1, 2, 3... i fins a 86!

Publicat el 21 de juny de 2012 a les 10:08
Lamb 86. Grant Achatz és un dels importants de la cuina molecular i des d'ara el nou rei indiscutible dels contrastos, si més no en quantitat. El xef del restaurant Alinea de Chicago, un dels habituals a la banda alta de la polèmica llista dels 50 millors restaurants, presenta nova creació i aquest cop no s'hi ha posat per poc. Ni patates fregides ni amanida, ell ha combinat el xai amb fins a 86 ingredients! És una proposta atrevida i visualment deliciosa, si bé la musica amb que l'han acompanyat no és massa adecuada. Més aviat és pròpia de pel·lícula de psicòpates, del subgènere de les del punxó de gel..

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wSygdcskpFw[/youtube]

Quin plat és més dolç, el blanc o el negre? La pregunta sembla absurda però no ho és tant, o això diuen. Segons un estudi elaborat conjuntament per la Universitat d'Oxford, la Universitat Politècnica de València i la Fundació Alícia, el color del plat canvia la percepció de les postres. L'experiment: donar per tastar a un seguit de gent la mateixa mousse de maduixa en un plat blanc i en un de negre. Els consumidors, gairebé de forma unànime, es decantaven per la del plat blanc; la trobaven més dolça i amb un sabor més intens. Com es possible? Els investigadors ho atribueixen a il·lusions òptiques de contrast, al fet que el fons blanc ressalta el color i el fa semblar més intens. Ja ho diuen, no, que mengem pels ulls? Si us hi animeu, us deixo l'enllaç de les receptes amb maduixes que fa algun temps van recopilar els amics del bloc Els Fogons de la Bordeta. Hi trobareu indicacions per a una mousse però també altres opcions més arriscades, com la delicadesa de maduixes amb llonganissa. No buscàvem contrastos?

El paper d'alumini és l'enemic públic número u. En Toni, que és un pare abnegat que cada dia fa entrepans per als seus tres fills, es queixa de l'assetjament que pateix a moltes escoles el “paper de plata”. Sempre n'havíem dit així, no? Està bé que s'ensenyi als més menuts a reciclar però potser és un excés aïllar un infant com si fos radioactiu perquè l'embolcall del seu entrepà és platejat. “No et pensis que no ho he intentat, però és que ja he perdut no se quants tuppers!”, apunta. Pensant en el Toni, que està molt castigat pels mestres que porten l'ecologia a l'extrem a l'escola i per les fàtues dels deixebles a casa, aquesta setmana penjo aquest vídeo de suport a la indústria del paper d'alumini. No rebat els arguments ecologistes –no es pot- però és divertit.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fi1klAMe_EA&list=UU1n-yP8pIxKy2Y_jW9x11aA&index=1&feature=plcp[/youtube]

És clar que l'amic Toni té una altra opció: els envasos que es mengen. Ell i els mestres ecologistes podran tornar a viure en pau i harmonia, fins i tot ser amics, quan proliferi l'última de les idees del professor David Edwards, un investigador de l'Universitat de Harvard. Són les WikiCells, una mena de membrana creada a partir de partícules d'aliments que, segons el seu creador, pretenen substituir les tones i tones d'envasos alimentaris que acaben a les escombraries. Les cèl·lules Wiki, diu a la pàgina web, “són una forma deliciosa i comestible d'emmagatzemar menjar o begudes similar a com la natura protegeix un coco o una taronja”. Feu-hi un cop d'ull perquè si unes ampolles antiadherents per a la salsa de tomàquet ja ens van meravellar, les Wikicells auguren tota una revolució!

Aquesta setmana l'Albert Forns m'ha fet la feina! A la secció Vallés 2.0, que podeu llegir cada setmana al NacióGranollers, hi he descobert un article magnífic sobre la Txell i al Kike, els pares de La cuina vermella. Us en vaig parlar en una recepta al primer Salsassec i després han anat treient el cap entre els integrants de la gastrosfera. Ja en són més de 300 i els vermells van ser dels primers... Volia parlar-hi, amb ells. De cuina, de fotos, de la música que envien al Twitter cada dia amb un #bondiamonmundial... M'he esperat massa i l'Albert m'ha passat al davant. Us en recomano la lectura, molt i molt. Sabíeu que uns dels tòtems de la gastrosfera van arribar a la xarxa buscant arròs amb llet? Doncs hi descobrireu aquesta i moltes altres coses. Gràcies, Albert per la corresponsalia!

Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.

PD Pujol no és català, va ser un Salsassec dedicat al cuiner mexicà Enrique Olvera. Allà us vaig avançar el primer capítol d'una sèrie deliciosa que feien a Once TV sobre aquest xef i que estava dirigida per Juan Rulfo. La sèrie ja s'ha emès sencera i els que us vau quedar enganxats a aquell capítol heu de saber que ja els teniu tots disponibles. Us deixo amb el millor, segons el mateix Olvera...

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tMGnuoefiO8[/youtube]