Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha avaluat l'impacte del soroll del trànsit rodat pel que fa a les molèsties i a la seva derivació en morts preventives en més de 740 ciutats europees. Per aconseguir les dades, els investigadors han utilitzat els mapes de soroll elaborats pels mateixos països i ciutats d'acord amb la Directiva europea sobre el soroll ambiental. Una "heterogènia" font de dades de "baixa i mitja qualitat" que, alerten, ha derivat en resultats comparatius "dispars".
De totes maneres, en clau local, segons aquest informe, el 59,6% de la població de Sant Cugat està exposada a nivells de soroll perjudicials per a la seva salut arran de la circulació interurbana en estar sotmesa per sobre dels límits de 55 dB Lden -grau de decibels durant el dia, tarda i nit-. A més a més, fins al 9,70% de la ciutadania n'estaria patint un "alt grau de molèsties".
En aquest sentit, des d'ISGlobal remarquen que l'exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d'estrès sostingut, l'augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.
Pel que fa a les morts evitables al municipi, l'estudi indica que se'n podria salvar una anualment. Un pronòstic que s'elabora calculant el nombre de morts per cardiopatia coronària o isquèmica que podrien ser evitades complint-se les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
En comparació amb la situació actual en altres ciutats catalanes, a Girona s'estima que la població exposada a nivells perjudicials és del 85,2%; a Barcelona, del 85,2%; a Sabadell i Terrassa, al voltant del 78%; a Tarragona al 77%; i a Lleida al 66%.
[h3]Més de 3.600 morts anuals a Europa pel soroll del trànsit[/h3]
La primera autora de l'estudi, Sasha Khomenko, destaca que la investigació permet entendre "amb major claredat" per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d'efectes adversos per a la salut a Europa occidental, després de les partícules contaminants de l'aire. Malgrat reconèixer que la font de dades no arriba de ser del tot fiable, considera que, per aquest mateix motiu, l'impacte real sobre la salut encara seria més gran.
Tot i això, els resultats publicats a "Environment International" mostren en global que prop de 60 milions de persones adultes estan sotmeses a nivells de soroll perjudicials per a la seva salut i que, de complir-se les recomanacions de l'OMS, es podria evitar cada any més de 3.600 morts.
De totes maneres, en clau local, segons aquest informe, el 59,6% de la població de Sant Cugat està exposada a nivells de soroll perjudicials per a la seva salut arran de la circulació interurbana en estar sotmesa per sobre dels límits de 55 dB Lden -grau de decibels durant el dia, tarda i nit-. A més a més, fins al 9,70% de la ciutadania n'estaria patint un "alt grau de molèsties".
En aquest sentit, des d'ISGlobal remarquen que l'exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d'estrès sostingut, l'augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.
Pel que fa a les morts evitables al municipi, l'estudi indica que se'n podria salvar una anualment. Un pronòstic que s'elabora calculant el nombre de morts per cardiopatia coronària o isquèmica que podrien ser evitades complint-se les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
En comparació amb la situació actual en altres ciutats catalanes, a Girona s'estima que la població exposada a nivells perjudicials és del 85,2%; a Barcelona, del 85,2%; a Sabadell i Terrassa, al voltant del 78%; a Tarragona al 77%; i a Lleida al 66%.
[h3]Més de 3.600 morts anuals a Europa pel soroll del trànsit[/h3]
La primera autora de l'estudi, Sasha Khomenko, destaca que la investigació permet entendre "amb major claredat" per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d'efectes adversos per a la salut a Europa occidental, després de les partícules contaminants de l'aire. Malgrat reconèixer que la font de dades no arriba de ser del tot fiable, considera que, per aquest mateix motiu, l'impacte real sobre la salut encara seria més gran.
Tot i això, els resultats publicats a "Environment International" mostren en global que prop de 60 milions de persones adultes estan sotmeses a nivells de soroll perjudicials per a la seva salut i que, de complir-se les recomanacions de l'OMS, es podria evitar cada any més de 3.600 morts.