[despiece]Quan a l’any 2017, després del trist 27 d’octubre, el poble català ens vàrem despertar del malson preguntant-nos què havia passat i, sobretot, què havia fallat, va començar a emergir l’autèntica realitat; el més calent era a l’aigüera, com diu la dita.

Un del retrets més importants cap als nostres polítics que ens van deixar en l’estacada, va ser l’evidència que no s’havien construït cap de les estructures d’estat promeses.

I nosaltres, apart de criticar-los, podem fer alguna cosa per evitar que torni a passar si algun dia tornem a tenir aquesta finestra d’oportunitat cap a la independència?. La resposta es que sí, que podem fer moltes coses a més de mobilitzar-nos i fer performances com fins ara.

Entenent la mobilització en un sentit molt més ampli, tots i cadascun de nosaltres podem fer petites accions que sumades esdevenen una eina molt potent i ens apoderen com a ciutadans. La sobirania fiscal és una d’elles.

Si ens acostumem a pagar a l’Agència Tributària Catalana (ATC) els impostos que fins ara hem ingressat a la hisenda espanyola generarem un hàbit que esdevindrà essencial quan trenquem el lligam amb l’estat espanyol. Com indicava l’economista Josep Reyner a la segona edició del cicle de xerrades “Agora 1O” el passat 1 de juliol, “la Sobirania Fiscal es una demostració de poder organitzatiu”.

Que així sia.

Assemblea Nacional Catalana – StCxI[despiece]