La regidora d'Educació trenca el seu silenci i defensa l'enviament de les cartes

Ardid justifica el "prec" perquè les escoles no es posicionessin sobre la invasió d'Israel a Gaza i garantir que les escoles es mantinguessin com a "refugis de pau"

  • Imatge de la regidora d'Educació Carme Ardid al ple | Aj. de Sant Cugat -
Publicat el 15 de gener de 2024 a les 17:53
Actualitzat el 15 de gener de 2024 a les 19:53
La regidora d'Educació, Carme Ardid (Junts) ha trencat el seu silenci aquest matí durant la trobada anual amb els mitjans de comunicació. A preguntes de la premsa, la juntaire s'ha defensat de les crítiques i les peticions de dimissió que brollen arran dels polèmics correus que va enviar a tots els centres educatius de Sant Cugat per demanar que no es posicionessin sobre la invasió d'Israel a Gaza i forçar la retirada d'un mural a favor de la pau amb els colors de la bandera palestina emmirallat en el Gernika de Picasso.

Ratificada de nou per l'alcalde Vallès, Ardid insisteix que la carta era un "prec" i no una obligació; escudant-se així que en cap cas va vulnerar el principi d'autonomia dels centres. Amb la lectura d'un manifest d'Unicef amb motiu del Dia Escolar per la No-violència i la Pau (30 de gener), la regidora ha justificat la seva acció concebuda per garantir que les escoles es matinguin com a "refugis de pau".

[noticia]10467[/noticia]

"No importa com siguem, on visquem o què opinem. Tenim dret que les escoles siguin entorns segurs, lliures d'assetjament, bullying i d'atacs en cas de conflicte armat. Per poder defensar aquest dret i protegir-lo necessitem aprendre a viure en pau, conèixer com es preveu la violència i tenir habilitats per dialogar i resoldre conflictes de manera pacífica", ha llegit. "Jo crec que la meva actuació, fent un prec a les escoles, s'emmarca bastant dins d'aquest manifest", ha conclòs.

Per la seva banda, ERC es manté en una notòria discreció respecte a la seva companya d'executiu i es limita a remetre's de nou -igual que es va fer durant el darrer ple- a les declaracions de la regidora Gemma Aristoy efectuades en una tertúlia política a Cugat Mèdia. Aleshores, els republicans van exposar la seva tèbia discrepància amb l'actuació d'Ardid i instaven a no "intrometre's" políticament en les iniciatives promogudes des dels propis centres educatius. 

Cal recordar que des d'En Comú Podem va sol·licitar la petició d'una inspecció al Departament d'Ensenyament perquè estudiés els fets i dirimís si es va arribar a vulnerar el dret de llibertat d’expressió d’infants i comunitat educativa, el dret a l’autonomia dels centres d'acord amb la normativa abans exposada i si va afectar l'activitat pedagògica. A hores d'ara, el consistori no ha rebut cap informació ni cap requeriment en aquesta línia.
 

Un miler de jueus "atemoritzats"

Durant les preguntes, l'alcalde Vallès ha arribat a verbalitzar que a Sant Cugat, en referència a la comunitat jueva local, hi ha un "miler de persones atemoritzades". Així, el batlle ha recordat que el municipi acull l'escola jueva més gran de Catalunya i que des de fa temps estan sent protegits per un dispositiu policial especial pel temor traslladat des del propi centre. Tot i això, després ha matisat que el consistori no té constància que s'hagi arribat a produir cap atac o incident antisemita a la ciutat.

Ara, de cara al pròxim ple de gener, els grups polítics s'hauran de tornar a posicionar davant d'una moció presentada pels comuns on es demanarà la reprovació d'Ardid. Un text que està previst que rebi el vot favorable de, com a mínim, el PSC i la CUP. Tot plegat, amb el suport del col·lectiu Sant Cugat amb Palestina, una associació secundada per la Unipau, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Marea Blanca, Cal Temerari, Arran, Hora Bruixa i AFES de la ciutat.