Recuperació a llarg termini

El director de la Fundació, Joan Carles Sunyer, ha fet una crida a la paciència i a la comprensió per part de la ciutadania, de qui ha assegurat que han rebut "molta pressió" en els darrers mesos. Sunyer ha destacat que es tracta d'un projecte a "molt llarg termini" ja que no es pot recuperar d'un dia per l'altre un bosc que ha quedat pràcticament destruït.

D'altra banda, també ha fet una crida a la col·laboració econòmica per poder portar a terme aquest projecte, que està pressupostat en uns 150.000 euros fins el 2017, ja que ha explicat que encara no han tingut accés a ajudes públiques tot i que espera que finalment arribin.

Projecte educatiu i científic

El pla també estableix un projecte pedagògic i científic a partir de la comparació de la dinàmica dels diferents rodals i de les parcel·les de seguiment. Així, s'organitzaran jornades pedagògiques que mostrin com reacciona el bosc davant les pertorbacions i quines estratègies són les més adequades. També es planteja la possibilitat de crear nous circuits per als escolars.