Per què Junts no ha «guanyat» les eleccions sinó que les ha perdut el tripartit?

Junts no ha "guanyat" les eleccions del 28-M, sinó que les ha perdut el tripartit. Aquesta és la principal conclusió a la qual es pot arribar si un s'endinsa en les dades electorals que han deixat enrere els comicis del 28-M a Sant Cugat. Una cita radicalment marcada per la baixa participació (58%) que ha caigut en 12 punts respecte a la de l'any 2019 que va coincidir en plena efervescència del procés independentista. Prèviament, a les eleccions del 2015, aquesta va ser del 61%.

Sigui com sigui, l'accentuada desmobilització en comparació a fa quatre anys s'ha acarnissat particularment contra el govern d'esquerres que ha observat, incrèdul, com perdia de cop i volta un terç dels seus votants. En aquesta última contesa electoral, en números absoluts, ERC ha perdut 3.821 vots -és a dir, el 45,5% de la massa electoral que els va fer confiança fa tan sols quatre anys-; el PSC en perd 1.047 -el 19,5%-; i la CUP, 1.497 -el 30%-.

Aquesta estrepitosa desfeta, que també ha experimentat des de fora del consistori la coalició d'En Comú Podem amb la pèrdua de 610 vots -el 21% del seu electorat-, ha implicat la recessió compartida de 2 regidories d'esquerres a l'Ajuntament en relació amb l'anterior mandat impossibilitant així l'opció de poder configurar un nou executiu progressista inclús sota el paraigua d'una fórmula de quadripartit. Tots ells s'han conjurat a "reflexionar profundament" durant els pròxims dies per esbrinar les causes d'aquest aparatós sotrac; sobretot entre els socialistes que han vist com milloraven dades arreu del territori català a excepció de la ciutat vallesana.

Junts en surt indemne

En contraposició, i aconseguint arreplegar el "vot útil" anti-tripartit, l'impacte de l'abstenció entre les files Junts ha estat irrisòria; inclús es podria arribar a dir, nul·la. L'any 2019, Junts va treure 12.144 vots; i quatre anys més tard, n'ha tret 10.875. Malgrat la resta negativa de 1.269 paperetes, s'ha de tenir en compte l'escenari de fragmentació del mateix espai polític. Així doncs, afegint el resultat de les candidatures "agermanades" del PDECat-Units (792) i de Convergents (253), la davallada respecte a les forces inicials dels juntaires només s'ha vist reduïda en 224 vots. Una xifra insignificant davant del daltabaix de més de 6.365 vots que han perdut conjuntament ERC-PSC-CUP.

Així, Junts, que en tot cas conserva i aguanta els seus resultats en un complex context de menys participació, paradoxalment n'ha acabat sortint altament beneficiat amb la contraposada caiguda al buit dels seus contrincants d'esquerres, permetent-los consolidar còmodament els seus actuals 9 regidors i habilitar indiscutiblement l'alcaldia de Josep Maria Vallès. L'aritmètica impedeix plantejar cap altra opció real sobre la taula.

I què significa tot plegat?

Doncs que l'abstenció, números en mà, hauria perjudicat majoritàriament a les forces del govern tripartit amb un votant que ha decidit deixar de fer-los confiança -i de manera força transversal- coincidint amb la seva gestió al capdavant de l'administració local. Un vot de "càstig" que ja es podia intuir fins a cert grau amb les baixes notes recollides en les diverses onades de l'Observatori Sociològic.

Evidentment, de ben segur que també s'haurà produït un relatiu transvasament de vots originaris del tripartit al partit líder de l'oposició. Ara bé, per contra, i analitzant la tendència de les pròpies bases de les formacions afectades, es podria considerar que, en principi, haurien de ser més aviat pocs els votants de Junts del 2019 que ara haguessin pogut tenir gaires incentius per canviar el seu vot i redirigir-lo a alguna de les forces de l'actual executiu.

A més a més, arran d'aquests comicis, també destaca com la dreta ha aconseguit recuperar la majoria absoluta del ple amb l'ingrés del PP (3 regidors) i de l'extrema dreta de Vox (2) -en detriment de Cs- visibilitzant-se un pròxim 14 regidors de dretes vs. 11 d'esquerres, en comparació a l'actual distribució de 12 vs. 13.