El polifacètic actor Oriol Cruz (Sabadell, 1986) és l’home de les mil cares del moment. Andrés Iniesta (lo puto gusiluz), el Mag Fèlix o Gonzalo Bernardos surten cada tarda de les seves cordes vocals a través del programa Versió RAC1 i cada dilluns a través de Crackovia, a TV3, però aquest divendres tindrà un dels reptes que més l’han inquietat en els darrers temps: ser el pregoner de la seva pròpia ciutat. N’ha parlat a Nació Sabadell.
 
- Nerviós?
 
- Fa il·lusió perquè hi he fet en altres municipis, però fer-ho a casa, poder-ho fer a la teva ciutat, fa molta il·lusió i en tinc moltes ganes. Quan m’ho van proposar, al principi estava en un punt d’atabalament, perquè penses en ordenar totes les idees que tens al cap i és un embolic. Al final vaig parlar amb un amic que és guionista, en Toni Mata, amb qui he fet ràdio, i em va ajudar a donar-li forma, que és el que més m’inquietava.
 
- I aquesta inquietud et passa sempre?
 
- Ho he fet en altres llocs, però aquest cop era diferent perquè és a casa. Ara ja fa uns dies que ho assajo per controlar el temps, i m’he calmat una mica, només em quedarà parlar amb el tècnic de so per inserir dos fragments de música, però el pregó ja està bastant tancat.
 
- I l’has adaptat per l’ocasió?
 
- He mirat que cada personatge que faig quedi lligat amb un tema de Sabadell, amb coses de la ciutat. Jo sóc molt vergonyós, si explico una història parlant no tindria cap gràcia, així que qui parlarà seran els personatges. La gent es pregunta si vindrà Manuel Bustos o no; el cas és que jo l’he convidat, però com que està desaparegut no sé si vindrà!
 
- Aviam, aviam… I el canvi de registre entre personatge I personatge… ha de ser per tornar-se boig!
 
- És una de les coses que potser la gent es pregunta com ho fas, és el fet d’estar concentrat i et surt sol, costar no em costa. Si hagués de fer, per exemple, Josep Maria Mainat, Georgi Dann i Nani Roma, que tenen un mateix to, em cotaria potser més. El que més em preocupa del pregó és si vull tirar de memòria, i per això he de tenir el discurs superfresc per no tenir lapsus.
 
- Estàs molt vinculat a Sabadell?
 
- Vaig néixer-hi i em vaig formar aquí, des de la primaria, l’institut, i vaig fer el Grau Superior de Delineant a Castellarnau. Jo anava per arquitecte, però vaig trobar això de la ràdio i m’hi vaig enganxar!
 
- De debò??
 
- Si vaig estar treballant en un despatx i tot! La cosa és que des de fa 10 anys que treballo a Barcelona, però aquí estic molt bé perquè Sabadell és com un poble gran, hi ha de tot, zones comercials, al centre ens coneixem tots, el gimnàs... i pots anar a peu a tot arreu. Mai m’he volgut desvincular de la ciutat, així que als matins, als vespres i els caps de setmana corro per aquí. Ara, treballar fora m’ha fet estar més desinformat, i pel pregó he hagut de fer una repassada a l’actualitat local!
 
- Però tornem enrere... com vas passar de voler treballar d’arquitecte a fer-ho a la ràdio?
 
- Tot va ser una gran casualitat. Des dels 14 anys escoltava el programa del Toni Clapés a Catalunya Ràdio, i hi feien una secció que es deia ¿Y usted qué sabe hacer?, que buscava freaks, sense premi ni res. Vaig trucar l’any 2003 dient que volia anar perquè feia imitacions d’en Pep Plaza i també alguna de pròpia, com de professors. Hi vaig anar i em va agradar molt, i d’aquí vaig enviar les meves dades a les ràdios de Matadepera, Sabadell i Barberà, i en aquesta última em va agafar en Toni Mata, que ara m’ha ajudat amb el pregó, per participar en el seu programa. Després vaig passar per altres ràdios fins que al 2005 vaig enviar un correu al Clapés per oferir-me gratis, sense cobrar, per si algun cop necessitaven un cop de mà.
 
- I sembla que va funcionar...
 
- Si, si! En Pep Plaza els va dir aquell mateix any que no podria anar-hi tant sovint com fins llavors, i en Clapés va mirar les meves imitacions, va escoltar quatre àudios i em va proposar si volia començar a col·laborar. Era just l’any 2005, a l’inici de RAC1. Aquell any vaig estar estudiant per delineants per les tardes, fent campana per anar al Versió RAC1, i quan vaig acabar els estudis em vaig quedar allà!
 
 
- Déu n’hi do!
 
- Si, tot va ser casualitat, ni m’ho havia pensat que podria passar. A vegades surten oportunitats, tires endavant i a veure què passa!
 
- I en deu anys deus tenir criatures ben estimades...
 
- Va a èpoques. Al principi m’agradava molt en Gonzalo Bernardos, i és com una joguina, hi jugues molt perquè t’ho passes bé fent-lo. Amb el Mag Fèlix també m’ho he passat molt bé, i amb el Parada hi ha moments en què a tots se’ns ha acabat escapant el riure en directe. Disfruto molt, i ara estic treballant per introduir nous personatges per a la nova temporada, que arrenca justament avui. Amb els nous, si veig que funcionen m’ho passo pipa, i així no donem tant la sensació de ser repetitius.
 
- En tens molts de preparats per aquest any?
 
- Encara estic en la fase de proposar-los a en Toni i passar-li els àudios, però en tinc alguns de propis. N’hi ha un que em fa molta gràcia i que està basat en un botiguer real que fa entrat tothom a la seva botiga perquè compri llonganissa, i vull buscar la manera d’introduir-lo, em faria molta gràcia! La idea seria introduir-lo en mig d’alguna secció, que vagi interrompent en senyor Marcel·lí...
 
- I on el va trobar?
 
- Ja el coneixia d’un cop que vaig visitar un municipi on hi té la botiga, i aquest estiu vam anar a dinar a Can Peyu amb l’Eduard Biosca (el senyor Bohigues) i en tornar cap a casa vam fer-hi parada. Ens moríem de riure, perquè en Biosca feia veure que parlava un idioma estrany i l’altre hi intentava xerrar per vendre-li les llonganisses, tot molt autèntic, el vam fer parar boig!
 
- La pregunta és... li vau acabar comprant la llonganissa??
 
- Aquest cop no, perquè ja sabíem on anàvem... però el primer cop si...
 
- I tens més personatges en cartera?
 
- Volem provar-ne d’altres com el Mago Pop o en Romeva, que aquest any serà potent, i també algun d’esports.
 
- I un any més, al Crackòvia. 
 
- Si, comencem més tard, cap a l’octubre. No sabem encara si torna amb el format més clàssic o amb el que ja teníem l’any passat. També vam fer uns especials per a la Copa Amèrica, però si se segueixen fent allà no hi sortirem, es faran directament allà.