Deia l'immens Groucho Marx que “la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i solucionar-ho amb els remeis equivocats”. Possiblement el panorama preelectoral sabadellenc s'emmiralla a la perfecció en aquesta cita marxista. Sí, perquè si a Sabadell tenim algun marxisme viu i en funcionament, és el marxisme “grouchista”. Karl Marx, com a molt, té avui a Sabadell una plaça a Torre Romeu i para de comptar. El marxisme, almenys en política local, se l'enduu el còmic i pensador nordamericà d'origen jueu.
 
Si mirem el pati de la política local, a un mes i mig de les eleccions municipals, tot sembla indicar que aquesta dita de Marx monopolitza la política local. D'una banda, uns s'hi abonen amb autèntica passió, mentre d'altres eviten els problemes al màxim, fins al punt de gairebé no fer res. I és que la millor manera de no equivocar-se i de no ficar-se en problemes és no fer res ni dir res. És com deia l'antimarxista (anti Karl i anti Groucho, perquè els dictadors ni llegeixen ni tenen sentit de l'humor) Francisco Franco, quan a un ministre li va recomanar: “Vostè faci com jo i no es fiqui en política”.
 
Els darrers dies ens han dut escenes més pròpies de pel·lícules dels germans Marx que no pas d'unes formes raonables de fer política. En primer terme, l'acord de sectors locals d'ICV (la direcció), d'EUiA (el candidat beneït pels caps nacionals) i de Podemos-Podem (part de la direcció local) mostra que s'han apuntat a fer-ho tot a l'inrevés. Per començar, s'han posat un nom que, a 6 setmanes de les eleccions, no el coneix ningú ni tampoc serà conegut: Unitat pel Canvi. Si algú demà té la idea de presentar una candidatura anomenada ICV-EUiA, encara que estigui formada per gats, possiblement trauria més vots que la “Unitat pel Canvi”. A més, la saviesa popular afirma que “digues de què presumeixes i et diré què et manca”. Apliqueu-ho, doncs a “Unitat pel Canvi”, i estarà tot dit. I és que anomenar elefant a una formiga no la farà pas més gran ni li sortirà trompa. Al final aquesta colla es comporta a un espai polític petit a l'estil del camarot dels germans Marx, on tothom es baralla per entrar a un camarot petitíssim (vegi's la pel·lícula “Una nit a l'òpera”). De fet, fan eleccions per triar els llocs de la candidatura que no sortiran elegits. Els importants, els que sí poden sortir electes, ja se'ls han repartit uns quants sense primàries obertes ni conyes. Perquè amb les coses serioses, amb les de menjar, no s'hi juga. Com deia Groucho, “aquests són els meus principis, si no us agraden, en tinc uns altres”.
 
L'assemblea de la Crida per Sabadell que havia de triar tota la candidatura també va viure moments marxistes. Deia Groucho Marx que “el secret de la vida és l'honestedat i el joc net; si pots simular això, ho hauràs assolit”. Aquest era la disfressa de la piconadora preparada pel MPS. Però bona part de l'Entesa per Sabadell i del Procés Constituent van posar fil a l'agulla i van mangar a la piconadora del MPS la clau per posar-la en marxa. Així s'explica que Maties Serracant sigui el cap de llista, quan estava previst arraconar-lo al tercer lloc o més enllà. I és que en política i en la vida, confiar-se en una possible victòria és un camí cert cap a la derrota.
 
Mentre, CiU, ERC, PP i Ciutadans han optat per estar-se calladets, precisament per no posar-se en problemes. En el cas de CiU i ERC estan fent públiques les candidatures senceres o bona part d'elles, sense entrar en disquisicions de cap altre tipus, no fos cas que parlant massa se'ls escapés algun estirabot. Pel que sembla, la descripció de “conservador” possiblement es refereix a conservar el silenci.
 
El PSC i, en especial el seu candidat, han optat per una altra màxima de Groucho Marx: “Si ets capaç de parlar sense aturar-te, al final et sortirà alguna cosa graciosa, brillant i intel·ligent”. Mentre, però, la realitat segueix el seu camí, perquè quan se sembra de víctimes el propi camp, a vegades les víctimes poden créixer de nou, i sovint amb molta força. Al ple municipal d'aquest mes d'abril, el penúltim del mandat, el grup municipal del PSC va viure per primera vegada en 16 anys un vot diferenciat. 9 membres del PSC van votar contra la reprovació de la gestió econòmica de Manuel Bustos a la FMC. Però tres membres del mateix grup municipal van abstenir-se. Va ser el resultat d'una votació secreta (a petició de CiU) a una moció de l'Entesa per Sabadell i EUiA. És, per fi, la primera expressió pública del desacord d'una part molt important del PSC local. I pel que sembla, n'hi haurà més. Quan s'opta en política per formes a l'estil d'Àtila, no és estrany que després les revoltes siguin més virulentes que mai.
 
I llevat de que passi algun estirabot important durant la setmana, properament escriuré sobre els verbs més conjugats en períodes de campanya i precampanya electorals: impulsar, fomentar, promoure, etc. Es nota, doncs, que els diccionaris de sinònims funcionen a tot drap a l'hora de redactar programes electorals.
 
Per acabar, recuperarem una darrera màxima de Groucho Marx, possiblement una de les més intel·ligents, i que hauríem d'aplicar a la política: “Només hi ha una forma de saber si un home és honest: preguntar-li-ho. I si respon que sí, aleshores saps que és corrupte”.